«Imploro a tot el món, inclosa la meva mare, que han rebut la vacuna d'AstraZeneca, que ignorin els titulars i confiïn que la vacuna que li han posat és molt probable que els mantingui fora de l'hospital». La frase, de l'immunòleg Andrew L. Croxford, resumeix l'opinió dels experts en vacunes davant les reticències que ha despertat en algunes persones la vacuna d'AstraZeneca i la Universitat d'Oxford. Adverteixen que, encara que els percentatges d'eficàcia de les de Pfizer/BioNTech i Moderna siguin aparentment grans, no són xifres comparables, perquè els assaigs clínics van ser realitzats en condicions, èpoques i llocs molt diferents.

A més, un estudi realitzat al Regne Unit amb milions de persones demostra que tant la vacuna de Pfizer/BioNTech com la d'AstraZeneca/Oxford redueixen el risc d'ingrés hospitalari en vacunats en prop del 90%. Els resultats a Israel, el país capdavanter en vacunació, apunten també en aquesta direcció.

Negar-se a la d'AstraZeneca

Fa uns dies es va informar que personal sanitari d'Alemanya es va negar a posar-se el injectable d'AstraZeneca, de vector adenoviral, per aquesta suposada menor eficàcia respecte a les altres dues vacunes aprovades a la UE, ambdues d'ARN missatger. «Amb la informació que tenim no podem dir que les tres vacunes COVID disponibles siguin diferents en termes d'eficàcia», respon el pediatre, investigador i expert en vacunes gallec Federico Martinón-Torres.

El metge del Complexe Hospitalari Universitari de Santiago explica que els percentatges dels que tothom cita per a cada vacuna -95% d'eficàcia de Pfizer, 94% de Moderna i 70% d'AstraZeneca- no són comparables directament, ja que obeeixen «estudis amb dissenys i en poblacions diferents, amb diferents variants circulant, i que a més encara no han conclòs. Els estudis segueixen actius, i aquests percentatges poden variar». Afegeix que aquest percentatge, quan es té en compte l'interval de confiança, no és diferent entre les tres vacunes.

De la mateixa opinió és Daniel Prieto-Alhambra, catedràtic de Farmacoepidemiologia de la Universitat d'Oxford, que explica que per comparar percentatges caldria fer un estudi en el qual els participants rebessin una o altra vacuna de forma aleatòria. Precisa el científic català a La Vanguardia que els assajos clínics van ser «realitzats en regions geogràfiques dispars, en moments epidemiològics diferents, i probablement en poblacions afectades per variants de virus diferents». Així, la d'AstraZeneca va ser provada al Brasil i Sud-àfrica, on ja circulaven variants amb certa resistència a les vacunes, així com al Regne Unit, on proliferava la variant anglesa, més transmissible.

Hi ha hagut més diferències: un dels assajos de la vacuna d'AstraZeneca al Regne Unit utilitzava en el grup de control una vacuna contra la meningitis en lloc de la típica placebo de solució salina.

Tenim, doncs, tres vacunes eficaces, segures i incomparables. I arribaran altres, com la de Johnson & Johnson i Novavax, fabricada a Galícia. Els experts coincideixen que la millor vacuna és, entre les opcions aprovades, la que ens ofereixin.