Llegeixo un interessant article d’Aude Dassonville a Le Monde on explica que la gran majoria d’articles de les principals revistes franceses i llocs d’internet de distracció o d’informació provenen d’empreses especialitzades en produir continguts informatius que venen al millor postor. Concretament l’empresa 6Medias produeix continguts per encàrrec.
Desapareix doncs el concepte de redacció i la discussió de la línia editorial. Els redactors de continguts treballen des de casa i cobren tant la peça a través de les empreses especialitzades en trobar plomes que escriuen per encàrrec a partir del que els hi demanen o dels que ofereixen segons les seves originals contribucions. No hi ha temps de comprovar les fonts dels articles de la majoria de redactors ocasionals. Continguts i més continguts. A França han abusat del concepte «uberització· per tractar d’aquest fenomen.
Dic que han abusat perquè el servei de cotxes de lloguer Uber ha acabat essent un servei ben digne – del que no puc gaudir a Barcelona- però ha posat nom a aquest concepte de treball subcontractat i sense gaires filtres de qualitat que està envaint el nostre dia a dia. L’externalització de serveis arriba als llocs més impensats. Per exemple, en la meva etapa actual de doctorand, presento un article acadèmic que m’és acceptat per publicar en una revista nord-americana. Un cop acceptat, cal passar per la fase de modificació en el redactat d’algunes frases i en l’ajust als criteris de la publicació. Una persona des d’Índia es posa en contacte amb mi i és a ell a qui he de presentar les modificacions de forma i citacions per acabar aconseguint el vist i plau definitiu per la publicació de l’article, que podré dir que ha estat publicat en una revista d’una Universitat de Boston però que bàsicament ha estat validat i modificat segons els criteris d’una persona contractada en alguna part de l’Índia. El món global però també el món uberitzat. No és un problema en principi ni des d’on s’escriu un article ni des d’on es valida una contribució acadèmica. Però sí que ens invita a pensar i saber si anem a un món de continguts informatius que provenen d’una línia editorial o només d’una necessitat d’omplir hores d’informació, distracció, llocs web i diaris i magazines encara en paper. Tot va mutant.
xiaomi?
Coneixen o han sentit a parlar de Xiaomi? És la segona empresa mundial de telèfons intel·ligents. El primer lloc l’ocupa la sud-coreana Samsung amb el 19% del mercat, seguida de Xiaomi amb el 17% del mercat mundial i en tercer lloc trobem Apple amb el 14% del mercat mundial. Xiaomi ha tingut un creixement del 83% del seu mercat en l’últim any. Mentrestant el gran gegant xinés de la comunicació de telèfons intel·ligents Huawei ha caigut de pòdium de les cinc grans companyies mundials a causa de les sancions imposades per l’administració nord-americana fonamentadament preocupada per l’ús que volia fer la companyia de la tecnologia 5G. Tot va mutant.
PLA I ELS ARTISTES
S’ha inaugurat a la Fundació Josep Pla l’exposició «De Palafrugell a París 1913-1925. Josep Pla i els artistes, una mirada literària». Una exposició i un catàleg del tot recomanables i on es desvetlla la fascinació que a l’escriptor Pla li va provocar el pintor Francesc Gimeno pintant els paisatges de la costa de Palafrugell i Begur. I els pintors i escultors catalans dels que escriu i que tenen el comú la seva descoberta de París: Joan Baptista Coromina, Lluís Medir, Ignasi Genover, Enric Casanovas, Domènec Carles, Joaquim Sunyer, EC Ricart, Lluís Mercadé, Manuel Humbert, Pere Yngla, Pere Pruna, Manolo Hugué Joaquim Claret, Josep Dunyach. La comissària de l’exposició, Mariona Seguranyes Bolaños, ha fet una feina extraordinària i ens ha deixat un estudi inèdit en el catàleg.
temps per descansar
El 15 de juliol de 2019 vaig empaquetar llibres i moltes altres pertinences. Aquesta setmana he acabat de posar els llibres i les meves pertinences de forma ordenada i en una atmosfera de serenitat i bon passar. Han transcorregut tres anys des del dia irremeiable d’agost de 2018 en que es veia a venir que els llibres i les pertinences acabarien en un nou destí. Temps no sempre fàcils. Ara tot té un nou ordre. Posar llibres en prestatgeries noves m’ha fet trobar notes, fotos, records, llibres que pensava ja extraviats, relectura d’escrits meus (alguns afortunats, alguns que ara em semblen tendres i inconsistents). També he aprofitat per descartar alguns llibres que no han aguantat el pas del temps. Començo a notar que he tancat un cicle de tres anys de profundes transformacions. Ara que ja tinc tots els llibres a lloc, em toca el descans de l’agost. Els hi desitjo unes vacances segures, sanes i a ple. Ens retrobem el setembre.
