04 de octubre de 2020
04.10.2020
Diari de Girona

El risc de rebrot puja a Catalunya però no registra cap nova víctima

La velocitat de propagació del contagi també creix, mentre que hi ha una trentena d'ingressats menys

04.10.2020 | 00:02
El risc de rebrot puja a Catalunya però no registra cap nova víctima

Catalunya va declarar 1.541 nous casos de COVID-19 confirmats per PCR des de divendres, segons les dades actualitzades pel Departament de Salut. El total de positius confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia és de 143.603 i s'eleva a 169.048 amb totes les proves –1.672 més que en el balanç de divendres. Des de l'inici de la pandèmia, han mort 13.385 persones per coronavirus a Catalunya, cap més des de l'últim balanç.

D'altra banda, segons les últimes dades del Departament de Salut, el risc de rebrot segueix per sota dels 200 punts. Entre el 16 i el 22 de setembre aquest indicador estava en 217,91, però actualment –setmana del 23 al 29 de setembre– se situa en 168,40, uns nou punts més que fa divendres (159,82). Per sobre de 100, es considera que el risc és alt.

Pel que fa a la taxa de reproducció del virus (Rt), puja quatre centèsimes, de 0,92 a 0,96. Això vol dir que, de mitjana, una persona infectada transmet el virus a menys d'una persona –dada clau per frenar la propagació de la COVID-19. Durant la setmana del 16 al 22 de setembre va ser d'1,24.

Respecte als casos confirmats per PCR, durant l'última setmana s'han registrat 6.608 casos, una xifra inferior als 7.264 positius detectats la setmana anterior. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies se situa en 86,13 per cada 100.000 habitants. La setmana del 16 de setembre se situava en 94,68. Al llarg de la darrera setmana s'han fet 118.524 proves PCR a tot el territori, de les quals un 5,59% han sigut positives. La mitjana d'edat dels casos positius és de 37,25 anys.


Un o dos anys de pandèmia

L'epidemiòleg Antoni Trilla va explicar ahir en unes jornades d'Esterri d'Àneu «no es sabrà com la pandèmia ha trasbalsat la vida de la gent» fins que aquesta no acabi. Una fi que Trilla diu que arribarà «en un o dos anys», quan aparegui una vacuna que ajudi a controlar la malaltia.

A grans trets, però, Antoni Trilla va indicar que en aquests mesos el país «ha après la importància de tenir un sistema sanitari públic» i ha instat a «reforçar-lo» perquè es garanteixi l'equitat i la igualtat d'accés a tots els ciutadans». De la mateixa manera, va assegurar que si aquest sistema ha aguantat l'alt volum de càrrega durant els pitjors mesos de la pandèmia ha estat «gràcies als professionals sanitaris». «S'han de tractar bé i més de cara en un futur, perquè la generació d'estudiants d'ara sortiran més preparats per poder fer front a futures pandèmies», va dir Trilla, que va afegir que el sistema sanitari ha de tenir «més autonomia i reforçar el paper dels professionals». De cara a un futur proper, Trilla també va destacar la necessitat de treballar la vigilància epidemiològica, les dades i la seva gestió, aspecte que fins ara «ha fallat». «Quan la pandèmia va agafar velocitat, els sistemes van col·lapsar i això ha fet que durant aquests mesos no haguem pogut treballar amb dades el suficientment fiables i immediates», va lamentar el doctor, que va afegir que el big data «és una necessitat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook