Tant la Cambra de Comerç com la Diputació de Girona van coindidir ahir en reclamar que l’alliberament dels peatges de l’autopista no suposi la paralització del desdoblament del tram nord de l’N-II. Actualment, aquest projecte es troba congelat perquè l’anterior ministre de Transports, José Luis Ábalos, va anunciar que calia fer primer un estudi de mobilitat arran de la gratuïtat de l’autopista per veure si finalment era necessari el desdoblament de la Nacional.

Per als agents econòmics i polítics gironins, tanmateix, la gratuïtat de l’autopista no pot ser una excusa per a no millorar el tram nord de l’N-II. Segons el president d’Asetrans i responsable d’Ordenació del Territori de la Cambra, Àlex Gilabert, fan un seguiment acurat dels pressupostos de l’Estat, i durant aquest darrer any la inversió en el tram nord de la N-II ha estat «inexistent». Gilabert creu que no cal fer un desdoblament complet, però sí tirar-lo endavant en trams del recorregut que van molt carregats de trànsit, com la ronda de Figueres, que, segons va denunciar, està «col·lapsada». «L’alliberament del peatge a Figueres no impedirà que, per accedir a la costa, els vehicles hagin de passar per la ronda, de manera que és necessari actuar en aquest punt», va reclamar. És per això que Gilabert va demanar al govern estatal que, a partir de l’any vinent, es comenci a dedicar part del pressupost a la millora dels trams pendents de la N-II.

La mateixa idea recull, per escrit, l’estudi. «En cap cas l’aixecament de peatges hauria de comportar la paralització dels projectes de transformació de la N-II, donat que el corredor viari en l’àmbit de Girona només pot funcionar correctament comptant amb dues vies de gran capacitat», assenyalen els redactors de l’informe. És per això que el document defensa la necessitat d’adaptar les característiques de la carretera a les necessitats de cada tram, així com reformular les restriccions al trànsit de vehicles pesants a partir del nou model del corredor.

Malgrat que, segons els redactors de l’informe, fins ara s’ha considerat que l’N-II era «la via dels gironins» i que l’AP-7 «no era una carretera per moure’s per dins de les comarques gironines», aquesta concepció canviarà a partir d’ara. Per això, defensen que l’aixecament de barreres no serveixi només per millorar la mobilitat de nord a sud, sinó també en aquelles carreteres que no passen paral·leles a l’AP-7.

Pel que fa als accesos de l’autopista, a banda d’obrir-ne de nous, el document demana que es millorin els que ja existeixen perquè, en algunes ocasions, estan incomplets. Segons un dels autors, Francesc Ventura, aquest és el cas de la sortida 1 a la Jonquera, que està «a mitges», mentre apunta que a Girona Sud (Salt) s’hauria de millorar la sortida i ampliar-la, per evitar que hi hagi col·lapses, tal com ara ja succeeix en algunes ocasions.

Canvis urbanístics

Finalment, arran de la fi de la concessió a l’AP-7, tant la Diputació com la Cambra asseguren que caldrà revisar planejaments urbanístics vigents per adaptar-los a les noves necessitats del territori. I és que, segons recull l’estudi, el fenomen de l’aixecament de peatges també tindrà un impacte en l’àmbit urbanístic, de manera que les administracions sectorails i territorials (és a dir, Generalitat i ajuntaments) hauran de fixar una estratègia per fer front a les noves proposes d’usos del sòl que puguin aparèixer. «Caldrà revisar els planejaments vigents i modificar-los en funció de les noves necessitats del territori», adverteix l’informe.