Què és i què vol reivindicar la plataforma Més plurals?

Més Plurals és una plataforma transversal que agrupa molt actors de la comunitat educativa -professors, AMPAs, personal no docent... - i que reivindica que l'escola d'iniciativa ciutadana, la que molta gent anomena la concertada, pugui seguir existint en els mateixos termes que existeix la pública, és a dir, sent una educació pública de qualitat i gratuïta.

Diu «la que molta gent anomena», no els agrada el terme concertada?

No és que no ens agradi, és que s'ha d'anar en compte amb el terme, perquè podem no entendre el que realment és la concertada. Són iniciatives populars de gent que ha volgut mantenir un col·legi amb un ideari propi que després, si es vol, es concerta i és a partir d'aquest moment quan l'estat ajuda a aquests projectes. L'escola concertada és un bé públic. S'hauria de parlar d'ensenyament públic tant si és ofert per l'estat, el que normalment s'anomena l'escola pública, com si es parla de les escoles d'iniciativa ciutadana i de titularitat privada que amb fons públics també donen un servei.

Què em respon si li dic que «els diners públics han d'anar a les escoles públiques»?

Diria que escola pública ho som totes, perquè el que hem de garantir és l'ensenyament i el gran greuge que fa aquesta llei és que intenta equiparar l'ensenyament públic a només un tipus d'escola, que és l'escola de titularitat estatal. I, en canvi, el que s'hauria d'aconseguir és que tothom que vulgui estudiar amb un determinat ideari ho pugui fer, ens agradin més o menys aquestes idees. L'educació és tan fonamental que tots hem de poder decidir com la volem, perquè si l'estat és qui té la força per decidir-ho en exclusiva, podria passar que arribés un govern que imposés unes idees que no volem per als nostres fills. D'això ja se'n parla des del final de la Segona Guerra Mundial veient els totalitarismes que hi havia hagut en les dècades anteriors.

«Escoles de titularitat privada amb fons públics». Això no seria competència deslleial respecte a l'escola privada?

Això podria ser cert si realment la privada no tingués l'opció de concertar-se. Es posen certs condicionants per ser concertat com, per exemple, i aquest és molt lògic, que no hi hagi afany de lucre. La llei deixa clar que si vols rebre fons públics per portar a terme el teu projecte educatiu, el que no es pot permetre és que hi guanyis diners. Seria competència deslleial si no deixessin a les privades entrar en el concert com, per exemple, sembla que els pot arribar a passar ara amb la nova llei a certes escoles senzillament pel seu ideari.

Està referint-se a les escoles que separen nens i nenes. Què en pensen a Més Plurals?

Nosaltres «declarem la guerra» a l'article 109 d'aquesta llei que és la que deixa l'educació concertada en una situació d'inferioritat respecte a la pública. Però, pel que fa a les escoles que separen nens i nenes, que sembla ser, que reben encara un atac més fort que la resta de la concertada, nosaltres com a Més plurals no ens hi hem posat. Respectem la pluralitat educativa i d'idees de tots els centres, però per abastar un major nombre de persones a la plataforma, Més Plurals no ha entrat ni en aquesta tema ni en el de la llengua que alguns partits n'han fet una cortina de fum com si fos el gruix de la reclamació.

Parlem de la llengua. Alguns partits polítics d'àmbit estatal n'estan fent el tema central quan parlen de la nova llei d'educacó

Aquí a Catalunya, per desgràcia, la societat està dividida i per tant nosaltres hem demanat a tots els partits polítics que volguessin venir, que ho fessin a títol individual i sense cap mena de bandera. Les manifestacions de la setmana passada i la plataforma Més Plurals no es poden associar a cap partit polític concret i, precisament, hi ha hagut enganxades amb gent de partits polítics que ha vingut a treure rèdit polític amb el tema de la llengua. Nosaltres respectem el que pensi tothom, però com a plataforma defensem totes les escoles concertades davant l'atac que suposa la nova llei d'educació, sobretot l'article 109 que les deixa en inferioritat respecte a la pública. No ens ha semblat bé que alguns partits, i algun que no diré s'ha portat pitjor que els altres, hagin vingut a buscar rèdit polític perquè això ha fet que es relacioni la plataforma amb coses que, almenys alguns, no hi tenim ben res a veure.

Doncs tornem a l'educació. Abans ha dit «un model d'escola de qualitat i gratuïta». I les quotes? No fan que la concertada no sigui gratuïta?

El problema de les quotes és molt greu i ho és degut a l'infrafinançament que té l'ensenyament en general. La concertada té un problema de finançament i això ja ho han reconegut diferents consellers d'educació. Hi ha un informe del síndic de greuges on es parlava que l'escola pública té un finançament del 90% del seu cost real, però és que en la concertada estem en el 66%. El que no es pot pretendre és que desapareguin unes quotes, que a la concertada no voldríem tenir, sense dotar-les d'un finançament adequat.

Fins a on s'hauria de millorar?

A Secundària, per exemple, es destinen uns 5.400 euros per alumnes a l'escola pública i a la concertada no s'arriba a aquesta xifra ni sumant les quotes dels pares. I és fals, com a vegades s'ha volgut fer creure per enfrontar els dos models, que si els diners que es donen ara a la concertada anessin a la pública, l'ensenyament públic estaria molt millor perquè llavors tots els alumnes de la concertada haurien d'anar a la pública i llavors baixaria en picat la despesa per alumne.

Però la pública necessita més recursos perquè acull més alumnes en situació vulnerable.

És que potser la concertada no pot agafar tots els alumnes que voldria, perquè no té els recursos necessaris per atendre alumnes que tenen necessitats especials. Si vols aconseguir que atengui de la mateixa manera que ho pot fer la pública caldria finançar-les per igual. Com passa a la resta de països europeus. Hi ha un estudi PISA on es veu que com millor està la concertada menys segregació escolar hi ha. I què passa a Espanya o, concretament a Catalunya? Què l'escola concertada està infrafinançada i la segregació és molt elevada.

Està defensant que si la concertada rebés més diners públics hi hauria menys segregació?

I tant. No hi ha cap mena de dubte. Si no volem que hi hagi d'haver quotes i que, aquestes pel seu cost puguin ser discriminatòries encara que sempre han de ser voluntàries, s'ha de millorar el finançament de la concertada. Això faria baixar la segregació i negar-ho és fer trampes al solitari.