28 de desembre de 2019
28.12.2019
Diari de Girona

Girona bat el rècord històric de població

L'1 de gener de 2019 la província va arribar als 771.044 habitants. És la segona demarcació d'Espanya que més incrementa el nombre d'empadronats La ciutat de Girona arriba als 101.852 residents oficials

28.12.2019 | 00:11

Les comarques gironines han batut el seu rècord històric de població, ja que, amb dades d'1 de de gener de 2019, tenen 771.044 habitants. Es tracta de la xifra més elevada des de 1971, que és quan comencen els registres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'arribada d'immigració de l'estranger continua essent una de les principals causes d'aquest augment de població.

En el darrer any, les comarques gironines han guanyat 9.097 habitants, el que suposa un increment de l'1,52%. Es tracta de la segona pujada (en percentatge) més alta de totes les províncies espanyoles, només per darrera de Tarragona.

En el conjunt de l'Estat, el padró creix un 0,6%, fins a situar-se en 47.026.208 habitants. La Comunitat de Madrid va ser la que va registrar un major increment de la població a l'amb 85.315 habitants més (+ 1,30%) que eleva la xifra total a 6.663.394; seguida de Catalunya amb 75.152 habitants més i la Comunitat Valenciana amb un augment de 40.066.

Percentualment, Balears (+ 1,21%) Canàries (+ 1,21%) Múrcia (+ 1,04%) i la Comunitat Foral de Navarra (+ 1,03%) han registrat augments significatius per sobre de l'1 per cent.

La ciutat de Girona

De la mateixa manera que el conjunt de la província, la ciutat de Girona també segueix batent rècords. La revisió del padró publicada ahir, situa el nombre d'habitants a principis de 2019 en en 101.852. Això suposa un increment de 1.586 empadronats en només un any.

L'evolució demogràfica de les comarques gironines ha anat molt relacionada a l'economia. Entre 1971 i 2001 es va produir un creixement constant però sostingut, però l'any 2002, coincidint amb l'entrada d'Espanya a l'euro, les xifres de població es van començar a disparar com a conseqüència, en gran part, de l'arribada de persones immigrades atretes per una creixent demanda de mà d'obra en el sector de la construcció i l'hostaleria. Aquest creixement va continuar essent espectacular fins el gener de 2009, coincidint amb l'època de bonança econòmica: en set anys, la població gironina va augmentar gairebé un 30%.

A partir de 2009, tanmateix, la crisi econòmica es va deixar notar i, malgrat que la xifra de població va seguir creixent, ho va fer de forma molt més lenta. Així, la població va augmentar un 2,4% entre l'1 de gener de 2009 i l'1 de gener de 2012, moment en què es va assolir el que era, fins ara, el màxim històric: 751.599 persones. A partir de llavors, la demarcació va experimentar la primera baixada important de població: entre l'1 de gener de 2012 i l'1 de gener de 2015 va perdre 11.174 habitants, el que va suposar una caiguda de l'1,49%. Des d'aquell moment, superats ja els pitjors efectes de la crisi, la població va tornar a créixer, tot i que de forma més lenta que durant l'època de la bombolla immobiliària.

Moviments migratoris positius


Bona part del creixement es pot atribuir a l'arribada de població estrangera. El saldo migratori a les comarques gironines -és a dir, la diferència entre les persones que arriben d'altres països i aquelles que emigren- torna a estar a nivells precrisi. En el darrer semestre de 2.008, es van establir 7.875 persones a les comarques gironines procedents d'altres països, mentre que només hi va haver 3.707 gironins que marxessin a l'estranger.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook