L'última sessió del judici contra els encausats pels disturbis al claustre de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (UdG) l'any 2011 va comptar ahir amb el canvi de criteri de la Fiscalia pel que fa als disturbis que van acabar amb càrregues policials. L'acusació considerava inicialment que els manifestants van intentar «boicotejar» l'acte organitzat pel 20è aniversari a la sala d'actes, on participava l'expresident Artur Mas, uns fets que van valdre la inclusió del delicte de desordres públics al seu escrit d'acusació.

Amb tot, un cop van haver declarat tots els testimonis citats, la Ficalia va retirar els càrrecs contra la meitat dels encausats i va retirar el delicte de desordres públics, per la qual cosa els sis restants afronten ara penes molt rebaixades, de màxim 11 mesos de presó i molt per sota dels 2 anys demanats inicialment.

La sessió darrera va estar enfocada a donar veu a les dues parts -la Generalitat va retirar a l'inici del judici l'acusació que mantenia contra els manifestants- per tal que justifiquessin les seves conclusions finals davant el tribunal de la secció quarta de l'Audiència de Girona, que serà l'encarregat de dictar sentència.

Així, la Fiscalia va apuntar que tot i rebaixar les penes pels sis encausats, es mantenen càrrecs per «agressions concretes comeses contra agents que van identificar els responsables». Justifica així els delictes de lesions, resistència i atemptat contra l'autoritat, accions que haurien tingut lloc durant la celebració de l'acte per part dels processats. L'acusació sosté que es van llançar objectes contra els policies i que els sis processats van propinar cops i puntades de peu contra els agents antiavalots. Tot i que la legitimitat o no de l'entrada dels agents a la Universitat no ha estat motiu d'acusació, la Fiscalia finalment s'hi va acabar referint a les seves conclusions donat que la defensa ho ha plantejat al llarg de la causa. En aquest sentit indica que els agents que van formar part de l'operatiu van tenir una percepció de perill, que encara que «no respongués a una situació greu», en justificava una actuació, i que «hagués estat irregular no fer res». Per últim, va apuntar que el cap del dispositiu policial va demanar l'autorització d'accés «després de constatar que els agents de paisà que hi havia al claustre no podien contenir la crispació que es vivia».

La defensa hi veu un muntatge

Pel que fa a la defensa dels encausats, encapçalada per l'advocat Benet Salellas, que ha defensat durant tot el procediment la innocència dels acusats, va respondre a les acusacions de la fiscal indicant que les versions dels agents que han declarat al judici no tenien credibilitat. «Hem vist un únic relat ple de contradiccions, identificacions errònies i guions predissenyats», va apuntar Salellas, que atribueix les acusacions dels agents a una resposta davant la voluntat «d'amagar irregularitats» en l'entrada dels agents a la Universitat el 16 de desembre de 2011, un fet que va qualificar «d'insòlit» des del Franquisme. D'entre les suposades il·legalitats, Salellas va relatar que els agents no duien el número d'identificació i que no van avisar en cap moment els manifestants que es dispersessin. L'advocat sosté que l'accés al recinte a la policia va «violar» el dret d'autonomia universitària i que es va fer sense l'autorització pertinent. En aquest sentit defensa que qui havia d'autoritzar l'entrada era la llavors rectora, Anna Maria Geli, i que en canvi qui consta que va donar l'ordre va ser el vicerector. «Els agents que han denunciat lesions han estat els que van entrar al recinte sense autorització, i s'han empescat aquest muntatge per amagar il·legalitats», va subratllar.

Els fets van tenir lloc el 16 de desembre de 2011 amb motiu de la visita de Mas a Lletres i que va acabar amb càrregues al claustre que han dut a judici dotze manifestants (deu estudiants i dos treballadors del centre) amb acusacions per part de la Fiscalia i de la Generalitat, que demanava penes més elevades. També havien de ser jutjats dos mossos acusats de tortures i lesions, a qui la defensa va retirar els càrrecs a canvi que la Generalitat tombés la seva acusa