El Govern restringirà la implantació d'energies renovables a Catalunya mitjançant la modificació del decret que el 2019 perseguia facilitar la seva implantació. Així ho va anunciar ahir la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, en una compareixença al Parlament per explicar els objectius del seu departament. Aquesta modificació dels requisits actuals afectarà una trentena de projectes que s’havien presentat a les comarques de Girona, dels quals la meitat havien rebut la qualificació de «viables»: 3 parcs eòlics i 12 de fotovoltaics.
La Conselleria -que preveu limitar el desenvolupament d'aquest tipus d'instal·lacions en camps de cultiu, un repartiment «més equitatiu» en el territori, i primar les comunitats energètiques locals- iniciarà una ronda de contactes amb el món local, les entitats ambientalistes i del sector agrícola, així com les patronals del sector de les energies renovables per a arribar a un acord «el més consensuat possible». Un dels aspectes fonamentals de la norma que Jordà vol tenir aprovada a la tardor -abans de Tots Sants, ha dit en concret- és que «tant l’acord amb els propietaris com el coneixement dels ajuntaments serà un requisit indispensable per a tots els projectes encara pendents de sortir a informació pública».
El model productiu ha de trobar l'equilibri entre la competitivitat i la preservació del medi
ERC va pactar amb la CUP una moratòria d'aquest tipus d'energies, en les quals Catalunya s'ha quedat a la cua després d'una dècada sense augmentar la capacitat de generació amb aquestes fonts. Aquest acord va provocar les crítiques de les patronals del sector i d'entitats com el Cercle d'Economia. Tot i que la regulació que es preveu no menciona expressament una moratòria, es pot dir de manera tàcita que ja tan sols podran desenvolupar-se els projectes que estiguin en informació pública. En l'actualitat, de 522 projectes eòlics i fotovoltaics presentats només quatre, el 0,2%, estan en informació pública després de passar per la ponència, un instrument administratiu transversal, que amb caràcter previ as la tramitació avalua cada projecte i que gairebé no ha donat pas al desenvolupament d'instal·lacions des que es va posar en marxa el 2019.
Coneixement dels propietaris
La reforma anunciada permetrà suprimir aquesta consulta prèvia, que a judici de Jordà, ha generat un «boom especulatiu», perquè «la idoneïtat no dependrà ja del punt de vista dels departaments sinó d’una norma clara, amb rang de llei». La regulació, que segons la consellera es durà a terme mitjançant un decret llei, imposarà com a condició que tan sols es puguin portar a terme aquells projectes que comptin amb «l’acord majoritari de la propietat dels terrenys, que es podria situar al voltant del 85% de la superfície» i que prèviament hagin informat als ajuntaments implicats. Les modificacions persegueixen «assegurar la participació del territori» per evitar la proliferació de plantes sense el coneixement dels propietaris i els ajuntaments.
Al seu torn, el Govern declararà «d’interès territorial estratègic» totes les comunitats energètiques locals, que comptin amb plantes participades per ajuntaments i veïns. Aquests projectes «tindran prioritat» en la tramitació administrativa.
L’objectiu del departament és que les comunitats energètiques i l’autoconsum arribin a produir el 30% de l’energia que consumeix Catalunya, «que és més que suficient per abastir totes les llars del país», segons la conselleria. El Govern recorda que el tancament de les tres centrals nuclears que aporten el 54% de l’energia consumida a Catalunya actualment està previst entre 2030 i 2035. Per arribar a un 100% de producció renovable el 2050, com està previst, calen 70.000 hectàrees de plaques solars. Segons la Conselleria «tan sols es requeriria l’ús del 8% dels camps de cultiu».
Protecció dels millors camps per a l'agricultura
La modificació del decret llei proposada pel Departament d’Acció Climàtica també posaran límits al desenvolupament de projectes en els camps més favorables per l’agicultura. La nova regulació protegirà els camps de conreu que tinguin més bones condicions, on en cap cas es podran utilitzar per a fer plantes fotovoltaiques o eòliques. Per al sol de qualitat mitja, s’establirà un límit d’ocupació màxima, que serà del 5% de la superfície en camps de regadiu i del 10% en els de secà. Establirà que aquesta part proporcional s’apliqui per comarques per contribuir a «un repartiment equitatiu de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques, d’acord amb el criteri de solidaritat territorial. Així, es pretén evitar una concentració d’equipaments en les mateixes zones, que causen malestar en aquestes àrees. En canvi, no hi haurà limitacions als camps menys proclius al cultiu o els abandonats.
