Girona registra un lleuger repunt de la natalitat aquest any

Després d’anys amb xifres de natalitat a la baixa, el 2024 ha arrencat amb un bri d’esperança, ja que la caiguda s’ha estancat i, inclús, les estadístiques han remuntat lleugerament. Segons les primeres estimacions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’increment ha sigut general a tot Espanya. 

En els dos primers mesos de l’any van néixer 53.080 nens, amb una mitjana de 884 al dia, la xifra més elevada en aquest període des de l’aparició de la covid-19. D’aquesta manera, la natalitat va ser un 2,83% superior a l’inici del 2023.

En el cas de les comarques gironines s’ha produït una evolució similar. En els dos primers mesos de l’any hi ha hagut 981 naixements: 515 el gener i 466 el febrer, mentre que en el mateix període de l’any passat n’hi va haver 947; 476 el gener i 471 el febrer. En total n’hi ha hagut 34 més, amb una diferència del 3,6%. De fet, tot i que la diferència és molt petita, destaca que Girona és la província catalana on ha augmentat més la natalitat. La dada de Girona també és la més elevada des de la irrupció de la pandèmia. No es registrava una xifra tan alta des del 2020, quan n’hi va haver 644.

Un dels motius que justificaria l’augment d’enguany i que s’ha de tenir en compte és que el febrer ha tingut un dia més. Curiosament, però, hi ha hagut menys naixements respecte al mateix mes de l’any passat. L’augment més significatiu, en canvi, s’ha produït en el mes de gener, que és el que realment ha marcat la diferència.

Pel que fa a l’edat de les mares, la franja predominant ha sigut de 35 a 39 anys en 322 casos; seguida de la de 40 a 44 anys en 243 casos. D’aquesta manera, en més de la meitat de naixements les mares gestants tenien entre 35 i 44 anys.

Pel que fa a la distribució territorial arreu d’Espanya, els naixements els dos primers de l’any s’han reduït a tres comunitats autònomes: Galícia (2,23%), Extremadura (0,81%) i Andalusia (0,57%). Per contra, els majors increments s’han registrat en tres comunitats del nord: la Rioja (30,16%), Cantàbria (24,21%) i Navarra (14,9%).

Les comunitats on més naixements s’han produït han estat Andalusia (9.936), Catalunya (9.204), Madrid (8.775) i el País Valencià (5.891), amb gairebé dos terços del total nacional entre les quatre.

En el conjunt global d’Espanya, només al febrer van néixer 25.699 nens, fet que representa 1.178 més que el mateix mes del 2023 i és també la xifra més elevada d’un mes de febrer des del 2020. Espanya no supera des d’octubre del 2021 els 30.000 naixements en un sol mes.

Respecte a les edats, l’estadística destaca que al febrer es va tornar a repetir, com passa des del desembre del 2020, que hi va haver més naixements de mares més grans de 40 anys (2.782) que de menors de 25 anys (2.474). Si es té en compte que aquest mes de febrer va tenir 29 dies per ser any de traspàs, els 884 nens i nenes nascuts a Espanya en els primers dos mesos del 2024 van ser un 0,78% menys que els 891 de gener i febrer del 2022, quan la xifra es va recuperar lleugerament per caure posteriorment el 2023 abans del lleuger repunt actual.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Per altra banda, l’INE també ha publicat l’estimació mensual de defuncions, que indica que les 13 primeres setmanes del 2024 han mort a Girona 1.918 persones, 48 menys que l’any passat, fet que suposa una reducció d’un 2,4% sobre el mateix període del 2023. Pel que fa a Espanya, han mort 122.590 persones, 1.744 menys, un 1,4%, que en el mateix període del 2023, i la xifra més baixa en aquest període des del 2019, abans de la covid-19, quan van ser 119.916.