Amics dels terroristes del 17-A van estar a punt de denunciar-los pel seu comportament «estrany», però mai es van decidir a anar a la policia, segons revela la periodista gironina Anna Teixidor en un llibre que indaga en el entorn de la cèl·lula per trobar les claus dels atemptats. Teixidor, veterana periodista de successos de TV3, explica que Sense por a morir. Els silencis del 17-A (Editorial Pòrtic) «no és una crònica dels atacs sinó un llibre periodístic que busca saber quins motius van portar sis nois de Ripoll que tenien una vida normal a dur a terme un atemptat als carrers de Barcelona i Cambrils l'agost de 2017».
Al llarg d'un extens capítol, Teixidor descriu la normalitat amb la qual vivien Younes i Houssa Abouyaaqoub, Saïd Alla, Mohammad i Omar Hichamy i Moussa Oukabir a Ripoll abans dels atemptats: «Molts d'ells (que tenien de 19 a 24 anys) jugaven a l'equip de futbol de Ripoll o de Sant Quirze de Besora, tenien bastants amics i feien la seva vida com la gran majoria de nois de la seva edat». Davant la pregunta central de què és el que va passar perquè tot sortís malament, la periodita gironina apunta alguns factors clau: «El primer és que, tot i gaudir de cert grau d'integració, sempre van sentir una sensació de marginació i de pertànyer a una altra identitat».
«Un altre factor és que, pel seu compte, van començar a veure vídeos de propaganda d'ISIS i es van veure atrets per aquella narrativa audiovisual», afegeix la periodista, tot explicant que «això els va fer fer el salt a la religió i començar a freqüentar la mesquita». El tercer factor és l'aparició en escena de l'imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty. «Ell és el catalitzador. És el que els anima a atemptar i els transmet la interpretació més radical de l'Islam», afirma.
A punt de denunciar-los
L'autora també resol el dubte de si hi va haver indicis que podrien haver alertat l'entorn més proper del que passaria: «Diversos amics seus em van explicar que havien detectat en ells comportaments estranys i els havien escoltat coses sospitoses, de manera que van estar a punt d'anar a denunciar-ho a la policia. El que passa és que entre sospitar que un amic planeja fer un atemptat i denunciar-ho, hi ha molts matisos».
El llibre també s'atura a examinar si existia alguna connexió entre Es Satty i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), com han suggerit alguns sectors. Però Teixidor no s'apunta a teories conspiratòries: «Tots els indicis que hi ha al respecte són declaracions davant del jutge d'alguns testimonis que afirmen que el mateix Es Satty deia ser confident del CNI».
