Els experts preveuen un setembre amb menys mosquits tigre del que és habitual. Cada any, a causa del fred, només sobreviuen els ous, que hivernen. A mesura que avança la temporada estival, la població d’aquest mosquit creix exponencialment fins a finals de setembre. Enguany, l’època primaveral va ser poc plujosa, i a conseqüència d’això, aquest tipus de mosquit no va trobar l’espai òptim per pondre els ous, i per tant, aquest estiu hi ha hagut menys mosquits. De retruc, durant el mes de setembre, tampoc es preveu molta incidència, «tot i que és difícil d’assegurar al 100%», explica el tècnic del programa de seguiment i vigilància del mosquit tigre a les comarques gironines, Joan Basí.

El mosquit tigre és originari del sud-est asiàtic i es va detectar per primera vegada a Catalunya, l’any 2004. Va ser a Sant Cugat, i ràpidament es va estendre pel litoral català, seguint les principals vies de comunicació, a causa del transport humà. En un principi, ajuntaments aplicaven adulticides -tractaments que mataven, no només cries i larves, sinó també exemplars adults- però al cap d’un temps, la població es va expandir i aquest tipus de tractament eren ineficaços, a més d’altament tòxics.

Des de fa un temps, aquesta espècie ja està instal·lada a totes les comarques gironines, en excepció del Ripollès, «tot i que sospitem que sí que n’hi ha, encara no s’ha rastrejat la zona», segons explica Basí. Els ous i les larves viuen en petites basses d’aigua estancada, en àrees exteriors properes a la presència humana. Llocs comuns són urbanitzacions amb patis i jardins o zones d’horts. A la via pública, se solen instal·lar a embornals. Per això, la mesura més eficaç per evitar-ne la proliferació és eliminar els llocs amb aigua on creixen. Basí apunta que una de les formes de prevenció és «posar els recipients artificials on es pot acumular aigua cap avall», o en el cas de se’n vulgui acumular per regar, s’aconsella «tapar-ho hermèticament o amb una tela mosquitera». A més, també es recomana netejar les canaleres i els embornals amb un producte larvicida.

El tècnic apunta que es tracta d’un mosquit agressiu, que sol picar més d’una vegada, i que generalment, causa una reacció al·lèrgica més forta. A part de les molèsties que pot ocasionar una picada, també és important controlar la proliferació d’aquest mosquit perquè pot actuar com a transmissor d’algunes malalties com les produïdes pels virus Chikungunya, dengue i Zika. A Catalunya s’han detectat casos d’aquestes malalties de persones que han viatjat a zones endèmiques, com el sud-est asiàtic, l’Àfrica o el Carib i han estat picats per mosquits durant la seva estada.