La pandèmia mundial del coronavirus suposarà un cop dur per al sector turístic, però podria suposar una oportunitat per canviar el sistema i tornar a un turisme similar el dels anys 70: familiar, amb cotxe i de proximitat, segons expliquen experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Davant d'una emergència sanitària que sembla no tenir data de caducitat, les restriccions de mobilitat entre els països han paralitzat un model turístic hiperglobalitzat, que cada any mou milions de persones a la recerca de destinacions com més exòtiques millor, i han empès la població a la solitud del confinament.

Pel director del programa de Turisme de la UOC, Joan Miquel Gomis, "seria positiu que aquesta experiència servís per a un canvi de mentalitat en la forma de moure'ns pel món", aprofitant el rebuf dels corrents contra la massificació i a favor del turisme responsable anteriors a la pandèmia del coronavirus.

I és que el "trauma" que suposarà aquesta crisi sanitària, afegeix Gomis, tindrà un impacte psicosocial en el turisme que farà que les persones "canviïn les seves prioritats", i quan optin per viatjar, seran molt més prudents i es preocuparan més per la seva seguretat, per la qual cosa augura que els viatges de llarga distància es reduiran.

En la mateixa línia, el professor dels estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en turisme, Pablo Díaz, creu que la gent prendrà consciència que "el turisme ha estat un dels principals transmissors del virus", el que podria conduir a un model més responsable i "respectuós" amb les comunitats locals.

No obstant això, Díaz ha precisat que "hi haurà molts interessos per evitar un canvi cap a un turisme menys agressiu i massificat", liderat principalment per corporacions que voldran reactivar ràpidament el sistema amb campanyes de consum massives.

L'èxit d'aquest canvi dependrà, en última instància, de la mentalitat dels turistes post pandèmia: "La idea és que la consciència de salubritat i higiene contra les malalties derivi en una consciència a favor de la sostenibilitat", conclou el professor.

La crisi sanitària tindrà una gran afectació sobre el sector turístic espanyol, que en resposta a una caiguda del turisme estranger aquest estiu, podria orientar el seu model cap als viatges de proximitat per intentar suavitzar les pèrdues.

Aquest traspàs, explica Joan Miquel Gomis, es donarà "de manera natural" perquè, si bé la gent tindrà moltes ganes de sortir quan acabi el confinament, també serà "molt més prudent" i els viatges de proximitat "donen més confiança i sensació de control".

Pablo Díaz veu també en el turisme de proximitat un exemple del canvi de paradigma que podria inspirar la pandèmia, i augura un retorn al turisme dels anys 70, que era principalment familiar, de segona residència i d'ús del transport privat.

Tots dos experts coincideixen que les aerolínies seran "les grans perdedores" en aquest tipus de turisme, que per contra, beneficiarà més als pobles i les zones rurals que a les grans ciutats, ja que els turistes, després de setmanes confinats en entorns urbans, es decantaran per aïllar-se tot el que puguin de les masses.

D'altra banda, Gomis i Díaz també coincideixen que la demanda serà "significativament més baixa" que en els anys anteriors, si bé descarten que es pugui donar una pujada generalitzada de preus, ja que el sector haurà d'adaptar-se a la pèrdua de poder adquisitiu que patiran milers d'espanyols per l'aturada econòmica.

A escassos mesos de l'entrada de l'estiu, moltes empreses ja afronten la temporada amb pessimisme i a l'espera de les mesures que dicti el Govern d'Espanya, que calcula que l'activitat en el sector no es recuperarà fins a finals d'aquest any.