17 de març de 2019
17.03.2019

Pagar pel tractament contra el càncer només si fa bé al pacient

L'any passat, 174 pacients de les comarques gironines van ser tractats amb fàrmacs oncològics innovadors que l'ICO abonarà si funcionen; si no, serà el laboratori farmacèutic qui n'assumirà el cost

17.03.2019 | 00:43
La coordinadora de la Unitat de Farmàcia de l´ICO a Girona, Núria Quer.

Accedir a fàrmacs innovadors contra el càncer sense posar en perill la sostenibilitat del sistema sanitari és l'objectiu d'un model de pagament farmacèutic a l'Institut Català d'Oncologia (ICO) per pagar només per aquells tractaments oncològics que funcionen en el pacient. L'anomenat esquema de pagament per resultats incorpora a la valoració del producte farmacèutic el benefici que aporta: el Servei Català de la Salut (CatSalut) acaba pagant les teràpies innovadores que demostren la seva eficàcia en el malalt que les rep, i el cost de les que no funcionen l'assumeix el laboratori que l'ha subministrat.

L'any passat, un 5,8% dels 2.975 pacients que van ser tractats per l'ICO a Girona van rebre algun d'aquests tractaments innovadors que només s'abonaran si es comprova que són efectius gràcies a una dotzena d'acords subscrits entre l'administració i la indústria farmacèutica.

«Aquesta experiència de pagament permet incorporar les innovacions terapèutiques a l'arsenal dels hospitals, que cada vegada són més cares, valorant què aporten al pacient; es compren els resultats i no el fàrmac», explica la coordinadora de la Unitat de Farmàcia de l'ICO a Girona, Núria Quer.

«Aquest model es va posar en marxa l'any 2011 i es va emmarcar dins el pla de salut, per orientar la política farmacèutica cap a l'avaluació dels resultats; fins llavors es pagaven els medicaments a preus fixos, no s'avaluava què aportaven a la salut del pacient», afirma.

«El model implica complir tres objectius de forma equilibrada: que els pacients accedeixin a teràpies innovadores; la sostenibilitat econòmica del sistema sanitari i una adequada compensació per al laboratori si es demostra que hi ha aquesta aportació terapèutica», assenyala.

En aquests vuit anys, s'han signat acords de risc compartit amb deu companyies farmacèutiques per a dotze fàrmacs oncològics que permeten tractar set patologies diferents. En total, més de 800 pacients de l'ICO a tot Catalunya han rebut algun d'aquests medicaments per tractar el càncer de còlon, de mama, de pulmó, renal, el glioblastoma, el melanoma o el mieloma múltiple mitjançant aquest sistema que «aposta per distribuir els riscos entre els diferents agents del sistema sanitari: la indústria farmacèutica, el centre hospitalari i el finançador, el CatSalut; així les tres parts es corresponsabilitzen en la sostenibilitat de la despesa i els resultats en la salut».

Innovació amb incertesa

L'any 2018, 174 pacients de les comarques gironines van ser tractats amb fàrmacs inclosos en l'esquema de pagament basats en resultats; la majoria, 89, afectats de càncer de còlon. Pel que fa a la resta, es tracta de disset persones amb càncer de mama, dotze amb glioblastoma i tres pacients amb càncer de pulmó.

En la majoria de casos, el tractament que van rebre consistia en substàncies que ataquen específicament els punts febles de les cèl·lules tumorals -el que es coneix com a diana terapèutica-; immunoteràpia, que són medicaments que potencien el sistema immunològic del pacient per estimular la defensa natural de l'organisme, o altres fàrmacs, com els anticossos monoclonals.

«Sobretot s'arriba a acords en aquelles innovacions terapèutiques en què hi ha certes incerteses pel que fa a l'eficàcia, seguretat i impacte pressupostari», indica Núria Quer.

A diferència dels estudis clínics, en què encara no es coneixen els resultats d'eficàcia, els fàrmacs de l'esquema de pagaments per resultats ja han estat aprovats per les agències reguladores, com l'Agència Europea del Medicament (EMA), i del Ministeri pel que fa al finançament, però no hi ha la certesa de si realment la seva aportació terapèutica serà important o no.

«Hi ha teràpies que, amb els resultats dels assaigs clínics a la mà, ja es veu que aporten un valor afegit al tractament actual; mentre que en d'altres, l'eficàcia que té en la població general comparant-ho amb la teràpia estàndard, és incerta», detalla. «Hem de pensar que els preus que es paguen per aquests medicaments nous són molt cars, fer-ho així és una oportunitat per incorporar-los», explica Quer.

La fórmula per avaluar l'eficàcia en un pacient difereix segons el medicament. Quan s'arriba a l'acord amb el laboratori farmacèutic, les parts pacten quin serà el sistema que faran servir per calibrar els resultats i es determina un temps necessari per testar si el pacient ha respost al tractament amb proves d'imatge per analitzar la reducció del tumor o una valoració clínica, per exemple. En alguns casos, a més de l'efectivitat, també s'avalua si el medicament ha estat segur per al pacient.

«Per a l'avaluació del fàrmac es fa servir un aplicatiu informàtic, amb què el clínic fa la valoració de la resposta del malalt quan ha passat el temps acordat; després, una comissió mixta fa el seguiment d'aquests pacients», apunta Quer.

La coordinadora de Farmàcia de l'ICO a Girona assenyala que quan es va posar en marxa aquest model ja hi havia experiències similars en altres països, tot i que no estava molt estès, però que «amb l'experiència dels anys, la indústria farmacèutica és cada vegada més receptiva a aquests tipus d'acords».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook