«Com a empresari, no comparteixo els criteris de desescalada, però com a ciutadà, sí»

Sí, perfectament. Penseu que en la nostra indústria -per obligació legal i per pressió dels clients estrangers- estem acostumats a protocols de prevenció de riscos. Controlem les piscines, vigilem la legionel·la, tenim protocols de preparació de menjars i gestió de cuines molt rigorosos i, a més, a vegades tenim brots de norovirus, una infecció molt lleu que passa alguns hiverns, i que fa que tinguem els protocols de neteja, aïllament i tractament de malalties infeccioses fets i entrenats. Ara bé, una altra cosa seran els costos: caldran inversions en material i altres elements i els costos operatius ens augmentaran. Això serà una mica més difícil d'assumir, especialment en aquests moments.

Comparteix els criteris amb què es fa aquesta desescalada?

Com a empresari, us he de dir que no; però, com a ciutadà, us he de dir que sí. Ens enfrontem a una situació molt complexa i que canvia diàriament. Entenc que cal trobar un equilibri entre la salut pública i la necessitat que l'economia es torni a posar en marxa. Tothom voldria anar més de pressa, dirigents inclosos, però hem de ser prudents.

A la Costa Daurada, València i Andalusia, on vostès tenen establiments, ja poden obrir: com ho estan notant als seus hotels?

De moment, la situació continua igual. Els tres principals mercats de la Costa Daurada, per exemple, són el britànic, el rus i l'espanyol. No cal dir que, de moment, els mercats estrangers no els esperem. Caldrà que el trànsit aeri es recuperi i retorni la llibertat de circulació entre països. Hi ha molta incertesa pel que fa als calendaris de tot això i es fan poques reserves. Podem obrir només amb mercat espanyol? Segurament ho farem, però fins que no es pugui viatjar lliurement dins l'estat, no podrem pas plantejar-nos començar a obrir.

Quin país del mediterrani se'n sortirà millor aquest estiu?

Sincerament, crec que Catalunya pot ser un dels països que se'n pot sortir millor. Tenim una situació geogràfica bona, de proximitat amb Europa, gaudim d'una bona connectivitat (autopista, tren, aeroports) i estem dins un entorn que ofereix garanties sanitàries de país desenvolupat.

Però creu de debò que els viatgers tindran ganes de vacances en hotel, aquest estiu?

Jo crec que sí. Sóc optimista quan a l'evolució de la pandèmia i penso que la gent té ganes de recuperar la normalitat. A més, penso que els preus dels hotels seran molt competitius aquest estiu. Penseu que l'any passat van venir a l'estat espanyol uns vuitanta milions d'estrangers. Si aquest any no vénen, o només en vénen la meitat, els hotels seran els mateixos i els preus baixaran.

Hi haurà hotels que no superaran la crisi?

Pels comentaris que sento, la gent les està passant magres però amb els expedients de regulació de l'ocupació per força major, les ajudes de l'ICO i negociant amb els creditors, sobretot els bancs, les empreses hoteleres fan tot el que poden per resistir vives fins que acabi la crisi. Ens hem quedat sense ingressos i, a més, sense cobrar els serveis prestats a l'hivern. Ara s'ha sabut que els hotelers canaris s'han plantat davant Tui - el grup turístic més important d'Europa- perquè no els paga la facturació d'hivern, facturació d'abans la crisi del covid-19. I això que l'estat alemany ha fet una ajuda d'estat a aquesta empresa de 1.800 milions d'euros! Estem vivint una situació excepcional.

Què creu que necessita un hotel, per a superar-la?

Liquiditat. Les empreses hoteleres estan sanejades, el negoci és bo i tornarà a ser bo. Hem d'evitar que empreses sanes i amb perspectives de futur hagin de fer fallida per una situació puntual de tresoreria causada per un esdeveniment excepcional. La darrera pandèmia com aquesta va ser la grip del 1918. Fa cent dos anys!

Catalunya confia ara en el turisme espanyol: ens en penedirem d'algunes campanyes polítiques dels darrers mesos?

Si us referiu a les campanyes de compra de productes locals o de proximitat, crec que de campanyes com aquestes n'hi ha moltes i les fan molts països. I algunes, amb una perspectiva de medi ambient, tenen sentit. Abans comentava que Catalunya té una bona situació per combatre la crisi. Està propera a molts mercats que hi tenen facilitat d'accés. D'altra banda, no crec que ningú deixi de venir de vacances a Catalunya per motius polítics. Les amenaces de boicot als productes catalans són un fet històricament contrastat. N'hi va haver quan es va parlar de la Mancomunitat, n'hi va haver als anys 30 amb l'Estatut de Núria, n'hi ha hagut aquests anys i, sincerament, crec que mai passen del nivell d'amenaça. La gent vol estar bé, en un lloc agradable, amb professionals competents i això està clar que a Catalunya ho oferim amb escreix.

Quants anys creus que trigarem a tenir temporades turístiques com les dels darrers anys?

He vist un estudi solvent que estima que trigarem tres anys.

Com a empresari: que ens fa falta aquests mesos vinents?

Un alt nivell de despesa i inversió. El problema és que, individualment i racionalment, cada un de nosaltres tindrà tendència a estalviar i retardar les decisions de compra i inversió. Això des de la perspectiva individual és encertat però col·lectivament ens pot dur a una recessió.

El confinament total era necessari?

Sí. Penseu que, amb confinament, hem estat a punt del col·lapse dels serveis hospitalaris i hem pagat un peatge altíssim en morts, especialment de gent gran. No vull ni pensar que hauria pogut passar sense confinament.

Com valora l'actuació del govern espanyol?

Crec que encara és aviat per fer valoracions. Ara jutjaríem per elements accessoris, com pot ser la comunicació, i el que s'ha de fer és jutjar pels resultats. Quan la crisi s'acabi, ja tindrem temps de jutjar-ne l'eficàcia.

I la del govern català?

Em remeto a la resposta a la pregunta anterior.