La crisi de la covid-19 i, sobretot, les restriccions de la mobilitat entre països fan que l´aeroport de Girona-Costa Brava vagi camí de tancar el seu pitjor any dels últims 23 (com a mínim, ja que és fins on arriba el registre de dades disponible per al públic). Fins al mes de novembre, només han utilitzat les instal·lacions de Vilobí d´Onyar un total de 171.121 passatgers; una xifra no només molt inferior a la dels últims anys, sinó també molt per sota de l´època «pre-Ryanair», és a dir, abans de 2002.

L´aeroport gironí, de caràcter molt turístic i que concentra bona part de la seva activitat en la temporada d´estiu (de març a octubre), és, juntament amb el de Reus, un dels que s´ha vist més colpejats per la pandèmia de tota la xarxa d´Aena. Malgrat els esforços de l´ens estatal per establir totes les mesures de seguretat sanitària, el tancament de fronteres, a la primavera, i la fluixa arribada de turistes entre juliol i setembre ?que, a més, es va anar «desinflant» a mesura que començava a arribar la segona onada de covid?, sumat a la decisió de Ryanair de no volar aquest hivern des de Girona, ha deixat l´aeroport no en números vermells, però quasi, ja que mes rere mes suma caigudes situades al voltant d´un 98% respecte als mateixos mesos de l´any passat. Sense anar més lluny, les dades corresponents al mes de novembre, conegudes aquesta setmana, indiquen que només el van utilitzar 947 persones, totes a través de vols privats, ja que els regulars estan tots aturats, com a mínim, fins a finals de març. Res fa pensar, doncs, que la situació hagi de ser gaire diferent durant aquest mes de desembre.

Aquests 171.121 passatgers suposen un descens del 91% respecte als onze primers mesos de 2019. L´any passat, l´aeroport va tancar l´any amb un total de 1.933.049: una xifra que, en comparació amb l´actual, sembla estratosfèrica, però que encara es troba molt per sota dels més de cinc milions que s´havien arribat a registrar amb les èpoques de més esplendor de Ryanair, cap als anys 2008 i 2009.

L´aerolínia irlandesa de baix cost va començar a operar des de Vilobí d´Onyar el desembre de 2002. Abans del seu aterratge a Girona, entre 1997 i 2002 l´aeroport acostumava a rebre al voltant de mig miler de passatgers l´any; una quantitat que comparada amb l´impuls de Ryanair pot semblar irrisòria, però que se situa molt per sobre de la xifra amb la qual es tancarà el 2020. Entre 2002 i 2009- els primers anys de la implantació de Ryanair a Girona-, per l´aeroport gironí passaven entre tres i cinc milions de viatgers anuals. A partir de 2010 -quan l´aerolínia es va implantar a l´aeroport de Barcelona i va reduir les operacions des de Girona-, el nombre de viatgers es va reduir, però fins l´any passat s´havia mantingut al voltant dels dos milions.

Més enllà de la caiguda espectacular d´aquest any, el 2021 és tota una incògnita. Per una banda, hi ha la crisi de la covid: caldrà veure quant triga a normalitzar-se la situació, quins efectes té la vacuna i si es permetrà la mobilitat entre països durant la temporada d´estiu. A més, però, l´aeroport viu la incògnita de què passarà amb Ryanair: la companyia, que té un conflicte obert amb bona part del seu personal (a qui va intentar retallar drets laborals a canvi de no desmantellar la base de Girona) , ha decidit no oferir cap vol aquest hivern des de l´aeroport gironí. I malgrat que de moment la seva pàgina ofereix la possibilitat de comprar bitllets a diverses destinacions a partir del mes de març, el cert és que la companyia encara no ha fet públiques les seves intencions.

A més, també caldrà veure quina és la recuperació de les altres companyies de rellevància a l´aeroport, com la britànica Jet2 i la russa Pobeda, que enguany no han pogut operar a causa de la pandèmia.