Marc Saez i Maria Antònia Barceló, membres del Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona i Aurelio Tobías, de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) han publicat un treball relacionat amb els efectes de l'exposició a llarg termini dels contaminants atmosfèrics sobre la propagació espacial de la COVID-19 a Catalunya. Aquest projecte, realitzat dins el subprograma Cohorte-Real World Data ha estat parcialment finançat amb gairebé 100.000 euros pel Fondo SUPERA COVID-19, una iniciativa del Banc Santander que ofereix finançament a projectes de recerca sobre el coronavirus.

Per desenvolupar aquest treball, els investigadors partien de la base que tant la incidència com la mortalitat per COVID-19 varien molt entre continents, països i fins i tot regions dins de cada país. «D'entrada, hi havia estudis que determinaven que les temperatures altes no propiciaven el contagi del virus, aquesta hipòtesi ben aviat es va descartar», explica Marc Saez, investigador de la Universitat de Girona, a aquest diari.

A partir d'aquesta idea, es van anar assenyalant diversos factors que podrien explicar les diferències en les taxes d'incidència i mortalitat entre els països i les regions geogràfiques afectades. Precisament, l'objectiu d'aquest projecte era investigar, en zones petites -àrees bàsiques de salut i comarques catalanes-, si l'exposició a llarg termini a contaminants atmosfèrics augmenta el risc d'incidència i mort de COVID-19 a Catalunya, en el període comprès entre el 25 de febrer i el 16 de maig tenint en compte també els factors socioeconòmics i demogràfics.

«Una primera hipòtesi ens determina que aquest plantejament és cert; en zones urbanes les partícules contaminants dels vehicles tenen una gran influència en la transmissió del coronavirus i, d'altra banda, en zones menys massificades hi influeix la contaminació atmosfèrica en si, que afecta la capa d'ozó», explica Marc Saez.

L'exposició a llarg termini al diòxid de nitrogen i, en menys mesura, a una sèrie de partícules, han estat predictors independents de la propagació del coronavirus a l'aire. Els estudis van analitzar que el risc d'un cas confirmat del virus va augmentar si a l'àrea bàsica de salut on vivia hi havia partícules contaminants elevades. D'altra banda, les comarques amb nivells d'exposició més elevats, hi havia més risc de mortalitat per coronavirus que a altres zones amb menys afectació contaminant.

A més, s'ha argumentat que podrien existir mecanismes biològics que relacionarien els contaminants de l'aire i les infeccions virals respiratòries, incloses la pneumònia i les malalties causades pel virus.

Saez remarca que és molt important tenir presents els «factors socioeconòmics i demogràfics», ja que la població més vulnerable és més susceptible a agafar el coronavirus. Segons l'estudi, a totes aquelles zones on hi ha molta densitat de població, l'habitatge és deficient i la mobilitat dels seus residents és elevada, l'exposició a contaminants acaba sent una variable més intermèdia i, per tant, no és un factor tan determinant.

D'altra banda, una segona línia d'investigació del projecte se centra en l'anàlisi dels factors meteorològics en la propagació del coronavirus. «S'ha demostrat que la temperatura, la humitat, la pressió atmosfèrica i la velocitat del vent són factors clau del contagi», conclou.