L'obertura de Fosses Comunes de la Fosses ComunesGuerra Civilés una tasca iniciada amb mig segle de retard -com a mínim-, i que acumula esperances però també desil·lusions: «hem fet actuacions a llocs on, recolzats per la documentació prèvia, ens pensàvem que trobaríem moltes restes, i en obrir la fossa hem vist que no hi havia res», explica Gemma Domènech, directora general de Memòria Democràtica, un dels pilars del Pla de Fosses de la Generalitat. Fa dos anys que aquest pla va començar a funcionar, desenvolupant i donant forma a la Llei de Fosses aprovada el 2009 que estableix els criteris d'obertura i dignificació de les restes, siguin identificades o no.

A Girona fins ara s'ha obert una única fossa a Cassà de la Selva. L'actuació es va fer el 2017, als afores del municipi. Els veïns de més edat tenien constància de l'existència d'aquest jaciment, on hi havia enterrat un brigadista que no va poder ser identificat, i que els veïns de més edat recorden com el «soldat desconegut». Fa pocs mesos es van enterrar les seves restes al cementiri municipal, tal com marca la llei en els casos que les restes no es poden identificar, que són la gran majoria. De fet, de les set persones que han estat identificades des de la posada en marxa del pla, n'hi ha un de gironí. Es tracta d'un ripollès que va morir al front en el bàndol republicà i va ser enterrat a la fossa del Soleràs de les Garrigues, la més gran excavada fins ara d'on s'han rescatat 146 individus. Sis dels identificats s'han localitzat en aquesta fossa.

Els criteris que manen l'obertura d'una fossa passen per la visió d'un comitè científic que té en compte diversos paràmetres: el suport documental que hi ha del jaciment, que hi hagi familiars que s'hagin fet les proves genètiques, i la urgència de l'actuació.

En una de les últimes actuacions fetes a Caseres, a la Terra Alta, s'hi han recuperat les restes de dos soldats d'una fossa que estava a tocar de la carretera N-420. «Cada cop que els treballadors desbrossaven la carretera, s'hi trobaven ossos. L'actuació en aquest cas era d'urgència, perquè es tracta de famílies amb pares, avis i germans desapareguts», expressa Domènech.

El Mapa de Fosses que es pot consultar al web del Pla de Fosses té localitzades 7 fosses a la demarcació, i totes es troben en cementiris menys la del soldat de Cassà. Es tracta de Figueres, Sant Julià de Ramis, Girona, Sant Feliu de Guíxols, Ribes de Freser i Olot. Aquest mapa, però, està en constant canvi a mesura que les investigacions dels arqueòlegs i dels historiadors aporten noves dades. Per ara hi ha nou «possibles» fosses pendents de confirmar o de desmentir, i la majoria es concentren en els cementiris de Banyoles, Maçanet de la Selva, Santa Coloma de Farners, Sant Hilari Sacalm, Sant Martí d'Empúries i la Jonquera.

Prop de la Frontera, a Rabós, hi va haver molt moviment de civils i militars que fugien de les tropes franquistes cap a França durant la retirada. Segons diversos testimonis la fossa es trobaria pels voltants del municipi i hi haurien inhumats entre 80 i 85 cossos. A Ventalló, a una zona coneguda com el Molí de l'Arbre Sec, soldats de l'exèrcit republicà hi haurien passat la nit durant la retirada. En aquest cas es desconeix el número d'inhumats. L'última possible fossa de la demarcació localitzada fins ara es trobaria a Garrigàs, on segons les declaracions d'un testimoni, s'hi trobaria un contingent de 17 militars afusellats el 9 de febrer del 1939 al castell d'Arenys. Els cossos van ser enterrats pels veïns del poble, apilats en l'antic cementiri del poble, que ara s'ha transformat en la plaça de l'església.

En la majoria de casos les fosses estan ubicades als cementiris municipals. Domènech assegura que «La Generalitat no considera prioritària l'obertura d'aquestes fosses», però sí que en contempla la dignificació mitjançant la senyalització i la divulgació de l'espai.

El futur, imprevisible

Es fa complicat establir la data d'obertura de la propera fossa gironina. «Estem tractant material molt sensible, i tenim moltes dificultats per establir un cens de desapareguts. Són morts de fa 80 anys: els catalans desapareguts poden ser 56 mil o poden ser el doble», subratlla la directora general. Des de la Transició ja s'han obert 49 fosses -21 des de l'inici del Pla de la Generalitat- de les més de 500 que es tenen documentades a Catalunya. La majoria dels 292 cossos recuperats fins ara s'han localitzat a la demarcació de Lleida, i s'ha retornat 48 restes de víctimes no identificades als cementiris de les localitats on es van trobar.

«El ritme és bo tenint en compte que fa dos anys que hi treballem», apunta, «però només 2.000 persones estan registrades al Programa d'Identificació Genètica de les 5.000 que s'hi van interessar», manté. Això dificulta la identificació de les restes, un dels objectius del pla. També s'hi suma el fet que moltes restes corresponen a brigadistes, i les famílies desconeixen el programa de la Generalitat.

Així i tot, un dels casos d'èxit és precisament el d'un soldat italià enterrat a Castellar del Vallès de qui se sabia el nom gràcies a la investigació d'un historiador.

«Vam saber que era d'un poble petit, i l'Ajuntament ens va ajudar a localitzar la seva família. Es van fer la prova genètica i va donar positiu».