«Ens van començar a trucar programadors anul·lant la gira. Vam aturar l'assaig. Vam començar a veure que la situació empitjorava per moments». La realitat va irrompre per la quarta paret, aquell mur imaginari que separa els actors dels espectadors. Aquest instant ha quedat marcat en la memòria de l'actriu gironina Meritxell Yanes. Va ser així com, juntament amb la resta de l'equip que vestien l'espectacle Elda&Daniel, van saber que el Govern acabava de decretar l'estat d'alarma.
«Aquells primers dies es van anul·lar les funcions dels quinze dies següents, però el dilluns ja es va anul·lar tota la programació de l'abril. I tot va començar a caure en cadena». I és que Meritxell Yanes, com molts actors i actrius, es trobava en un moment molt dolç de la seva carrera. «Eren uns mesos molt importants perquè havia estrenat la sèrie teatral Dolors, una coproducció amb el Teatre Lliure. Estàvem fent la gira, era un muntatge bastant gros». Però tot va quedar en suspens. I l'espectacle ja no tornarà a veure la llum.
La pandèmia ens feia un escac-i-mat. «Ens vam quedar a zero». I una clàusula els desemparava. «A tots els contractes hi havia una clàusula. En cas de força major, pandèmia, terratrèmols. Però penses que això no passarà mai. I va passar. Ningú estava obligat a pagar res ni a reprogramar les funcions. Perdies el contracte».
Com la immensa majoria de la societat, a l'inici del confinament es va quedar bloquejada. «La situació era dramàtica. Jo em quedava sense feina però també tota la gent del meu voltant. Vaig estar uns dies intentant pair-ho i reorganitzar-ho tot. Era molt complicat perquè ningú sabia res». Malgrat l'amenaça de la incertesa, el sector va fer pinya. «Vaig pensar que havíem de buscar solucions». I van crear l'espectacle Compartir Ubicació a través de la plataforma Zoom.
Com hauria estat un confinament sense cultura? «Al llarg del confinament es va fer més palès que mai que la cultura és un bé essencial. El primer que demano és que els que decideixen es prenguin la cultura com un bé essencial, perquè la declaren bé essencial però no la tracten com a tal. Si no apropem la cultura a la societat, aquesta s'anirà tornant menys intel·ligent, amb menys criteri».
Però amb tot això hi ha una lliçó. «El que s'ha vist clarament és la precarietat laboral que patim. O som autònoms o som treballadors temporals». Durant la crisi sanitària, el sector s'ha fet fort a nivell associatiu. «Això ens ajudarà a poder reclamar millores perquè és essencial que es destini el 2% dels pressupostos a la cultura». També ha posat sobre la taula que «hi ha d'haver una intenció política clara d'ajuda al sector. Ja n'hi ha prou que els professionals del sector cultural visquem de l'aire. Si no fos per la passió que tenim per la nostra feina, no es podria aguantar tota aquesta precarietat».
Però Meritxell Yanes no ha perdut l'esperança. «Ho farem. Ens recuperarem».
