La cultura del fer servir i llençar també coneguda com l'obsolescència programada, el 2007 va arribar a un màxim que ningú preveia que baixés. Entre el 2000 i el 2006, la producció de residus a la comarca havia pujat un 5% i, a partir de llavors, va disminuir fins a un 18%, segons dades de l'Observatori per al Desenvolupament Sostenible de la Garrotxa.

En la compareixença feta fa pocs dies amb motiu de la prova del nou model de recollida selectiva a Olot, el director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, Francesc Canalias, va explicar que la comarca va tenir un pic de producció el 2007, quan «pràcticament vàrem arribar a 1,6 quilos per habitant i dia», quasi 45.000 tones de residus a l'any.

L'any següent va arribar la crisi econòmica i la producció de residus va començar una davallada. El 2008 la producció de residus municipals a la Garrotxa per habitant i dia es va situar en 1,50 quilos per habitant, segons dades de residus Municipals 2008. Havia quedat trencada una línia ascendent en producció de residus que datava dels inicis de la recollida municipal als anys seixanta i setanta. A partir del 2008 la línia aniria baixant un any rere l'altre. El 2013 la línia va arribar fins a 1,32 quilos per habitant i dia.

A partir del 2014 la producció es va estabilitzar i va començar a pujar de manera lleu. El 2017 va disminuir en un 1% i la producció de residus municipals per habitant i dia es va situar en 1,39 quilos. El 2018 la línia va arribar fins a 1,43 quilos per habitant i dia. Des de principis de 2019, la línia segueix els mateixos paràmetres que el 2018, però encara no s'ha recuperat la producció del 2007.

Tot i la crisi, la població de la Garrotxa ha mantingut una línia ascendent des del 2007 només amb una lleu baixada el 2014 quan la xifra va baixar en 70 habitants. El 2007 hi havia 53.507 habitants, el 2016 n'hi havia 55.999 i el 2018 es va arribar als 56.613 habitants. És a dir, que de l'inici de la davallada econòmica fins a la recuperació, la comarca ha augmentat en 3.106 habitants, un 5,8%. Així, la població no va ser la causa de la baixada, sinó que, com va raonar Canalias, «en temps de crisi la gent gasta menys i genera menys residus».

Residus industrials

Canalias va exposar que la crisi es va notar més en la producció de residus comercials i industrials. El 2013, la producció de residus procedents de la indústria, els serveis i el comerç representava el 35% del total de la producció. Entre el 2002 i el 2007 va augmentar en un 40% i fins al 2014, la producció va disminuir un 30%. Durant els últims 3 anys va tornar a pujar.

Canalias va destacar que el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública entrava 8.000 tones de residus industrials assimilables a domèstics i ara n'entra unes 2.200 tones.