09 de setembre de 2020
09.09.2020
Diari de Girona

Els municipis no volen cedir el superàvit

Els municipis amb més estalvis rebutgen l'adhesió al decret de romanents de l'Estat · Roses, Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell, les ciutats amb més superàvit

08.09.2020 | 23:39
Els municipis no volen cedir el superàvit

Els municipis gironins que tenen més superàvit no transferiran els seus estalvis a l'Estat. L'acord assolit el passat 4 d'agost entre el govern i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) no ha estat acollida amb bons ulls a les localitats amb més estalvis, que són Roses (19,5 milions), Sant Feliu de Guíxols (9,8 milions), Castelló d'Empúries (9,7 milions) i Begur (8,6 milions). En el cas de Palafrugell (12,6 milions), el consistori va informar que encara està estudiant la proposta.

La informació facilitada pel Govern de l'Estat a Diari de Girona permet conèixer quins municipis gironins tenen superàvit -194 de 221- i indica la primera part del préstec que l'Estat retornaria (un 35%) a cada municipi entre finals d'any i l'any vinent en cas que s'acollissin a l'acord. D'aquesta manera, en el cas de Roses, compta amb un romanent de 19.568.982 euros i la quantitat que se li retornaria a curt termini seria de 6.849.143 euros. A partir d'aquí, la resta del romanent s'aniria retornant en un termini d'uns 15 anys, segons va informar la Moncloa en la presentació del pla, que és d'adhesió voluntària.

La proposta de l'Estat ha estat durament criticada per molts municipis catalans i gironins, i de fet només els ajuntaments amb governs del PSC s'hi han mostrat interessats a debatre-ho, amb poques excepcions.

Els municipis gironins amb més estalvis s'han malfiat d'un pla que consideren "poc fiable". Roses, el municipi més estalviador, va fer pública la seva negativa pocs dies després de conèixer-se l'acord a través d'un comunicat taxatiu on l'ajuntament va subratllar que «la funció dels ajuntaments no és la de fer de bancs de l'Estat». I és que una de les principals polèmiques de l'acord rau en el fet que la seva adhesió implica que el Govern és qui posa els terminis de retorn i decideix en què es poden gastar les partides. A més, només s'hi poden adherir els municipis amb romanent positiu.

A més, el regidor de l'Àrea d'Economia i Hisenda, Marc Danés, va afirmar a aquest diari que la mesura no els afavoreix perquè l'any vinent tenen previst amortitzar el 100% del seu deute. A més, Danés desconfia del retorn del romanent un cop estigui en custòdia de l'Estat: "ha donat mostres d'insolvència i no està clar que els diners acabin tornant", va indicar.

Els cinc municipis gironins amb més estalvis sumen més de 60 milions en superàvit, segons les dades del Govern de l'Estat, dels quals l'Estat retornaria uns 21 milions a curt termini.

Debat als ajuntaments gironins

Diversos ajuntaments gironins han optat per dur al Ple aquesta decisió, com és el cas de Sant Feliu de Guíxols, que va tombar la proposta. Palafrugell i Platja d'Aro estan pendents d'acabar-ho d'estudiar i portar-ho a plenari. L'alcalde de Platja d'Aro (PSC) opina que "és un pas en positiu en relació amb el que teníem, ja que significa un 35% en dos anys i la flexibilitat de la regla de la despesa", però afegeix que "no allibera la totalitat dels romanents i per tant queda curt". Segons el batlle, l'escenari ideal seria una "derogació o flexibilització de l'RSAL", tot i que es mostra disposat a "complir amb els compromisos d'estabilització".

En el cas de la ciutat de Girona, que compta amb un romanent de 4.019.522 milions d'euros i es podria beneficiar a curt termini d'1.406.832 milions, l'alcaldessa Marta Madrenas (JxCat), va dir fa uns dies que estaven treballant perquè la proposta del govern de l'Estat amb els romanents "no es faci efectiva". Madrenas va explicar que estan treballant amb entitats municipalistes per aturar-ho i que el món local ho considera "una barbaritat". El vicealcalde, Quim Ayats (ERC), va assegurar que la proposta estatal era "una vergonya" i va mostrar-se confiat que els grups de l'oposició a l'Ajuntament donarien suport al govern en el treball per evitar la proposta del PSOE.

Una altra part dels municipis gironins han optat per dur al ple la moció per la suficiència financera dels ens locals, impulsada per la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis i que té l'objectiu de reclamar que l'Estat els permeti fer ús de tots els seus actius «sense condicions». Begur i Olot són alguns dels municipis gironins que han optat per aquesta via. D'altres preveuen fer-ho els pròxims dies, com Castelló d'Empúries o Riudellots de la Selva.

Per la seva banda, l'Associació de Municipis per la Independència ha impulsat un manifest dirigit als seus afiliats perquè no cedeixin els seus romanents. Segons fonts de l'entitat, de moment s'hi han adherit una quinzena de municipis gironins, i es preveu que al llarg del mes i a mesura que s'activin els consistoris la xifra vagi a l'alça.

Onada de crítiques a tot l'Estat

L'acord del Govern i la FEMP ha provocat una cadena de crítiques a escala estatal amb una oposició que ha estat molt aferrissada. Fins i tot s'ha creat un front comú de ciutats liderat per Madrid, Bilbao, Granada, Saragossa i Múrcia, entre d'altres (amb deu municipis catalans adherits com Reus i Lleida) que denuncien la "vulneració de l'autonomia financera de les entitats locals" i exigeixen la retirada del decret. A Catalunya, ciutats com Barcelona i Badalona ja es van posicionar clarament en contra de la proposta. Els municipis amb govern d'ERC també han assegurat que no entregaran els seus romanents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook