Quasi un milió i mig d’alumnes catalans van acabar ahir el curs 2020-21, que ha afrontat el repte de mantenir l’equilibri entre la presencialitat i evitar els contagis de Covid, i que ha virat la mirada cap als aspectes emocionals i la imprescindible digitalització, més enllà dels continguts estrictament acadèmics.
El curs 2020-21 va començar la seva marxa el 14 de setembre i aquest dimarts finalitza per als alumnes d’educació infantil, primària, secundària (ESO), primer de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà.
Va arrencar com el curs més incert i acaba amb els centres educatius oberts i els alumnes dins els centres, com va vaticinar l’exconseller d’Educació Josep Bargalló, que va afrontar el repte de mantenir la presencialitat evitant els contagis fins que el passat 25 de maig va ser substituït pel també republicà Josep González-Cambray, fins llavors director general de Centres Públics de la Generalitat.
Per aconseguir l’equilibri entre presencialitat i esquivar els contagis de la covid-19, el curs ha pivotat sobre limitar les activitats als grups estables de convivència, que des de l’inici es van dir grups bombolla, a més d’altres mesures com l’ús de mascareta, mantenir la distància de seguretat i extremar les mesures d’higiene.
Cada escola i institut, avalat per l’autonomia de centre i en funció de les seves característiques pròpies i del seu projecte educatiu, ha organitzat el curs d’una manera determinada, i per a això el conjunt ha comptat amb un reforç de 8.200 professionals que es mantindran durant el proper curs i un augment pressupostari de 600 milions d’euros.
No obstant això, USTEC·STEs, sindicat majoritari al sector, retreu al Departament d’Educació no haver posat tots els recursos necessaris i assegura que si els centres s’han mantingut oberts ha estat gràcies a la feina de professionals, alumnes i famílies. Des de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), Belén Tascón, reclama que a partir del setembre els centres s’obrin realment i es pugui recuperar la vida comunitària presencial. Famílies i professors coincideixen a demanar més flexibilitat en les mesures a partir del setembre i apunten a la mascareta i els grups bombolla.
El nou conseller ha assegurat en diverses ocasions que les lliçons apreses de l’últim curs amb pandèmia seran «el punt de partida» per a una «nova etapa a l’educació catalana», amb priorització de la presencialitat, l’orientació escolar i l’»acompanyament emocional».
De fet, la pandèmia deixa al darrere un rastre de crisi econòmica i emocional al que en absolut són aliens els nens i els joves i per això, de cara al proper curs, es reforçaran el suport emocional i les tutories.
Malgrat mantenir la màxima presencialitat possible, el curs s’ha caracteritzat per períodes intermitents de classes virtuals deguts als confinaments d’alumnes i professors per contagis. No obstant això, només un 1,8% dels centres ha hagut de tancar per incidències relacionades amb la covid aquest curs.
Les quarantenes obligatòries han posat en relleu la importància de la digitalització, la qual cosa ha portat a la conselleria a accelerar el pla d’educació digital que acabarà en 2023, en lloc d’en 2025 com inicialment estava previst.
A més de l’augment pressupostari per a la contractació de professorat, el passat 16 de març el Govern va aprovar una partida de 52.300.000 euros per accelerar el pla de digitalització i ajudar els alumnes més vulnerables, i que contempla la instal·lació LAN-Wifi als centres educatius, connectivitat per a l’alumnat i dotació d’ordinadors tant per al professorat com per a alumnes.
De cara al proper curs, Josep González-Cambray, que espera que les mascaretes es vagin retirant a les classes sempre que les autoritats sanitàries així ho indiquin, ha anunciat que es flexibilitzaran altres mesures vigents en aquest curs com les entrades escalonades als centres educatius o prendre la temperatura en l’accés.
