Més que un farol -estratègia emprada en els jocs de naips i que consisteix en apostar fort per fer creure el contrincant que es posseixen bones cartes quan la realitat és una altra-, el que fa Ryanair amb l'amenaça de tancar la base d'avions que té a l'Aeroport de Girona-Costa Brava és un envit, una aposta amb els trumfos a la mà, és a dir, amb moltes garanties de victòria. Fonts molt ben informades van advertir, ahir, en declaracions a Diari de Girona que els irlandesos no estan per brocs i que el risc que l'Aeroport de Girona Costa-Brava acabi perdent la base és ben real.

- Doneu credibilitat al que diuen els sindicats sobre el futur de la base de Girona?

- Sí.

Resposta sòbria a una pregunta concisa per part d'algú que sap molt bé com les gasta Ryanair, que el març va jubilar l'històric i histriònic Chief Executive Officer (CEO) -conseller delegat- Michael O'Leary i que a finals d'any preveu tenir nou comandant/a. «És el seu estil [de Ryanair]», precisen les mateixes fonts, que recorden que, a Ryanair, quan els gossos lladren alguna cosa senten.

L'amenaça de tancar la bases de Girona i de les Canàries -a les illes ja tenen data: el 8 de gener del 2020-, no afectarà les operacions -ni aquí, ni allà-, segons ha manifestat en diverses ocasions la directora de Recursos Humans, Lisa McCormach; però deixarà gent al carrer: en termes globals, la Unió Sindical Obrera (USO) aventura que un centenar de pilots i que una cinquantena de tripulants se n'aniran al carrer. Ryanair, que el 30 de juny va tancar el primer trimestre de l'any fiscal amb una reducció del 21% dels beneficis, que van ser de 243 milions d'euros, i que va viure un any negre el 2018, amb la primera vaga d'abast europeu que va perjudicar 75.000 clients, atribueix el cada cop més probable tancament de bases com la de Girona a la incertesa que genera el Brexit i al retard en l'entrega d'una comanda d'avions Boeing 737 MAX, que havien d'haver arribat abans de l'estiu.

McCormach, en unes declaracions recollides per l'àgencia de notícies ACN, pronosticava dimarts passat que la decisió sobre el futur de la base de Girona es donarà a conèixer en un termini aproximat de dues setmanes. L'evolució de les negociacions amb els sindicats, USO i el sindicat espanyol de tripulants de cabina Sitcpla, advertia la responsable de Recursos Humans de Ryanair, acabarà decantant la balança. Si d'això depèn, la teoria del tancament cobra més força encara, ja que, ahir, nou de cada deu pilots de la plantilla de Ryanair a Espanya van autoritzar al sindicat del ram Sepla a convocar una vaga. Més llenya al foc, tot i que des del Sepla recorden que, per part dels pilots, «encara no hi ha cap vaga convocada».

L'amenaça de tancament de la base operativa de Vilobí d'Onyar la llançava Ryanair el 7 d'agost passat, després que la direcció de la companyia es reunís amb representants sindicals per intentar reconduir un conflicte laboral que sembla inevitable. El Sepla demana a Ryanair que «recapaciti», però els irlandesos mantenen l'estratègia negociardora característica: la de la por. A tot això, Generalitat, Diputació i Cambra de Comerç de Girona guarden silenci amb l'excusa que no han rebut cap comunicació oficial de la companyia. Potser esperen tenir millors cartes per respondre a l'envit.