El 20,1% dels habitants d'Olot són considerats població estrangera. Ara, a Catalunya el nombre d'estrangers és d'1.159.427 persones, un 15,4% de la població total.

Els percentatges han sortit de l'Observatori de la Garrotxa 2020. Es tracta d'un treball en xarxa entre l'agència de promoció comarcal, Dinàmig, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública, el Parc Natural i vint entitats públiques i privades de la Garrotxa.

El treball concreta que el nombre de persones d'origen estranger a Olot és de 7.098. El cens d'Olot és de 35.228 habitants. Entre el 2018 i el 2019 Olot va augmentar en un 2,1% el nombre d'habitants.

Pel que fa al conjunt de la comarca, el percentatge de població d'origen estranger és del 15,4% sobre un total de població de 57.590 habitants. La comarca en els últims deu anys ha crescut un 4%, 2.251 persones. El treball ressalta que sense un saldo migratori positiu, no hi hauria creixement natural de la població de la comarca.

Segons el treball, la població predominant a la Garrotxa és d'Àsia i Oceania (2.529 persones, 35,6% de la població migrada), d'Àfrica (2.239 persones, 31,5% de la població migrada) i de la resta de la Unió Europea (1.806 persones, 25,4% de la població migrada).

La nacionalitat predominant a Olot és la índia. Segueixen, la marroquina, la romanesa, la xinesa, l'hondurenya i la gambiana. La població d'origen indi sobre el total de la població migrada és tres cops més alta que la mitjana de Catalunya. Un 18,16% (1.615) dels migrants de la Garrotxa són d'origen indi, mentre que la mitjana de Catalunya és del 6,13%. Pel que fa a la resta, 1.185 (un 13%9 provenen del Marroc, 979 persones (un 9%) provenen de Romania, 810 persones (un 8% provenen de la Xina), 791 persones (un 8%) provenen d'Hondures i 672 persones (un 7%) provenen de Gàmbia.

El treball constata que en l'últim any hi ha hagut una tendència a la igualtat entre sexes. Així, hi ha un 52,8% d'homes i un 47,2% de dones. L'estructura d'edats de la població migrada és més jove que l'autòctona. En conseqüència, la proporció de dones en edat fèrtil és mot superior entre la població migrada. A més, el calendari de fecunditat de les dones migrades és molt més rejovenit en relació amb el de les dones autòctones. O sigui, que la fecunditat de les dones migrades és superior a la de les autòctones.

El treball planteja que als anys noranta del segle XX es va iniciar l'arribada d'uns contingents d'immigrants important. L'entrada d'immigrants es va intensificar durant la primera dècada del segle XXI. A partir del 2008, quan va començar la crisi econòmica, les pautes migratòries es van reduir, però amb la millora de la situació econòmica d'abans de la covid, la immigració va tornar a augmentar. En tot cas a Olot, a l'inici de la crisi, el 2008, hi havia 32.903 habitants. O sigui, un 7,06% menys habitants que ara.