17 de gener de 2021
17.01.2021
Diari de Girona
Àngels Chacón. Candidata del PDeCAT a la presidència de la Generalitat

«No podem ser independents si som un país afeblit com ara»

La cap de llista del PDeCAT demana al Govern que faci una millor planificació perquè les eleccions es puguin celebrar independentment de quina sigui la situació de la pandèmia

17.01.2021 | 00:14
Àngels Chacón, candidata del PDeCAT a la presidència de la Generalitat, a Girona.

Des del PDeCAT s'han mostrat molt crítics ab la gestió del Govern de la Generalitat amb les eleccions. Què calia fer?
En aquesta segona onada de la pandèmia, calia fer una millor previsió i planificació. El que traspua a la ciutadania és que hi ha hagut descontrol i descoordinació entre departaments, tant en l'adopció de mesures com a l'hora de planificar les eleccions. I d'aquí a dos o quatre mesos, qui ens garanteix que no tornarem a passar pel mateix? No sé si s'ha de fer amb més dies, o planificar-ho diferent, però el que hi ha és, una vegada més, un Govern desbordat.

També ha criticat la gestió que s'està fent de la pandèmia.
Sobretot aquesta segona onada. La primera ho pots disculpar, però aquesta segona, ja no.

Com mantindrien vostès l'equilibri entre salut i economia?
Aquest equilibri passa per coses que valen diners i altres que no. Les que no valen diners són interlocutar amb els sectors, coordinar-se, informar de manera clara... el que no pot ser són aquests ziga-zagues. Els espectadors que cada dia miren els resultats de la loteria tenen la mateixa sensació que quan s'anuncien les mesures del Govern.

En quin sentit?
No saps mai qui haurà de tancar, quines zones... perquè no hi ha definida una estratègia de rastreig ni d'indicadors. Observem que els contagis augmenten; sí, però has detectat com? Fas tancar el comerç, però has detectat contagis en el comerç? Falta informació, explicació del per què de les mesures. No dic que els sectors econòmics hagin de fer de lobbie, però se'ls ha de tenir en compte.

I les que costen diners?
Si tu, com a Generalitat, entenem que hi ha mesures que no pots tirar endavant -que ja és molt entendre-, digues com et penses espavilar a buscar recursos, sigui del Govern espanyol, fons europeus... però no per fer grans projectes transformadors, que sí que s'han de fer, però també hi ha tota la petita i mitjana empresa, que són els «invisibles» de la pandèmia.

El PDeCAT es presenta a les eleccions després d'un trencament amb Junts. Aquest trencament va arribar massa tard, quan la corda ja s'havia tibat massa?
No. La fórmula JxCat va ser excepecional per un moment excepcional, fruit de la generositat del partit, que va renunciar a presentar la gent que havia estat escollida democràticament en unes primàries en favor de la transversalitat que requeria el moment, perquè entressin independents. La voluntat del partit sempre ha estat sumar, fins al darrer segon. Però quan el que es demana és la dissolució del PDeCAT, aquí ja topem amb els fonaments.

En el seu cas, creu que la seva expulsió del Govern es deu a no haver-li rigut les gràcies a Puigdemont?
Puigdemont és el meu president legítim, sempre li ho reconeixeré, i li tinc un afecte i un respecte personal indiscutible. Que no em qüestioni mai ningú la lleialtat al president Puigdemont. Però al que no estic disposada a renunciar és als ideals del partit en el qual ell i altres que ara són a JxCat han estat més de trenta anys. No confonguem llibertats i reconeixement personal amb la defensa d'un ideari polític, perquè la visió de país serà determinant. I tampoc confonguem un independentisme realista, que és el que presentem nosaltres, amb manca d'independentisme. Creiem en la pluralitat i volem veure si som capaços Junts, PDeCAT, ERC, CUP... d'establir uns mínims comuns denominadors que ens ajudin a seguir avançant.

Sembla que el PDeCAT, després d'haver-se volgut desmarcar de Convergència, ara en comença a reivindicar el llegat.
El més fàcil és intentar vincular-nos a Convergència, perquè en som hereus, però JxCat també és postconvergent. Allà hi ha quadres que estaven en l'organització de Convergència de tota la vida. Però aquesta visió de fer de Catalunya un subjecte internacional, evidentment que la compartim i la renovem. És més coherent reconèixer que en aquelles polítiques també hi havia encerts a l'hora de posicionar Catalunya, que no la posició de gent que, després d'estar trenta anys en un partit, ara renega d'ell.

A qui es veu més a prop d'investir: Pere Aragonès, Laura Borràs o Salvador Illa?
A Àngels Chacón. Anem a defensar el nostre projecte. El govern que hi ha ara no ens agrada, i tampoc ens agrada un PSC que accepta que se l'intervingui fins i tot a l'hora de posar un candidat. Nosaltres defensem un model de país, però també una sèrie de demandes en l'eix nacional. Reivindiquem el dret de Catalunya a convertir-se en un estat independent, volem exercir-lo a les urnes, i treballarem perquè hi hagi un reconeixement internacional que l'1 d'octubre no s'havia treballat.

Què es va fer malament l'1 d'octubre?
No hi havia un full de ruta, i després no hi havia reconeixements internacionals treballats.

A partir del 14-F, quina haurà de ser la prioritat del Govern: l'eix nacional o l'eix social?
Caldrà de fer puntes de coixí, combinar els dos bastonets. No podem ser independents si som un país empobrit i afeblit, que és el que està passant a Catalunya. Estem perdent moltíssimes oportunitats. Però tampoc entenc una gestió que no tingui en compte una demanda d'aquells que som independentistes i volem que se'ns reconegui aquest dret fonamental a través de les urnes. Seguirem exigint coratge al Govern espanyol perquè afronti aquesta qüestió políticament, i seguirem denunciant els efectes d'aquesta degradació democràtica que pateix l'Estat.

Defensen el dret a votar, però a l'altre costat no hi ha ningú que els reculli el guant.
Però quina mena de confrontació estèril tindrem, si no? Hem de ser honestos, no podem generar més frustració. Quin sentit té tornar a esperonar quan no hi ha els deures fets i no hi ha ni unitat entre partits? L'1-O anàvem tots junts per fer una cosa un dia, que va ser votar. Però vam ser incapaços de fer res més. Per tant, fem-nos-ho mirar. Cal quelcom més que confrontar-se. I definim aquesta confrontació amb fets. Què vol dir? Violència als carrers, paralitzem el país, quan fins i tot en el món independentista hi ha gent, com nosaltres, que creu que la confrontació no és la millor solució? Més que res, perquè fins ara no ens ha portat a res, perquè no havíem treballat com calia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit