Dijous, en la roda de premsa de presentació d'unes pèssimes dades sobre l'atur i la davallada d'afiliacions a la Seguretat Social, el ministre del ram José Luis Escrivá va revelar que el sector més afectat per la destrucció de llocs de treball havia estat el de la construcció -«perquè és un sector amb una temporalitat extraordinàriament alta»- però, instants després, el polític va afegir que «la recuperació de l'ocupació serà plena quan es torni a la normalitat perquè aquesta és una situació temporal i transitòria».
I, arribats a aquest punt, què vol dir normalitat? Tornar al punt de partida després de milers de morts, del fortíssim sotrac econòmic que ha colpejat famílies i empreses i de setmanes de confinament tancats a casa, sense que canviïn les demandes de la societat? Es continuaran construint el mateix nombre i el mateix tipus de pisos? El sentiment de vulnerabilitat davant de pandèmies com la del covid-19, farà augmentar la demanda de compra/lloguer d'habitatges on els factors de sostenibilitat i entorns saludables tinguin més pes? O, per contra, el factor econòmic farà créixer l'escletxa entre els que es poden preocupar d'aquests factors i els que cada cop tenen un accés més precari a l'habitatge?
Moltes preguntes. I poques aproximacions al que seria una resposta. Una la que va oferir ahir Tinsa, la principal empresa espanyola de taxació d'habitatges, que en boca del director del seu servei d'estudis, Rafael Gil, es decantava ahir per l'opció que la societat modificarà les seves demandes en matèria d'habitatge. «Un confinament perllongat constituirà una oportunitat per repensar necessitats residencials diferents que l'oferta haurà d'atendre», explica Gil en un posicionament que, des de Girona, el president dels APIs de la demarcació, Joan Company, es mira amb certa prudència. «Encara no m'atreveixo a dir com canviarà el nostre sector després del coronavirus, està clar que ens ha alterat la vida i la manera de relacionar-nos, però en el tema de la compra, venda i lloguer d'habitatges encara és molt aviat per pronunciar-nos», apunta Company que, això sí, té clar que, amb el permís de l'economia, el tema que la preocupació per la sostenibilitat anirà cada cop a més. «La societat tendeix cap aquí, en això hi estem tots d'acord, cada vegada es busca més qualitat de vida i espais de contacte amb la natura; està clar que anirem cap aquí cada cop més i, segurament, la crisi del coronavirus ens hi portarà més de pressa sempre que l'economia ens ho permeti», apunta Joan Company.
Cost contra espais saludables
El canvi de paradigma que provocarà el coronavirus, especialment en la manera de produir, comprar i consumir, farà que moltes empreses hagin d'adaptar la seva oferta a les possibles noves demandes socials. Un problema per algunes i una oportunitat per a altres, des d'Habitat Cluster Barcelona, una associació d'empreses del sector de l'habitatge catalanes, es va posar ahir en circulació un informe sobre «Habitatge i salut» on s'apunta el concepte d' indoor generation. És a dir que, actualment, gran part de la nostra societat «passa el 90% del seu temps en espais tancats, casa i feina, que s'ajusten a unes estrictes mesures de seguretat però que, salvant comptades excepcions, aquests espais tancats no s'ajusten en base a criteris més saludables».
El president del clúster, David Samper, creu que «el mercat no era prou exigent amb aquests temes, fins abans d'aquesta crisi el consumidor es guiava exclusivament pel cost» i creu que, en la repetida comparació de la societat catalana amb la dels països del nord d'Europa, «tenim un gran camí per recórrer però ha de ser el consumidor qui faci un pas endavant». «La incorporació d'elements en el disseny que millorin la salut hauria de ser un objectiu comú i prioritari tant en habitatges com en la construcció d'escoles i oficines», conclou Samper.
Un, dels molts exemples possibles de construcció més sostenibles, podrien ser les cases on la fusta és l'element principal com les que l'empresa Arquimsa ha construït recentment a Lloret de Mar. «Potser a vegades hi ha reticències perquè es construeix amb fusta -i els tabús de la fusta en un país de formigó, ja que els hàndicaps són més grans- però als Estats Units el 80% de les cases es fan amb fusta i un cop la gent perd la por a aquest material hem vist com està començant a créixer de manera exponencial», explicava el delegat de l'empresa, José Antonio González, en un reportatge a aquest diari el passat dilluns. L'aposta d'Arquimsa per les passive houses -«edificacions que tenen uns criteris energètics de consum quasi nuls», demostren que l'interès de la socieat per anar cada cop cap a un consum més sostenible és real com apuntava abans Joan Company, president dels APIs gironins, que està convençut que, si l'economia ho permet, la crisi del coronavirus accelerarà aquesta tendència.
Tot i que l'aposta d'Arquimsa amb aquest habitatge unifamiliar a la urbanització Lloret Blau encara no són la norma general però des d'Habitat Cluster Barcelona estan convençuts que el Còvid-19 accelerarà aquest camí. «La crisi sanitària ens ajudarà a prendre millors decisions a l'hora de plantejar la construcció d'edificis i infraestructures», assegura Esteve Oró, de l'empresa Eurofred Group, que té clar que la crisi ens «farà ser millors».
La reactivació econòmica
Les propostes innovadores arribaran més o menys lluny en funció de la reactivació econòmica un cop resolta la greu crisi sanitària provocada pel coronavirus. «Això és el que ens preocupa ara, saber com acabarem aquest any 2020», reconeix Joan Company, mentre que des de Tinsa Rafael Gil pensa que es generaran oportunitats en un mercat consolidat i que és d'esperar que s'incrementi el valor refugi de l'habitatge davant d'opcions d'inversió alternatives en un context molt més volàtil. Per Gil, el mercat de lloguer, que és més propens a ajustos accelerats, podria ser un dels principals afectats a curt termini de la crisi especialment en el sector dels habitatges dedicats a ús turístic.
En el comunicat del servei d'estudis de Tinsa, Rafael Gil reconeix que la crisi del coronavirus pot arribar a provocar una davallada del «100% del negoci immobiliari», però que «arrencant de números tan exigus» les pujades posteriors seran molt fortes. Un moment de pujança que podria ser aprofitat per repensar a on i com ens agradaria viure després d'aquesta crisi. Sempre que la butxaca ens ho permeti.
