Joana Blázquez és diplomada en infermeria per la Universitat de Vic i després d'especialitzar-se en cirurgia quirúrgica i gestió hospitalària ha ocupat càrrecs de gestió en diversos centres hospitalaris. Està al capdavant de la infermeria a la Corporació des de fa tres anys.
Dimecres és el Dia Mundial de la Infermeria. Encara és necessari reivindicar el sector?
Realment es va impulsar com a commemoració de la feina dels professionals cap a la societat. Tot i així, sí que darrerament hi ha una part reivindicativa. Enguany el dediquem a l'atenció com a acte humanitzant, que en els darrers mesos s'ha posat més de manifest.
Encara hi ha molt de camí a recórrer en la millora de la situació laboral?
És cert que aquest any s'ha donat molta visibilitat a la nostra feina però encara falta molt per millorar i la pandèmia ho ha evidenciat.
Com ha sigut la càrrega assistencial per a les infermeres de la Corporació al llarg de la pandèmia?
Sobretot destacaria la capacitat d'adaptació i flexibilitat dels professionals, que ha sigut exemplar. La primera onada va suposar afrontar-se a una malaltia desconeguda i no estàvem preparats. A la segona teníem més seguretat però vam patir a una sèrie de brots interns i hi van haver baixes. La patologia ara està més controlada però tenim una sobrecàrrega emocional molt elevada que estem aprenent a enfortir.
En comparació a altres centres sanitaris, a Blanes la situació ha sigut menys crítica. A què es deu?
Depèn de molts factors difícils de concretar. Però sí que és cert que des del gener l'afectació a l'hospital no ha sigut massa alta. Sí que estem veient que pacients ingressats empitjoren més ràpid que abans i també són més joves. L'efecte vacunació ha sigut molt positiu en aquest aspecte. D'altra banda, hem notat un increment de pacients amb patologies no covid-19 que han perdut la por de venir a l'hospital.
Sí que és cert que darrerament s'ha notat un increment de casos a Tossa i Lloret. Com s'ha originat?
Bàsicament l'origen ha sigut en nuclis familiars i en activitats extraescolars, però no són de gravetat. Fa setmanes que s'ha organitzat una comissió de seguiment i s´hi han fet cribratges. Ara la situació ja està més controlada.
La presidenta del Col·legi d'Infermeria de Girona ha posat de manifest la manca de professionals que s'agreujarà en un futur immediat per les jubilacions. Com ho valora?
Estic totalment d'acord amb ella. Però vull afegir un matís, aquest futur ja ha arribat i s'ha convertit en una realitat actual. La pandèmia ha accelerat aquest procés i la manca de professionals s'ha agreujat.
A la Corporació també noten aquesta manca de professionals?
Sí. Tot i que m'agradaria remarcar que els professionals estan molt arrelats i implicats a la Corporació. Al cap i a la fi és una professió molt vocacional però també és cert que no pots oferir la mateixa cartera de serveis que altres centres sanitaris de referència.
Què s'hauria de fer perquè les infermeres es quedin aquí i no marxin a treballar a fora?
És responsabilitat de tothom, sobretot del govern. Cal més inversió per al sector perquè els professionals tinguin més estabilitat laboral. De moment s'ha aconseguit un primer pas: ampliar l'oferta formativa universitària, tot i que tardarem a veure'n els resultats.
Quina valoració fa de la tasca de les infermeres a l´atenció primària?
L'atenció primària s'ha hagut de reestructurar per donar resposta a les necessitats actuals. Han hagut d'assumir noves tasques com ara l'atenció a domicilis, escoles i residències. A més, la dedicació a la campanya de vacunació és totalment plena.
Quin és l'estat de vacunació actual?
Realment està agafant una velocitat de creuer i vull que quedi molt clar que si en algun moment s'ha endarrerit el procés no ha sigut per manca d'infermeres sinó de vacunes. Tot el personal s'hi ha bolcat des del primer dia, fins i tot fora de l'horari, i n'estic molt orgullosa
La covid-19 ha arribat per quedar-se?
Sí però crec que al final acabarà sent estacional com la grip i que caldrà vacunar-se periòdicament. Els que l'hem viscuda de prop, ens ha fet adonar de la importància de valorar el que tenim. Hem patit situacions que mai oblidarem, com ara substituir familiars i donar la mà a un pacient que sap que li queda poc temps de vida. Realment veus què és l´essència humana i aprens a somriure amb els ulls.
La transformació del sistema sanitari també ha arribat per quedar-se?
Sí. Havia de venir en un futur i la pandèmia també l'ha accelerat. Ara bé, sí que és cert que aquest canvi d'atenció al pacient s'ha de fer a poc a poc perquè no pot pensar que està sent desatès. Els joves estan més avesats a les noves tecnologies però hi ha molta població que encara no.
