Fontanilles, Palau-Sator, el Port de la Selva i Vilablareix són, en aquest ordre, els quatre municipis catalans amb un índex més alt de construcció, segons un estudi del Departament d'Habitatge de la Generalitat. Per calcular aquest índex, s'ha tingut en compte el nombre de nous edificis iniciats durant el 2019 en relació amb el nombre d'habitants de cada localitat. En aquest llistat, però algunes posicions més avall, també se situa Campllong. En canvi, localitats més grans com Salt, Blanes o Figueres presenten alguns dels índexs de construcció més baixos de Catalunya.
Els càlculs , inclosos en l'Informe sobre el sector de l'habitatge a Catalunya 2019, els ha fet el Servei d'Estudis i Documentació d'Habitatge a partir de les dades dels col·legis d'aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d'edificació de Catalunya. Al capdamunt del llistat apareixen quatre municipis gironins amb pocs habitants -especialment Fontanilles i Palau-sator, ambdós al Baix Empordà-, però que, en relació amb el seu nombre de veïns, durant el 2019 van registrar una elevada activitat constructiva: a Fontanilles, que segons l'Idescat l'any passat tenia 139 habitants empadronats, es van iniciar deu habitatges durant el 2019. A la veïna Palau-sator, amb 310 veïns empadronats, es van iniciar 13 vivendes durant el 2019.
A continuació es troba el Port de la Selva, que l'any passat tenia 970 persones i es van començar 39 nous edificis. Tot seguit, en quarta posició se situa Vilablareix on, amb 2.897 veïns empadronats, es van iniciar 112 habitatges. El cinquè lloc l'ocupa un altre municipi gironí, en aquest cas de la Cerdanya: es tracta de Bolvir, on hi ha empadronades 369 persones i l'any passat es van iniciar catorze vivendes. El llistat continua amb altres municipis de Catalunya, com Santa Cecília de Voltregà (Osona), Sanaüja (la Segarra) i el Brull (Osona), i llavors se situa Campllong, al Gironès, amb 547 habitants i setze vivendes iniciades el 2019.
En canvi, algunes de les localitats més grans de la província, que tenen un alt nombre d'habitants i una elevada densitat de població, són les que registren índexs més baixos. És el cas, entre d'altres, de Salt -on, segons consta en les dades, l'any passat només es van començar dos nous edificis-; Blanes, on se'n van començar set; Figueres, que en va registrar 33, o Palafrugell, on en consten 22. Pel que fa a la capital, Girona, les dades assenyalen que es van iniciar 141 edificis, cosa que suposa només 1,4 per cada mil habitants.
Pel que fa a les comarques gironines, la Cerdanya és, per una clara diferència, la que compta amb un índex de construcció més elevat, mentre que la Selva i el Ripollès són les que el tenen més baix.
Un altre dels aspectes que aborda l'informe són els habitatges de protecció oficial. A la província de Girona, l'any 2015 es van començar setze edificis d'aquesta tipologia, mentre que se'n van acabar divuit. L'any 2019, en canvi, se'n van iniciar 61 però només se'n van acabar vuit.
Símptomes d'estancament
El document assenyala que la construcció d'habitatges a Catalunya, segons els visats i els certificats finals d'obra dels Col·legis d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Catalunya, mostra «uns certs signes d'estancament», ja que els inicis d'habitatge es van mantenir durant el 2019 a uns nivells pràcticament iguals als de 2018. En canvi, els habitatges acabats van créixer per quart any consecutiu de forma bastant significativa, recollint els increments dels habitatges iniciats urant els últims anys. Durant el 2019 es van iniciar un total de 14.549 habitatges a tot Catalunya -un 0,2% més que l'any anterior- i se'n van acabar 8.831, amb un increment del 17,9%. La dinàmica territorial de l'inici d'habitatges, tanmateix, és diversa: la construcció ha baixat a Barcelona i Lleida però, en canvi, ha crescut de forma significativa a Tarragona i, de manera més moderada, a les comarques gironines. A la província es van iniciar 1.530 habitatges durant el 2019, fet que significa un 3,7% que l'any anterior.
