Al llarg d'aquest any de pandèmia, Salut i els diversos col·legis de professionals sanitaris de Catalunya han fet més d'una crida a voluntaris per aconseguir suport addicional contra la covid-19. A finals de l'any passat, coincidint amb l'inici de la campanya de vacunació, Salut va fer una crida concreta d'infermeresper col·laborar-hi voluntàriament. La resposta va ser massiva i 900 professionals s'hi van adherir, tot i que en aquest cas estaven en actiu. És per això que, paral·lelament, Salut també va fer una crida a infermeres jubilades que hi volguessin participar.
Una d'elles és Maribel Vila, que està a punt de fer 66 anys i que en fa dos que està jubilada. «Ja em vaig apuntar durant la primera onada, però llavors no em van arribar a trucar; també és cert que me'n vaig desdir al cap de dos mesos per problemes familiars». Quan va començar la vacunació, Vila va decidir apuntar-se de nou i va haver de fer una formació virtual sobre aspectes tècnics.
«He vacunat tota la vida»
«He vacunat tota la vida» Maribel Vila va néixer a Sant Feliu de Pallerols però fa molts anys que viu a Girona. Es va especialitzar en Pediatria i ha treballat com a infermera durant 43 anys. Ha estat a l'hospital Vall d'Hebron, el Trueta i, els últims deu anys, al CAP Montilivi de Girona. «Com que em vaig especialitzar en pediatria, he vacunat molts infants al llarg de la meva vida, estic acostumada a ritmes molt frenètics, sobretot quan fèiem campanyes escolars i només teníem un parell d'hores a la tarda per vacunar moltíssims nens i nenes», recorda Vila.
Per això no li va suposar cap problema quan, fa tres setmanes, la van avisar des del CAP Montilivi per si volia participar en el procés de vacunació amb AstraZeneca Hi va començar a anar un dilluns, en horari de tarda, i dimecres i divendres en horari de matí. «Tres dies a la setmana ja m'anava bé, també ja feia dos anys que estava jubilada i havia d'agafar el ritme de nou».
Vila explica que eren sis professionals que vacunaven, tres a cada mòdul, i també dues administratives. «Posàvem 400 dosis per torn, anàvem molt ràpid però estàvem molt ben organitzats. No vam tenir cap problema i les persones que venien es mostraven molt agraïdes amb nosaltres», assenyala. «Entre la multitud de gent que vacunàvem, em va fer gràcia retrobar mares de nens que havia atès quan feia d'infermera al CAP. S'estranyaven de veure'm allà perquè sabien que ja m'havia jubilat», afegeix. En el seu cas, totes les persones que vacunaven eren professionals de serveis essencials de menys de 55 anys.
Suspensió d'AstraZeneca
Suspensió d'AstraZeneca Dilluns de la setmana passada, cap a mitja tarda, l'equip de vacunació dels mòduls de la UdG va rebre una trucada amb ordres de suspensió immediata de l'administració de vaccins. «Mentre estàvem vacunant, vam haver d'aturar-ho tot. Vam dir a la gent que feia cua que havia de marxar i, per sort, van ser comprensius», comenta. I afegeix: «De fet, prèviament ja havíem notat certa angoixa entre els que venien, per la informació que havia sortit sobre AstraZeneca. Ens preguntaven si era segura i ens vam trobar amb el cas d'una persona que quan va ser l'hora de vacunar-se va fer-se enrere i va marxar».
Vila assenyala que no va entendre aquest canvi sobtat. «És una vacuna totalment segura i, al cap i a la fi, els efectes secundaris sempre seran menys greus que els que pot produir la malaltia. Les persones reticents han de pensar en els ingressos a les UCIs i les defuncions que hi ha hagut» diu.
Canvi a domicilis
Canvi a domicilis A partir d'aquí, des del CAP li van proposar si volia vacunar a domicilis amb Pfizer, i el dimecres d'aquesta mateixa setmana ja va començar. «El ritme és molt diferent, però aquest tipus de dosis són més complexes. Cada vial de Pfizer val per a sis dosis i, un cop les preparem, s'han de posar en poc espai de temps i no les podem desplaçar amb cotxe. Per això anem a peu entre casa i casa amb molta cura», explica la infermera, que afirma que les persones grans i cuidadors les reben «amb els braços oberts» i amb alegria de poder-se vacunar.
De moment, Vila té ganes de poder seguir col·laborant. «Em fa feliç tornar a veure les meves companyes i pensar que les puc ajudar perquè ja prou feina que estan tenint des de fa un any», assenyala.
