21 de juliol de 2019
21.07.2019
Diari de Girona

Girona és la segona gran ciutat d'Espanya on més s'han reduït les pluges en els últims 40 anys

Un estudi de l'Observatori de la Sostenibilitat analitza la quantitat de precipitació caiguda entre 1981 i 2018 a tot l'estat · L'informe preveu per l'any 2050 un fort descens al nord-est peninsular i un augment a Llevant

20.07.2019 | 23:26
Gent amb paraigües passejant per Girona, en una imatge d'arxiu.

Les precipitacions a Girona han patit una forta disminució, segons una anàlisi elaborada per l'Observatori de la Sostenibilitat (OS) a tot el territori espanyol que, a més, augura un important descens al nord-est peninsular i un augment a Llevant per l'any 2050. La capital gironina és la segona ciutat, de totes les analitzades al conjunt d'Espanya, que s'ha vist afectada per una de les baixades més importants de les pluges, superada només per Vigo (Galícia).

Aquestes dades es posen en relleu en l'informe «Evolució de les precipitacions a Espanya» de l'Observatori de Sostenibilitat, presentat aquest passat dijous i elaborat amb registres de l'Agència Estat de Meteorologia (Aemet) des de l'any 1965, per donar visibilitat a l'ús de l'aigua. Pel que fa al conjunt de la província gironina, les pluges es mantenen estables, en el període analitzat que comprèn des de l'any 1981 fins al 2018. Si l'anàlisi s'aplica a la comunitat autònoma de Catalunya en el mateix període, també s'observen poques variacions respecte a anys anteriors.

Pel que fa a la resta del territori espanyol, l'informe explica que les precipitacions en el seu conjunt són «similars a les de fa uns anys», és a dir, no consta d'una tendència significativa ni d'augment ni de disminució. Per comunitats autònomes i en el període 1981-2018, s'observa un fort recés de les pluges a Galícia i Canàries i un important augment a Astúries, Navarra, Cantàbria, Balears, Extremadura i el País Basc. La resta de comunitats mostren una pujada, però lleugera. Si l'anàlisi s'aplica a capitals de província i en el mateix període temporal, la forta disminució de precipitacions sobresurt a Vigo, Córdoba, Cadis, Sevilla, Astúries, Bilbao i Cuenca i, contràriament, la tendència plujosa augment a Jaén, Palència, Lugo, Huelva, Segovia, Ourense i la Corunya.

Un altre aspecte de gran rellevància és el que afecta les confederacions hidrogràfiques: entre el 1990 i el 2016 les pluges han augmentat en totes les conques, sobretot en la del Nord, Guadalquivir, del Sud, Guadiana, Ebre i Duero, si bé la del Tajo és la que menys ha augmentat. Davant d'aquesta situació, des de l'Observatori de la Sostenibilitat recomanen incrementar els esforços de conscienciació sobre l'aigua com un recurs limitat i proposen gestionar de manera responsable i intel·ligent aquest bé, potenciar accions de conservació de l'aigua a la natura i fomentar la inversió en la investigació de les dinàmiques meteorològiques.

Previsions per al 2050

En l'escenari estudiat de les condicions meteorològiques per l'any 2050, només les Illes Canàries occidentals, la Comunitat Valenciana i Navarra experimentaran increments en la precipitació mitjana anual, de caràcter moderat i de distribució més irregular en el temps, fet que intensificarà i farà més freqüents els fenòmens de gota freda. A la resta del territori, la reducció de precipitacions seguirà la tònica general, i seran més importants al nord del país.

El document incideix en què les pluges escassejaran on més plou en l'actualitat, assolint reduccions màximes en àrees de Galícia interior, Lugo i Ourense, amb disminucions de més de 500 litres per metre quadrat anuals. A tot el nord-est peninsular el resultat serà «tan dràstic», segons el document, que la seva vegetació i agricultura esdevindran cada vegada més similars a les del sud-est peninsular, abandonant la tradicional imatge de boscos mixts caducifolis i prats tan usuals en aquests territoris.

Respecte a les temperatures, l'estudi adverteix que a causa de l'escalfament global aquestes s'intensificaran, pel que si es manté una perspectiva d'escassetat de precipitacions, cada vegada hi haurà menys disponibilitat d'aigua.

L'Observatori de la Sostenibilitat subratlla que tot i que aquestes dades són preliminars, la falta de precipitacions, els episodis de calor cada vegada més freqüents, inundacions puntuals i les evidències de la crisi climàtica justifiquen aquesta anàlisi des que existeix informació quantitativa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook