La Diputació de Girona té clar que ha arribat el moment de plantejar-se seriosament la liquidació de l'empresa Patronat de Turisme Costa Brava Girona SA i prendre el control total de l'organisme de promoció de les comarques gironines. La idea que balla pel cap a Presidència és donar de baixa la societat mercantil i convertir-la en un organisme autònom, com ho són l'ens de promoció sanitària Dipsalut, l'oficina de recaptació Xaloc o el Conservatori de Música Isaac Albéniz.
L'operació no és senzilla i, per aquesta raó, la Diputació encarregarà pròximament un informe que detalli quins són els pros i contres i quines passes legals s'haurien de seguir en cas de prendre la decisió. Una vegada s'hagi acabat l'informe, serà el Consell d'Administració del Patronat el que haurà d'aprovar o rebutjar el canvi.
Les causes que han portat els representants de la Diputació a estudiar seriosament la decisió són diverses, tot i que molt probablement una d'elles és la investigació oberta per les presumptes irregularitats detectades al Patronat per part de dos alts càrrecs, la Facultat de Turisme de la UdG i una empresa privada. Fonts de l'ens provincial han explicat a Diari de Girona que l'objectiu és «poder controlar millor el Patronat».
No serà fàcil convèncer els membres del Consell d'Administració, format per les administracions públiques i el sector privat, aquest darrer amb una potent representació que no arriba, per poc, al 50%, i on hi ha els màxims responsables de les associacions d'hotels, càmpings, apartaments turístics, agències de viatges i cases rurals de les comarques de Girona.
Pel que fa al sector públic, la Diputació hi té tres membres: Miquel Noguer (president), Jaume Dulsat (vice-president primer) i Jordi Masquef (vice-president segon). També hi ha representació del PSC, la Generalitat i diverses administracions locals, a més del degà de la Facultat de Turisme de la UdG, que en són consellers.
Els números, però, són força significatius. El Patronat de Turisme té un pressupost per a aquest any de 7,3 milions d'euros, dels quals 6,7 els aporta directament la Diputació a través d'una subvenció, que representa prop del 92%. Si s'observa el pressupost de l'any passat, la situació es reprodueix al mil·límetre: de 7,4 milions d'euros de pressupost, 6,7 provenen de les arques de la Diputació.
Fa un any, en la roda de premsa de balanç de l'exercici 2018 i presentació del pla de 2019, es va donar la xifra de 701.700 euros com a «aportació pública i privada», però no es va desglossar quina era la quantitat que prové del sector privat, una dada que tampoc apareix en el pressupost d'ingressos del Patronat que facilita anualment la Diputació. Econòmicament, doncs, qui aguanta l'ens de promoció turística és l'organisme provincial.
El Consell d'Administració es va reunir el 20 de gener passat per debatre el resultat de la investigació que havia encarregat Noguer per aprofundir en les presumptes irregularitats revelades en un informe intern entrat al registre l'agost de l'any passat. En aquella trobada els representants de les institucions i el sector privat van aprovar per unanimitat les mesures que s'havien de prendre respecte a dos treballadors, una empresa i la UdG, però en cap moment es va posar sobre la taula la possibilitat de canviar l'estatus del Patronat.
El Patronat de Turisme seria el quart organisme autònom de la Diputació, en cas que finalment s'acabi consumant la liquidació de la SA i l'ens provincial només es quedaria amb una societat mercantil de participació majoritària (Sumar, Serveis Públics d'Acció Social de Catalunya SL). La Diputació també participa en l'entitat pública empresarial Semega, té la Fundació Casa de Cultura i tres consorcis (Costa Brava, Vies Verdes i Gavarres).
