31 de març de 2021
31.03.2021
Diari de Girona
Eliseu Vilaclara
Director del Servei Meteorològic de Catalunya.

«Part del canvi climàtic ja no el revertirem i ens hi hem d'adaptar»

El director del Servei Meteorològic de Catalunya, Eliseu Vilaclara, reflexiona sobre els canvis que ha patit el clima i la seva observació durant els cent anys d'existència de l'organisme

31.03.2021 | 06:00
«Part del canvi climàtic ja no el revertirem i ens hi hem d'adaptar»

Com ha canviat el clima en aquests cent anys a Catalunya?
El que més ha canviat és la temperatura. Des de llavors fins ara portem un augment de més de dos graus, i les dades indiquen que continuarem pujant, i que d'aquí al 2050 pujarem un grau o un grau i mig més. També s'ha avançat la floració, l'estiu es va eixamplant... i pel que fa a la precipitació, es comencen a notar estius més secs. Tot i que no s'espera que la quantitat total de precipitació variï gaire en els propers anys, sí que es va veient una tendència a què la precipitació estigui cada vegada concentrada en menys episodis, alguns dels quals podran ser molt intensos.

Quines són les conseqüències d'aquest augment de la temperatura?
N'hi ha moltes. La primera és el canvi en l'agricultura, amb les espècies vegetals que no poden viure en un lloc o un altre; també hi ha el tema de les precipitacions molt intenses; i l'augment de la temperatura està afectant també el nivell del mar, que s'incrementa lent però s'incrementa. I com més temperatura, més possibilitats hi ha que s'evapori l'aigua dels mars, i per tant col·labora a aquest probable augment de la intensitat dels temporals.

Temporals com el Gloria es produiran més sovint?
Molt probablement. És difícil de dir, perquè Catalunya és, de sempre, una zona amb una gran variabilitat, i el fet que a vegades s'acumuli en pocs dies de tardor la major part de la pluja de tot l'any ha passat sempre. Per tant, és difícil separar la influència del canvi climàtic d'una situació que ja de per si tenim en el nostre clima. Però si per trobar un episodi similar al del Gloria havíem de recular fins el 1932, és a dir, feia gairebé cent anys, és problable que el proper temporal similar no trigui cent anys, sinó cinquanta, o trenta, o vint. Hi ha indicis que comença a augmentar la freqüència de temporals intensos, però és aviat per afirmar amb rotunditat quin paper hi té el canvi climàtic.

Als Pirineus, l'augment de temperatures pot afectar la neu i les temporades d'esquí?
Probablement. Amb dades a la mà, ens costa de veure que això ara es noti molt, tot i que sí que es nota a les geleres del Pirineu occidental, que han vist reduïda la seva extensió. Pel que fa a la neu, segur que tindrem temporades d'esquí més curtes, i per tant tindrem menys reserves d'aigua de cara a l'estiu. Però podrem continuar tenint nevades importants. No deixarà de nevar al Pirineu, ni a zones baixes del país, perquè els estudis diuen que, si bé cada vegada tindrem onades de calor més intenses, no deixarem de tenir episodis freds.

I els períodes de sequera seran cada cop més freqüents?
Sí, això està bastant clar. Una de les projeccions climàtiques que més ha treballat el SMC és la durada de les ratxes seques: és a dir, el nombre de dies seguits en els quals la precipitació és nul·la o inferior a un litre per metre quadrat. La durada de les ratxes seques anirà en augment els propers anys, de manera que tindrem temporades més llargues sense pluja; però quan arribin els temporals, poden portar més precipitació que abans.

Arribem a temps, per revertir aquestes tendències?
És una mica trist dir-ho tan rotundament, però la resposta és «no». Hi ha una inèrcia molt gran a l'atmosfera, i amb la quantitat de diòxid de carboni que hem llançat i tota l'activitat humana... encara que ara ho frenéssim tot, d'aquí al 2050 no s'arribaria gairebé ni a notar. Però si a partir d'ara fóssim capaços de portar-nos més bé, d'emetre molt menys diòxid de carboni... a partir de 2050, la situació seria diferent i començaríem a frenar aquesta tendència. Però en els anys que vénen, és pràcticament impossible que ho canviem de manera important. Per tant, ens hem d'adaptar, perquè hi ha una part del canvi climàtic que ja no la revertirem.

Com ens hem d'adaptar?
No construint en els mateixos llocs i de la mateixa manera que fins ara. Si ens ve un temporal com el de gener de 2020 i ens trenca espigons dels ports, el mar arriba terra endins... el que hem de fer és no construir igual que abans, perquè si no, el següent temporal ens tornarà a provocar les mateixes respostes. Hem de saber construir de forma diferent.

Al llarg d'aquests cent anys, han notat també un creixent interès dels catalans en la meteorologia?
L'interès per la meteorologia, a Catalunya, crec que hi ha estat sempre. La quantitat de dites que tenim sobre el temps és molt gran perquè la seva gent ha viscut molt connectada a la meteorologia i els canvis de temps. Si el 1921 ja va néixer la primera etapa del Servei Meteorològic va ser perquè hi havia una gran quantitat de gent al territori observant. Sempre hi ha hagut molta afició, a Catalunya. Per això, el lema del centenari és «Cent anys mirant al cel». A vegades penso que aquesta afició també ens ve perquè tenim la sort de viure en un lloc on el temps varia molt durant l'any. Cada dia és diferent, i cada any és diferent a l'anterior, i això desperta molta afició.

Un cop arribat al seu centenari, cap a on va, el Servei Meteorològic de Catalunya?
Tenim el desig de tenir més competències, tenir representació als organismes meteorològics internacionals, accés als productes que s'elaboren als grans centres meteorològics del món... encara tenim problemes amb aquestes coses. Des del nostre naixement hi ha hagut sempre un problema de competències concurrents: la Constitució diu que els serveis meteorològics són competència exclusiva de l'Estat, mentre que l'Estatut del 79 i la Llei de Meteorologia aprovada pel Parlament el 2001 diuen que Catalunya té competència exclusiva en el Servei Meteorològic. Això fa que, tot i que siguem oficials a Catalunya, des de l'Estat ens continuen posant traves a l'hora de tenir presència als organismes internacionals. Tot això és un problema que hem d'intentar resoldre, tot i que és un problema polític que no cau en la nostra teulada tècnica. Nosaltres el que tenim són projectes tècnics.

Quins?
Un dels més importants és renovar i actualitzar les xarxes d'observació i teledetecció. Sobretot els radars, que ens han anat quedant una mica obsolets. També volem recuperar tota la xarxa de boies que teníem al mar. Volem radars millors per poder fer una millor estimació de la pluja, per tal de poder fer alertes que millorin la seguretat de la població.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook