La proposta dels ecologistes d'interconnectar conques havia anat i vingut tímidament, accentuant-se sempre que la sequera evidenciava una dependència excessiva de l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB) vers el Ter. Ara, però, per primera vegada la demanda ressorgeix, precisament, en plena ressaca d'inundacions. Com és que sequera i desbordament són dues cares de la mateixa moneda? El deure d'abastir i satisfer l'alta demanda de l'AMB alimenta la por a patir escassetat, fins al punt que no se sap si el 70% de la capacitat del pantà augura un estiu de sequera o bé tot el contrari, un llindar còmode que permeti desembassar abans que el nivell no escali ràpidament i vessi per damunt la presa, tal com va passar en tres dies a Susqueda, amb les pluges intenses de la borrasca Gloria.borrasca Gloria
«Jo penso que la solució per tot Catalunya és que hi hagi interconnexió de conques i que altres punts -que tenen més aigua i que en tenen més que el Ter- puguin també cedir aigua», va defensar a Diari de Girona Ponç Feliu, director del Consorci del Ter. Una «solució definitiva» que permetria comptar amb un abastiment de Barcelona que procedís d'altres conques quan el cabal del riu gironí quedés, literalment, sota mínims. La interconnexió proposada apunta a rius més cabalosos de ponent i Terres de l'Ebre. «No pas sempre, però sí, com a mínim, en cas d'emergència», va incidir Feliu. «Si no, ens passa això al Ter: o sequera dràstica, o aquestes inundacions», sentencia. Així, doncs, més que en les previsions del temps, el condicionant rau en el sistema que existeix per fer-hi front, un model avesat a concebre la gestió del Ter i els seus pantans com «una gran cantimplora» sotmesa a molta pressió i que afecta la salut del cabal. «En el fons, si penses bé, Barcelona - i els seus milions d'habitants, la indústria i el turisme- està penjant d'un fil, que és la canonada del Pasteral» va reflexionar Feliu.
«Posposada» a la Taula del Ter
Aquesta deficiència estructural no és cap novetat: ben conegudes són les reivindicacions que van vertebrar la Taula del Ter i donar a llum l'acord signat l'agost de 2017. I és que ja ho deia qui llavors era el vicepresident de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana, Eloi Badia, quan assegurava que «l'AMB és un actor clau a l'hora d'ajudar a reduir l'enorme pressió que avui pateix el Ter». En aquestes negociacions ja planava la solució de la interconnexió de conques, però va quedar «posposada», segons va explicar l'activista Pau Masramon, pel desplegament en infraestructures que suposava més enllà del territori gironí.
La proposta va quedar esmorteïda pel compromís de potenciar altres recursos hídrics alternatius, com ara les aigües regenerades, els pous o les dessaladores, (també està pendent la connexió de canalitzacions entre la conca del Llobregat i del Ter). Tot plegat, una millora i un avenç, sí, però segons Feliu, «la solució definitiva no passa només per la regeneració, les dessaladores o la canonada que baixa del Pasteral».
Potencial a Segarra-Garrigues
L'Associació de Naturalistes de Girona també veu la necessitat de replantejar aquesta mesura. «Jo crec que és una cosa que s'ha de començar a posar sobre la taula», va apuntar Marc Blasco, biòleg i tècnic de l'associació. «Evidentment, una gran ciutat que ha de treure els recursos de fora no pot ser que agafi els recursos d'un sol lloc, i el Ter és insostenible totalment», va lamentar. «És un tema que s'haurà de continuar explorant, ja que ni la planta regeneradora ni la dessaladora poden satisfer els més de quatre milions d'habitants de l'AMB. El Ter no en podrà donar més», va advertir Masramon. Segons l'ecologista gironí, és cert que s'han de buscar alternatives, com ara les connexions amb les conques del Segre o l'Ebre. «Normalment es parla més de connectar el Segre perquè a través del canal de Segarra-Garrigues la infraestructura seria relativament senzilla», va explicar.
Fonts de la plataforma Aigua és Vida, en canvi, consideren que la interconnexió de conques pot esdevenir un «tema espinós» que pot portar a «vestir un sant per desvestir-ne un altre», ja que si la mesura no s'estudia amb la perspectiva adequada, no es farà res més que desplaçar el problema d'una punta a l'altra del territori.
Necessitar menys aigua potable
Ara bé, per a Masramon és indispensable que tot això vagi de la mà d'optimitzar millor l'aigua del reg, ja que acapara el 75% d'aigua que gastem i sovint s'utilitza la mateixa aigua que serveix per al consum humà. L'Associació de Naturalistes Girona també reivindica la necessitat d'invertir en l'habilitació de les depuradores perquè puguin fer l'anomenat tractament terciari de les aigües. Aquest procés permet regenerar aigua residual i, en comptes de deixar que desemboqui al mar, la converteix en apta per a la jardineria i el reg agrari.
Així, no es desviaria tanta aigua potable per a altres usos que no fossin el del consum humà i evitaria, per exemple, regar camps de golf i parcs amb litres que podrien abastir desenes de famílies. A més, segons incideix Masramon, també és important el bon manteniment de la xarxa de canonades, ja que el seu mal estat fan que es perdi molta aigua en els tres barris gironins de Montjuïc, Torre Gironella i Vila-Roja -al·ludint a les últimes auditories a Aigües de Girona, Salt i Sarrià-, i per això, els ecologistes denuncien que la privatització del servei és caldo de cultiu per a la precarietat de les infraestructures.
