Una sentència pionera a l'Estat condemna una asseguradora a indemnitzar una pizzeria de Girona pel confinament

La Secció Civil de l'Audiència de Girona ha condemnat una empresa asseguradora a indemnitzar amb 6.000 euros una pizzeria que va reclamar al·legant un apartat en la seva pòlissa que recollia la 'paralització d'activitat' amb una quantitat de 200 euros diaris durant 30 dies.

La sentència, consultada per Europa Press, tomba la primera resolució sobre l'assumpte -el Jutjat de Primera Instància 2 de Girona va desestimar la demanda el novembre del 2020- a l'estimar el recurs de l'empresa, i és la primera sentència que condemna una companyia d'assegurances pels efectes de la Covid-19.

El restaurant va contractar la pòlissa el 13 de febrer del 2020 per al seu local i, a causa de les restriccions pel coronavirus aplicades a partir del març, va estar tancat durant més de 30 dies, per la qual cosa l'empresa va reclamar a la companyia d'assegurances una indemnització.

La companyia d'assegurances s'hi va oposar, al considerar que el tancament va ser conseqüència d'unes circumstàncies generals i de les mesures del Govern davant la pandèmia, i va esgrimir que «en cap lloc de la pòlissa (condicions particulars o generals) es diu que es cobreixin (com si es tractés d'un dels sinistres que les dues parts tinguessin la intenció d'assegurar) les despeses de paralització» a causa de les restriccions que va decretar el Govern.

El magistrat de l'Audiència de Girona considera que la primera sentència no té en compte les característiques del contracte d'assegurança i basa la seva decisió, «purament i simplement, en la prova testifical rendida per part d'empleats o persones vinculades amb la companyia d'assegurances demandada».

Assenyala que la pòlissa no contempla expressament la cobertura per la paralització del negoci per la pandèmia, però remarca «les expectatives que podia tenir l'assegurat quan va acceptar la pòlissa per veure cobert, de manera expressa, 'Pèrdua de beneficis/Paralització de l'activitat'.

«Acceptar el contrari suposaria tant com restringir la cobertura esperada per l'assegurat, deixant desnaturalitzada la paralització del negoci cobert, en principi, per l'assegurança contractada», argumenta el magistrat a l'ordenar la indemnització.

També assenyala que les assegurances per pèrdua de beneficis o per paralització del negoci «normalment queden subjectes a l'existència d'un dany material previ», cosa que no va passar en aquest cas.

El jutge suggereix que «potser, les companyies d'assegurances han de contemplar expressament en les seves pòlisses les situacions de pandèmia», i es refereix a una sentència del Tribunal Suprem (TS) que remarca que les clàusules que delimiten el risc poden utilitzar-se per evitar ambigüitats, però no de manera contradictòria amb el contractat o de manera inusual.