20 de febrer de 2021
20.02.2021
Diari de Girona

Un cop de puny en una discoteca que ningú veié quedarà impune

L'Audiència absol l'acusat d'agredir un jove a una discoteca d'Empuriabrava el 2018 per manca de proves Li demanaven 4 anys i mig de presó

20.02.2021 | 00:49
L'acusat de propinar un cop de puny a la víctima a la discoteca de Roses, durant el judici.

El tribunal de la secció tercera de l'Audiència de Girona ha absolt l'acusat de propinar un cop de puny a un jove en una discoteca «plena de gent» d'Empuriabrava la nit de Sant Joan de 2018. El cas va arribar a la màxima instància provincial perquè la Fiscalia demanava 4 anys i sis mesos de presó per l'acusat, a qui considerava responsable d'un delicte de lesions, ja que va deixar la víctima inconscient i li va fer saltar diverses dents. En canvi, l'acusat negava haver estat ell, un argument que el tribunal ha acabat validant després d'escoltar totes les versions i retreure a la víctima que cap dels testimonis veiés realment el rostre de l'agressor.

Durant el judici la víctima va assegurar que cap a dos quarts de quatre de la nit, l'acusat va acostar-se cap a ell mentre era a la terrassa d'una discoteca i li va propinar un fort cop de puny que el va deixar inconscient. La ràpida successió de l'incident va impedir que la víctima veiés la cara del seu agressor, però un testimoni va declarar que va veure l'agressor d'esquenes fugint amb una mà ensangonada. El detall que va permetre identificar l'atacant va ser la informació que va donar-los un vigilant de la discoteca, que tot i que va ser citat a declarar, no es va presentar al judici. En tot cas, tant la víctima com els testimonis que eren prop del lloc on es va produir l'atac van declarar durant el judici que van veure que l'agressor duia un tatuatge al coll i que això els permeté identificar «sense cap mena de dubte» l'acusat. Es tracta, però, d'una tesi molt feble segons el tribunal, que ha absolt el presumpte culpable per manca de proves.

Les contradiccions

D'una banda, veu contradiccions en la descripció del tatuatge, que durant la fase d'instrucció del cas la víctima va detallar que era gran i estava dibuixat en un braç, i durant el judici, en canvi, el va situar al coll i el va descriure de mida petita. A més, el famós tatuatge havia estat només esmentat per la víctima durant la declaració policial. «Sens dubte els testimonis van veure el tatuatge durant el judici», sosté la sentència, que indica que això explicaria que els testimonis es referissin al tatuatge com la prova definitiva per identificar l'acusat.

En definitiva, el tribunal creu que tota l'acusació es basa en una identificació feta a posteriori després d'una recerca feta per les xarxes socials, i a partir de la identificació d'una persona -el porter desconegut- que no va ser al judici per corroborar-ho.

El testimoni clau

De forma contundent, el tribunal assenyala que la llacuna més important del relat de la víctima és la renúncia de fer constar davant la policia que la seva xicota va presenciar i veure l'agressor en el moment dels fets.

La víctima així ho va declarar durant el judici, però quan li van retreure que no ho hagués dit abans, va contestar que no volia «involucrar-la». «Potser hi ha alguna cosa sobre ella que la víctima s'estima més amagar al tribunal», subratlla.

Un simple cop de puny

«Als grans dubtes que els testimonis provoquen a la Sala», segueix el document, «s'hi suma el fet que l'acusat assegura que aquella nit era a Barcelona. De fet, ho van corroborar els pares de la seva xicota, que el van dur amb cotxe la tarda d'aquell mateix dia i el van tornar a Roses l'endemà. «Certament, l'acusat hauria tingut temps durant la nit d'anar a Roses des de Barcelona, colpejar la víctima i tornar a la capital», reconeix el tribunal. Però titlla la tesi de «poc probable» per tractar-se d'una elaboració criminal «excessiva» per dur a terme tenint en compte que va acabar amb un «simple cop de puny».

El tribunal, doncs, ha alliberat l'acusat de tots els càrrecs i ha declarat d'ofici els costos del procediment. Amb tot, la sentència encara no és ferma i es podrà recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit