El moviment ecologista Fridays for Future va néixer de la mà de Greta Thunberg a Suècia fa un any. Thunberg, de 16 anys, va encendre l'espurna asseient-se davant del Parlament suec cada divendres amb una pancarta contra el canvi climàtic. Seguint els seus passos, joves de tot el món es van començar a manifestar cada divendres per l'emergència climàtica. A Espanya va arribar per primer cop a Girona el gener passat.

Lucas Barrero, membre de Fridays for Future de Girona, explica que el moviment va començar de la mà de cinc estudiants. «Vam pensar que ens havíem de mobilitzar perquè la classe política no feia res per evitar aquesta crisi climàtica i vèiem que estava apareixent aquest moviment a tot el món, però aquí encara no havia arribat». I afegeix: «A la quarta setmana de reunir-nos vam crear les xarxes socials i una cinquantena de persones van formar part de la quarta convocatòria».

Durant l'hivern l'agrupació es manifestava davant de la Generalitat i els mesos d'estiu el punt de trobada ha estat el pont de Pedra.

Barrero considera que l'agrupació ha fet una evolució molt positiva en escampar-se per tot l'estat espanyol. Destaca que va començar sent un moviment universitari i que ara molts estudiants d'instituts s'han posat en contacte amb ells per crear els seus nuclis; actualment ja existents a Celrà, Palamós i amb projecte a Banyoles i Figueres.

Emergència climàtica

El moviment ha generat una forta consciència social i de cohesió arreu del món. «Crec que aquesta millora s'està donant a la societat, que cada vegada és més conscient del problema, però a la classe política ens trobem el mateix de sempre. A la campanya electoral tothom parlava molt d'emergència climàtica, de fet la Generalitat va declarar-la, però des de llavors no hem sentit res més».

Barrero explica que durant la campanya tant Pedro Sánchez com l'Ajuntament de Girona els van citar i van dir que no. «Ara que han passat les eleccions, tenim nou regidor i és època de reunir-nos, no ens han cridat per veure què podem fer i no veiem que s'hagi fet res. S'ha dit que es netejaran més els rius, cosa que nosaltres ja vam fer. Necessitem propostes reals i que s'apliquin». Barrero opina que abans es parlava de canvi climàtic, però no de com podia afectar econòmicament ni a la salut. «Ara es parla d'emergència climàtica amb contingut i se'n fa més ressò», explica.

L'informe presentat l'octubre passat pel Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic (IPCC) feia saltar l'alarma en exposar que entre el 2030 i el 2052 l'escalfament global superarà els 1,5ºC, un llindar de no retorn. «Sembla que vulguem arribar a aquest punt de no retorn. Es remarca molt que no hi ha cap dubte que el canvi climàtic és un fet. No n'hi havia cap dubte ja fa 20 anys», rebla Barrero. «Ara hem de parlar de com actuem davant d'aquesta situació i les accions que s'han de fer comporten un canvi de paradigma absolut».

Barrero critica les obres d'allargament de l'autopista C-32 entre Blanes i Lloret de Mar. «No pot ser que el conseller digui que les alternatives d'aquesta carretera serien més contaminants. D'aquí a 20 anys una infraestructura com aquesta, que afavoreix el transport privat, no hauria de ser necessària, s'hauria de potenciar molt més el transport públic». I afegeix: «Catalunya va ser pionera en declarar l'emergència climàtica, però ara per ara aquesta llei només l'ha aplicat el jutge que va parar les obres d'ampliació de la C-32».

Tercera vaga mundial pel clima

El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha organitzat la cimera sobre l'Acció Climàtica del setembre a Nova York, que es durà a terme el 23 de setembre amb la presència de Greta Thunberg. En aquest context, Barrero declara: «Nosaltres som prudents, ja portem 24 cimeres del clima des que es va crear la Convenció de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic i no hem avançat».

Per al 27 de setembre s'ha convocat la tercera vaga mundial pel clima, precedida per mobilitzacions que es preveu que comencin el 20 del mateix mes. «El dia 27 hem convocat aquesta vaga també a Girona perquè preveiem que els acords no seran suficientment ambiciosos», i prossegueix: «Aquesta vaga és molt necessària perquè crida tota la societat i aquest cop l'estem coordinant des d'una coordinadora ecologista que engloba els diferents actors de la província: Fridays for Future, Extinction Rebellion, Naturalistes de Girona, SOS Costa Brava i altres».

«Fins ara havien estat vagues a escala estudiantil; aquesta s'ha convocat també en l'àmbit de treballadors. Aquí els sindicats encara no s'adonen de la situació d'emergència i no s'atreveixen a fer més que una aturada simbòlica. Volem aconseguir que aquest 27 de setembre sigui una data de reivindicació. Nosaltres no podem créixer per sobre dels límits del planeta», diu Barrero.

El membre de Fridays for Future explica que per a l'agrupació l'òptim seria que els sindicats s'hi adherissin. «És un problema que ens afecta a tots, hi hauria de ser tothom».

Setmana pel clima

Del 24 al 30 de setembre es duran a terme diferents mobilitzacions dins el marc de la Setmana del Clima. A Girona Barrero explica que es començarà el dia 20. «Es presentarà a l'Ajuntament una instància per la declaració de l'emergència climàtica des d'Extinction Rebellion, però amb el suport de molts col·lectius que ens hi adherim, juntament amb una sèrie de mesures que voldríem que l'Ajuntament es faci seves i que actuï davant de la crisi climàtica».

Fridays for Future a Girona proposarà diverses activitats per realitzar durant aquesta setmana. «Encara ens estem coordinant, però volem que sigui una setmana de reivindicacions a la vegada que es fa la cimera. Això culminarà el 27 de setembre a la tarda, quan convocarem una gran massa a les 18 h a la plaça del Vi». La manifestació anirà de la plaça de l'Ajuntament a la Generalitat i recorrerà diversos carrers de la ciutat. «Esperem que la vaga tingui molt d'èxit, és una convocatòria oberta a tots els col·lectius que s'hi vulguin afegir, perquè fins ara hem vist que la classe política no ha estat a l'alçada», explica.

Barrero rebla que Thunberg va ser la detonant que va fer explotar la ràbia acumulada per tots els joves. «L'última cimera la van allargar dos dies més perquè no volien acceptar un informe de més de 1.500 científics que havien encarregat ells mateixos dos anys enrere. S'acumulen aquest tipus de situacions i Greta va ser l'esperança que encara es podia fer alguna cosa».