18 de gener de 2021
18.01.2021
Diari de Girona

Denúncies per desobeir tractats globals, futur del medi ambient

En uns anys podria ser habitual que individus o organitzacions reclamin a una administració per incompliment o inactivitat d'un conveni europeu sobre aquests assumptes

17.01.2021 | 23:12
Contaminació de les aigües per acumulació de plàstics, en una fotografia d'arxiu.

Marc normatiu ambiental. La preocupació pel medi ambient és una qüestió que cada vegada omple més debats, i que s'ha anat introduint de mica en mica en el marc normatiu jurídic. Amb tot, es tracta d'una normativa que ja apareix en la constitució, però que està sotmesa a múltiples canvis que la fan desconeguda. Per ara, la normativa europea preveu sancions per incompliment, un fet que no es contempla, però que podria canviar.

«En un futur és molt probable que hi hagi denúncies i reclamacions a Estats per desobeir tractats internacionals de Medi Ambient», indica Lluís Martí, advocat especialista en Dret Administratiu i regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Girona.

Espanya ha ratificat múltiples convenis i tractats globals sobre sostenibilitat en tots els seus àmbits: qualitat de l'aire, aigües contaminants, etc. Tot i que aquesta normativa d'arrel europea és vinculant, per ara incomplir-la no suposa grans inconvenients. «El compliment dels convenis és relatiu: els països hi dipositen moltes expectatives, però quan veuen que arriba la data de compliment fan una ampliació del conveni i ho allarguen una dècada més», explica Martí.

Per ara, les administracions no estan exposades a sancions, tot i que se'n preveuen, per incomplir un objectiu dels convenis firmats. Però la demanda social que els últims anys s'ha creat al voltant de la sostenibilitat i la tendència a l'alça de reclamar a les administracions podria fer canviar el panorama aviat. Podríem veure denúncies per incomplir l'Acord de París, hereu del Protocol de Kyoto que va expirar el 2020 després d'una pròrroga de compliment instaurada el 2012. Però no cal anar tan amunt; la normativa europea de gestió dels residus municipals imposa quotes de reciclatge sotmeses a sancions que tampoc arriben.

El marc normatiu mediambiental és ampli i complex, i té un primer referent a l'article 45 de la Constitució, que manté que «tothom té dret a gaudir d'un medi ambient adequat pel desenvolupament de la persona, i del deure de conservar-lo». Amb aquesta premissa, obliga els poders públics a vetllar per una bona utilització dels recursos apel·lant a la solidaritat col·lectiva. També deixa la porta oberta a establir sancions administratives o fins i tot penals.

Però un cop ha tocat vestir aquesta màxima amb regulacions i normatives sectorials, han aparegut «moltes vies de protecció, i en són tantes que les fan molt desconegudes», sosté Martí. «Hi ha un popurri d'àmbits, i en cadascun hi ha tot un festival de normes», manifesta. A més, a tots els àmbits d'actuació (aire, aigua, residus, foc, sòl, costes...) es fan modificacions molt sovint. Per dur a terme una activitat d'aquest tipus cal tenir llicència, i segons l'activitat l'atorga una administració o l'altra.

«Es tracta de normes molt modernes que fan difícil que tinguin recorregut i que acabin amb denúncia», explica, perquè molts cops s'hi barregen qüestions urbanístiques amb rerefons ambiental. Com a exemple tenim la polèmica del xalet del Golfet a Palafrugell. «L'Associació Salvem el Golfet s'ha basat en qüestions urbanístiques utilitzant argumentari on s'hi barregen qüestions de paisatge, medi ambient i llicències irregulars», explica. Un dels problemes a l'hora de sancionar davant comportaments irregulars és estipular si s'arriba al punt de cometre un delicte. «És difícil demostrar que hi ha hagut un risc de contaminar el medi ambient», argumenta l'advocat. Amb tot, indica que s'haurien de fer «més inspeccions» per tal de radiografiar millor aquests incompliments.

L'any 2019 la Fiscalia de Girona va investigar 40 casos relacionats amb delictes ambientals. D'aquests, en va arxivar 27.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook