Entre 200.000 i 300.000 treballadors, com a mínim, es quedaran a l'atur entre l'1 de novembre i el 31 de desembre, ja que decaurà el compromís d'ocupació de sis mesos al qual estaven obligades les empreses que es van acollir als primers expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) per la pandèmia, segons els càlculs del president del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d'Espanya, Fernando Santiago.
«Preveiem una gran quantitat d'acomiadaments en els pròxims mesos perquè està començant a decaure aquest compromís, obrint-se la veda de l'acomiadament», afirma Santiago, indicant que un percentatge elevat dels treballadors que se n'aniran a l'atur fins a Cap d'Any es deu al venciment d'aquesta limitació jurídica i un altre percentatge obeeix al fet que l'última pròrroga dels ERTOs no va mantenir les exempcions per a totes les empreses que ja es trobaven en un procediment de força major, sinó només a les de determinats sectors.
A aquests 200.000 o 300.000 treballadors que passaran a engrossir les llistes de la desocupació fins a final d'any podrien sumar-se altres 150.000 empleats a càrrec de treballadors per compte propi, ja que, segons Santiago, «per cada dos autònoms que cauen, es destrueix un lloc de treball» i la previsió és que desapareguin fins a 300.000 negocis.
Però tot això, precisa el president, només seria el primer tram d'acomiadaments que estan per venir, doncs, segons ha explicat, hi haurà un segon tram d'acomiadaments cap al febrer-març, després de produir-se l'obertura judicial dels concursos de creditors i un tercer tram quan les empreses que es van acollir a crèdits ICO hagin de retornar el principal.
I tot això, ha assenyalat, sense comptar els efectes sobre l'ús de les restriccions que s'estan prenent en l'àmbit autonòmic per fer front a la pandèmia, amb reduccions d'aforament a l'hostaleria o fins i tot el tancament de locals.
Per la seva part, experts en dret laboral preveuen que moltes empreses acabin transformant els seus ERTOs en expedients d'extinció (ERO) si la crisi sanitària s'allarga. Raquel Muñiz, sòcia del despatx d'advocats Sagardoy, veu impossible calcular quantes empreses canviaran els ERTOs per EROs perquè dependrà de com evolucioni la pandèmia i també dels compromisos d'ocupació que es van adquirir en presentar l'ERTO.
L'hostaleria, la més afectada
Muñiz creu, sens dubte, que la major part dels acomiadaments es concentraran en els sectors més danyats per la pandèmia, com l'hostaleria, el comerç, la restauració i altres activitats vinculades amb el turisme.
«És cert que moltes empreses estan molt pendents dels compromisos d'ocupació per veure quan poden desfer els ERTOs. Amb això és difícil preveure quan vindran els EROs», assenyala Muñiz, que afegeix que l'evolució de l'ocupació dependrà també de si es prorroguen o no els ERTOs més enllà del 31 de gener i en quines condicions. Segons la normativa vigent que regula els ERTOs, les empreses que es beneficien de les exoneracions de quotes per haver-se acollit a un ERTO estan obligades a mantenir la seva plantilla durant sis mesos, a comptar des de la data en la qual reincorporen a l'activitat el seu primer treballador.
A més, l'última pròrroga dels ERTOs estableix que les empreses que rebin les noves exoneracions contingudes en la norma quedaran compromeses a un nou període de sis mesos de salvaguarda de l'ocupació, encara que si estiguessin afectades per un compromís anterior, el nou període de sis mesos començarà a comptar una vegada finalitzat el compromís previ.
Per la seva part, David Reyes, del despatx d'advocats Forislex, també creu que els acomiadaments es concentraran en els sectors més danyats per la pandèmia, com l'hostaleria i els hotels, encara que avisa que no cal perdre de vista altres activitats que, a conseqüència del manteniment del teletreball, podrien veure's afectades per acomiadaments col·lectius, com per exemple les empreses de restauració.
