Es creu que, cap al segle XIX, la planta pampa del Caucas, originària de la zona muntanyosa que rep el mateix nom situada a l'est d'Europa, va viatjar cap al centre del continent europeu com a planta ornamental. Aquesta pràctica va arribar a la regió francesa de Font-Romeu, per on passen tributaris que donen aigua al riu Segre a través del qual van començar a circular llavors fins a arribar a la Cerdanya gironina i lleidatana i també a l'Alt Urgell. La primera detecció a Catalunya va ser el 2012, però fins al 2016 l'administració no va decidir actuar. Els experts consideren que és una espècie que genera problemes per a la salut, ja que el seu contacte sumat a l'exposició al sol pot provocar irritacions importants a la pell, i en ser una planta exòtica invasora, té la tendència de desplaçar les espècies autòctones.
La primera vegada que es van observar poblacions de pampa del Caucas a Catalunya va ser fa uns set anys en zones arran del riu Segre, tot i que, si la invasió va a més, com passa a altres indrets del continent, aquesta podria ocupar mulladius i prats arribant a generar pèrdues econòmiques en el cas que s'estengui a les pastures on s'alimenta la ramaderia, segons expliquen fonts de la Diputació de Girona.
El cap del Servei de Fauna i Flora de Medi Ambient del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ricard Casanovas, explica que es tracta «d'una planta que és molt espectacular i que pot arribar fins als 6 metres d'alçada». Pel que fa al seu cicle vital, «la planta només floreix un cop a la vida i ho pot fer en un marge de 10 anys, només quan troba les condicions òptimes en el medi. En florir, aquesta pot arribar a generar entre 10.000 i 20.000 llavors que, pel fet d'estar al costat del riu, van a parar a les aigües fluvials. Aleshores, la capacitat de dispersió amb l'aigua és molt alta». Entre els anys 2016, 2017 i 2018, es van dur a terme treballs de prospecció per descobrir fins a on abasta la planta al territori català, que, per ara, afecta un parell de comarques.
Casanovas especifica que els passos d'actuació són tres: en primer lloc, la prospecció o exploració del terreny per detectar els nuclis poblacionals de l'espècie; en segon lloc, els treballs d'eliminació, i, en tercer lloc, la difusió de les actuacions i el seguiment.
Pel que fa a l'eliminació de l'espècie, a causa de la gran quantitat d'exemplars i les seves conseqüències perjudicials per a l'entorn, «cal arrencar tot el vegetal o tallar-lo a l'inici de l'arrel, perquè tallar la tija pel mig no serveix de res perquè la planta tornaria a brotar», explica Casanovas. L'expert assegura que els productes químics tampoc són útils perquè aquests podrien anar a parar al riu i ser molt contaminants per a la biodiversitat. Per tant, el procés d'erradicació s'ha de fer de forma manual per part d'especialistes ben equipats perquè la planta té una substància tòxica que, a més, reacciona amb la llum, i quan entra en contacte amb la pell pot provocar irritacions importants.
En aquest sentit, Casanovas apunta que el tractament és similar al d'una cremada: s'ha de rentar la zona amb aigua i sabó però, si hi ha inflamació i taques cutànies, cal anar ràpidament a l'hospital. Ell mateix aclareix que, «un cop s'arranca o es talla la planta, aquesta encara té possibilitats de provocar lesions. No és fins passada una setmana que passa a ser inofensiva i es pot acabar d'eliminar com a residu orgànic».
Protocol d'actuació
La Diputació de Girona va començar a intervenir, gràcies al finançament d'un conveni amb l'Obra Social «La Caixa», realitzant prospeccions i treballs d'eliminació de nuclis l'any 2016, mentre que el 2017 i el 2018 es va fer un control de seguiment i noves prospeccions a sèquies i afluents. La Generalitat es va sumar a aquestes accions col·laborant en les exploracions i en l'eliminació de nuclis. La Diputació apunta que enguany farà un últim pas clau que consisteix en el traspàs de tota la informació cartogràfica i l'elaboració d'un protocol d'acció oficial destinat a la Generalitat perquè pugui recepcionar la tasca arreu del territori. Els responsables de l'ens expressen que a partir d'ara col·laboraran en els treballs però en un segon terme, ja que és la Generalitat l'organisme competent que ho gestionarà.
Casanovas explica que fa unes setmanes es va celebrar una reunió per plantejar com es coordinarien les diferents administracions, com ara la Diputació, els consells comarcals pertinents i els Agents Rurals, per actuar contra la pampa del Caucas aquest 2019. I afegia que en les noves prospeccions hi col·laboraran l'entitat naturalista Galanthus i el botànic expert Pere Aymerich.
