28 de setembre de 2019
28.09.2019
Diari de Girona

La crisi climàtica mobilitza generacions cap al canvi

La vaga pel clima que va iniciar la coneguda i referent Greta Thunberg fa més d'un any s'acull cada divendres des del gener a la ciutat de Girona, i aquest cop ha superat les expectatives

28.09.2019 | 01:01

«No a la indiferència, això és una emergència!». La crisi pel clima aconsegueix una forta acció col·lectiva que «lluita per la vida». La vaga pel clima que va iniciar la coneguda i referent Greta Thunberg fa més d'un any s'acull cada divendres des del gener a la ciutat de Girona, i aquest cop ha superat les expectatives tant dels seus organitzadors com dels participants i també d'aquells mers observadors.

La manifestació multitudinària que començava a les sis de la tarda feia retrunyir els carrers de Girona a l'uníson. Un acte amb caire festiu, reivindicatiu i empès per la indignació es realitzava sota l'expectació d'alguns turistes que semblaven no entendre res. La capital gironina va acollir la tercera vaga mundial pel clima, que va superar i de molt els resultats de les anteriors. Els membres de l'organització deien sentir-se sobrepassats, eufòrics i emocionats caminant amb un somriure constant.

Recordaven com a la primera vaga mundial del 15 de març ni tan sols omplien la plaça del Vi, i els d'aquest moviment que inicialment s'havia infantilitzat han deixat de sentir-se sols. La impotència ja no corre només entre ells. Famílies, infants, persones adultes i adolescents caminaven de costat empesos per la mateixa por, l'amenaça que l'escalfament global arribi a superar els tres graus i mig, que per a molts no es tracta d'una hipòtesi, sinó una realitat. Els organitzadors, ja afònics de dirigir els càntics, aplaudien expectants deixant-se la pell.

Cants que passaven del tradicional « Calor, calor, queremos cambio y no climático porque el futuro no da igual» versionat per a l'ocasió, a alguns més agressius com «Tu que ens mires també t'ofegaràs». Les armilles grogues es repartien entre les fileres de persones que tancaven el camí. Dividida en tres blocs, la marxa va seguir des del pont de Pedra, que probablement mai havia estat tant ple, fins a la plaça Independència. Des del principi no se'n podia veure el final. La manifestació va arrencar amb més de 4.000 persones (segons la Policia Local) cap al carrer Santa Clara, on s'acollia un avançament del que vindria després: una agrupació de noies es van estirar a terra unes sobre les altres amb la frase «Ara actuem, demà serà real» representant la desesperació i l'extinció humana.

Extinction Rebellion anava per davant del seguici intergeneracional que caminava fins a plaça Independència. En aquest punt els organitzadors van demanar als manifestants que s'estiressin per simbolitzar l'extinció humana de manera massiva. El que havia de ser el punt central de la manifestació va ser el simbolisme de la representació multitudinària que no es podia estirar a terra per la falta d'espai. Festivitat barrejada amb ràbia i alegria entre tots aquells que a crits reclamaven un futur i recordaven que avui no haurien de ser aquí. Al ritme de les sirenes dels megàfons puntualitzaven que «ens trobem en el màxim de diòxid de carboni i ja hem començat a patir els efectes del canvi climàtic».

Per acabar la manifestació, que es va dirigir per la Gran Via de Jaume I i fins a la Generalitat, sis persones d'edats diverses van fer els parlaments per recalcar un cop més que es tracta d'una lluita unitària i que «els nostres actes condicionaran la vida dels més petits». En aquest punt de la manifestació ja s'hi comptaven, segons la Policia Municipal, més de 5.000 persones que feien posar la pell de gallina. La massiva manifestació que es va aixecar a diversos punts del món reclamava canvis estructurals, accions directes, polítiques valentes i reals, voluntat, responsabilitat i serietat a les elits.

Mentre demanaven que es digués la veritat sobre l'emergència climàtica, deien perdre la confiança que algú els salvaria si se segueix perpetuant la destrucció del territori i les injustícies socials. Els membres relataven que el dia d'avui generarà un abans i un després en la consciència de la ciutadania. Ja de nit, amb una plaça Pompeu Fabra plena de gom a gom, es desitjava que tota aquesta força unitària no es quedi en un acte simbòlic i que la lluita continua per un futur en joc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook