L'any 2012, un apicultor de l'Alt Empordà va capturar el primer exemplar de vespa asiàtica a les comarques gironines. Només set anys després, aquesta espècie invasora s'ha escampat per tot el territori gironí i per altres poblacions catalanes, sobretot, de la província de Barcelona. Durant tot aquest temps s'ha recopilat i difós molta informació sobre aquest insecte conegut també com a vespa velutina, però, tot i això, existeixen encara molts dubtes sobre com són, on fan els nius o si suposen un perill per a les persones.
Per això ara, la Diputació de Girona ha publicat la primera d'una sèrie de làmines centrades exclusivament en aquest insecte i a través de les quals vol donar resposta, d'una manera entenedora i creativa, a tots els interrogants que queden pendents. «Des del servei de Medi Ambient, teníem molt clara la necessitat de fer un material adreçat a la ciutadania i les entitats locals on es tractés tot el que envolta la vespa asiàtica amb uns continguts i missatges especialment gràfics i atractius», explica el doctor en biologia i tècnic de conservació del patrimoni natural de la Diputació de Girona, Narcís Vicens, que és també un dels autors dels fascicles.
Per això, van contactar amb l'il·lustrador especialitzat amb natura Toni Llobet amb qui, des de fa mesos, elaboren aquestes làmines que s'aniran publicant periòdicament fins arribar a la dotzena. «L'objectiu dels fascicles és aportar la màxima informació possible sobre la vespa asiàtica», explica Llobet, qui realitza les il·lustracions amb fotografies i partint del coneixement de Vicens qui va dedicar anys a fer recerca sobre biologia i ecologia d'abelles silvestres com a pol·linitzadors a la Universitat de Barcelona.
Futura guia en paper
El primer fascicle publicat està centrat a mostrar els diferents tipus de vespes depredadores i altres insectes pol·linitzadors que sovint es confonen amb la vespa asiàtica. «Aquesta vespa és només una de les 22 espècies que hi ha al món del gènere Vespa», especifica el tècnic de l'ens gironí.
Una gran varietat que en dificulta el seu reconeixement i que es complica quan s'hi afegeixen les abelles. «Molta gent les confon i fa servir indistintament el terme abella i vespa», diu el biòleg, qui explica que les primeres són herbívores i grans pol·linitzadores, mentre que les segones són carnívores i tenen un paper molt important com a reguladors de les poblacions de molts invertebrats.
En aquest sentit, Vicens assegura que hi ha molt desconeixement amb relació a la vespa asiàtica, un fet que provoca «pors, alarmes excessives i actuacions poc efectives i curoses». «Cal transformar-les en alerta, prevenció i gestió racional a través de la sensibilització i un millor coneixement», assegura aquest biòleg qui remarca que «segueix faltant recerca» sobre la seva biologia i comportament i «transferència» del coneixement científic a la gestió i control.
Una mancança que volen mitigar amb la publicació d'aquests fascicles que també mostraran: com és i com funciona un niu de vespa velutina; com és el seu cicle biològic; on es fan els seus nius o quins tipus n'existeixen; com s'ha escampat, com afecta els apicultors o quines altres espècies invasores existeixen a la demarcació de Girona, entre d'altres. «Tenim la sensació que és el primer recull tan exhaustiu, il·lustrat i actualitzat que existeix sobre aquest insecte», explica Llobet, qui avança que aquestes làmines formaran part d'una guia en paper que editarà l'editorial Cossetània.
«És important generar aquest coneixement local i utilitzar eines que siguin de fàcil difusió com les làmines, divulgació i ciència en un sol recurs», valora la diputada de Medi Ambient, Anna Barnadas, qui matisa que les làmines, a banda d'ajudar a indentificar la vespa asiàtica també permetran «mostrar la riquesa de la biodiversitat de les comarques gironines».
De moment, de la dotzena de fascicles que s'han de publicar només n'hi ha tres d'enllestits. Tot i això, Llobet, Vicens i la resta de tècnics del servei de medi ambient, segueixen treballant-hi tot i les restriccions causades pel coronavirus que els han obligat a canviar les torbades presencials per missatges de WhatsApp i trucades telefòniques. Un esforç que, per aquests divulgadors val la pena per ajudar a conèixer millor aquest insecte que va arribar fa set anys per quedar-se.
