El jutjat Mercantil 2 de Madrid va donar fa una setmana el vistiplau a la venda d'una part de les clíniques Dentix, que van tornar a obrir les persianes a mitjans de gener. De les quatre que hi havia a la província de Girona, només la d'Olot ha sobreviscut al concurs de creditors. Totes les clíniques van estar tancades durant tot l'estat d'alarma i van obrir de forma intermitent passat l'estiu, pràcticament per recollir les coses i tornar a abaixar la persiana quan l'empresa va anunciar la seva fallida.

Des que es va anunciar la reobertura de les clíniques a mitjans de gener, la Plataforma d'Afectats per Idental i Dentix a Girona ha seguit amb interès i recel el procés d'admissió dels clients de les clíniques tancades cap a les reobertes. No se'n refien i veuen un possible «nou esquer» per atraure nous clients amb més crèdits per pagar i tractaments inacabats.

«Aquesta situació presenta diversos inconvenients, el primer dels quals és el fet que per molts afectats anar a Olot és un trajecte que suposa una despesa important», explica José Luis Soto, portaveu de la plataforma. De fet, tot i que la reobertura encara és molt recent, Soto assegura que té constància de clients que han vingut d'altres clíniques a qui han donat cita, i d'altres a qui els han denegat la petició de reprendre un tractament: «De moment hem vist que només volen clients a qui puguin fer un nou crèdit per finançar els tractaments dentals», indica. També assegura que ja s'han produït les primeres cites anul·lades, un fet que significa que tot i que hi ha hagut un canvi de propietaris, «el modus operandi de l'empresa és la mateixa que abans», conclou Soto.

Per la seva banda, des de la clínica d'Olot indiquen que encara s'ha d'acabar de decidir quins clients absorbiran de les que van tancar.

El consell: reclamar els diners

Per tot això, la Plataforma aconsella als afectats que reclamin el retorn dels seus diners i que vagin a un dentista amb «noms i cognoms».

Aquest pas, en si, ja és una odissea per molts afectats, que s'han trobat des de negatives de les clíniques a facilitar-los els historials mèdics fins a impediments de les entitats bancàries, que els denegaven les peticions d'anul·lació. Amb tot, les vies per reclamar, tal com indica l'Agència Catalana de Consum, són diferents segons el tipus de contracte que s'hagi firmat: si el tractament s'ha finançat, la reclamació es fa a través de l'entitat financera que els va concedir el crèdit. Pel que fa als casos on el pagament s'ha fet en efectiu, si no s'arriba a cap acord amb l'empresa per continuar el tractament, hauran d'esperar que es resolgui el concurs, sempre siguin a la llista de creditors.

«Recuperar els diners és molt pesat i molta gent desisteix», lamenta el portaveu. Per això, manifesta que és preferible «fugir» d'aquest tipus de clíniques massives fins que no hi hagi una legislació que protegeixi els consumidors. I fins que els «clients» tornin a ser «pacients».