Les comarques gironines han patit aquest any fins a 24 incendis, que han destrossat 9,8 hectàrees. Es tracta d'una xifra molt baixa i si segueix així l'any es pot convertir en un dels períodes amb menys superfície afectada.

La campanya d'estiu de fet està essent positiva i els incendis que hi ha hagut han estat de poca intensitat. Hi ha dos focs destacats fins a mitjans d'agost a Girona. En primer lloc, el que es va produir a Llançà el dia 4 de juliol de matinada, un incendi forestal que va afectar una superfície d'unes 3,5 hectàrees i va començar arran del mal estat d'una línia elèctrica.

L'altre foc més destacat és el que va tenir lloc a Sant Feliu de Guíxols el 5 d'agost i que va obligar a confinar els veïns d'una urbanització. Va destrossar 0,5 hectàrees i els Agents Rurals encara n'investiguen la causa ja que han descartat que s'originés arran d'uns treballs a la via pública.

L'any passat per aquestes mateixes dates -fins al 13 d'agost- havien cremat 23,41 hectàrees. Alguns focs a Vilopriu durant l'estiu van fer saltar les alarmes a Bombers i Agents Rurals. Amb aquestes dades es pot observar que enguany la superfície afectada ha caigut en més del 60% a la demarcació.

Per comarques, la de l'Alt Empordà és la que s'emporta la part més gran del pastís, amb 6,42 hectàrees cremades en cinc incendis, mentre que l'any passat el Baix Empordà va liderar la llista, amb 16 incendis i 10,69 hectàrees destrossades.

El cap dels Agents Rurals a Girona, Ignasi de Dalmases, té clar que en la disminució dels incendis a les comarques gironines «la meteorologia hi té una incidència directa». Assegura que les pluges de la primavera, el juny i també les d'aquests últims dies ajuden a tenir la vegetació en bones condicions i, per tant, que sigui difícil en cas de foc que aquest es desenvolupi amb rapidesa.

Els mostrejos que realitzen els Agents Rurals d'arbres i arbustos a la demarcació mostren que estan en un estat «força bo». Això significa que la vegetació no presenta un estat de sequera. Les mostres permeten veure el grau d'humitat que tenen, i si és alt significa que és molt més difícil que pugui agafar un incendi; en canvi, si és molt baix, la situació pot ser crítica, puntualitza l'agent rural.

El cap de Creus i els massissos Tot i el força bon estat de la vegetació, Ignasi de Dalmases destaca que hi ha uns punts més crítics a la província. Es tracta de la zona del cap de Creus, el massís del Montgrí, les muntanyes de Begur i el massís de Cadiretes. Aquí les pluges no han estat presents o beneficioses i els Agents Rurals estan amatents a qualsevol alarma.

Ignasi de Dalmases subratlla que a banda de la meteorologia hi pot haver un conjunt de factors que hagin fet que per ara no sigui un any d'incendis. Un d'aquests que no descarta és que la gent hagi pres més consciència al medi natural, però lamenta que encara hi ha gent que llença burilles. Enguany, però, gràcies a l'estat dels vorals a les carreteres - que han estat segats i ha plogut-, malgrat que s'han trobat que hi ha gent que n'ha llençades, no s'han encès. El cap dels Agents Rurals a Girona recorda que llençar una burilla pot causar un gran incendi, com ja ha passat a la província amb el de la Jonquera del 2012.

De cara a la resta de l'estiu, Ignasi de Dalmases destaca que a partir del 15 d'agost la insolació comença a baixar i, per tant, això pot ajudar també que no hi hagi bones condicions per als focs. A banda, l'agost i l'inici de setembre també solen ser mesos amb més pluges.

Els canvis sobtats de temps

Tot i això, el cap dels Agents Rurals a Girona assegura que s'ha d'estar en alerta i no abaixar la guàrdia a la demarcació perquè és un territori que «habitualment té períodes llargs de tramuntanades» i això pot fer canviar la situació de cop. De fet, assegura que no fan previsions més enllà d'una setmana i una de les raons és el canvi climàtic.

Incendis agrícoles

A banda dels incendis forestals, també n'hi ha d'agrícoles que sovint porten ensurts a Girona. El més destacat va produir-se a Llagostera el 8 de juliol i va cremar 1,3 hectàrees. Des dels Agents Rurals, Ignasi de Dalmases ressalta que són focs que han anat també de baixa gràcies a la meteorologia però recorda que sovint hi ha accidents que els causen.