Els cementiris gironins es van tornar a omplir ahir de famílies que visitaven els seus difunts per Tots Sants, després que l’any passat hi baixés l’afluència per les mesures de la covid-19. Ara fa un any, la diada va ser atípica per les restriccions de la pandèmia que s’acabaven d’endurir per la segona onada, i que van deixar els cementiris amb poques visites, una imatge insòlita per aquesta data assenyalada. S’havia decretat el confinament municipal en cap de setmana, amb excepcions el 31 d’octubre i l’1 de novembre per visitar els cementiris si eren dins la mateixa comarca.
«A l’inici de la pandèmia, van morir alguns coneguts i vaig agafar molta por. Fins a finals d’aquest estiu, gairebé no he sortit de casa», explicava ahir Magdalena Pérez, de 83 anys, mentre netejava el nínxol del seu marit al cementiri de Girona al qual també va portat un ram de flors fresques. Acompanyada per una de les seves filles, Pérez va tornar ahir cementiri per primer cop en dos anys, per recordar al seu home, mort ara en fa cinc, i també ho va aprofitar per visitar les tombes de tres amics que han mort de Covid en aquest darrer any i mig. El cas de Magdalena Pérez es va repetir ahir en molts cementiris gironins i catalans. «L’any passat hi havia restriccions de mobilitat i, a més, les famílies eren molt cautes, sobretot quan hi ha gent gran. Aquest any veiem que la tradició continua i que les famílies necessiten tenir aquest contacte amb els seus difunts», explicava ahir el director general de Cementiris de Barcelona, Miquel Trepat, que preveia que les visites totals s’assemblin a les d’abans de la pandèmia.
En determinats cementiris, com per exemple el de Blanes, es va optar per obrir més portes que les que funcionen habitualment mentre que, en altres, com Palafrugell es va aprofitar per col·locar centres florals a tombes de fills predilectes del municipi com Josep Torres, Joan Miquel Avellí, Modest Cuixart i Josep Pla, aquest darrer al cementiri de Llofriu. A Girona, l’alcaldessa, Marta Madrenas, va presidir el tradicional acte institucional en record de les persones difuntes de la ciutat, que es fa cada any al cementiri vell de la ciutat. L’acte va comptar amb l’assistència del portaveu de grups municipals del govern i de l’oposició i de diferents regidors. Després de l’ofrena floral amb l’escut de la ciutat com a gest de reconeixement als difunts i a les difuntes, es va fer un minut de silenci i, tot seguit, les autoritats van visitar el mur on hi ha els noms de víctimes de la repressió i persones que van ser afusellades durant el franquisme.
A Figueres, l’ajuntament va dedicar ahir les ofrenes florals de la jornada de Tots Sants a totes les víctimes de la guerra del 1936 i posterior repressió franquista, en un acte al cementiri municipal en què han assistit les autoritats polítiques municipals, encapçalades per l’alcaldessa de la capital alt-empordanesa, Agnès Lladó. El programa va incloure una interpretació musical i la lectura de textos en memòria dels figuerencs difunts.
Una altra de les novetats d’aquest any és la implantació d’un nou projecte al cementiri: una ruta patrimonial que presenta 24 punts de veu, recorrent la història de la ciutat a través de la documentació de 22 panteons. La tria s’ha fet des d’un punt de vista patrimonial, les més rellevants arquitectònicament i escultòricament i també a partir d’una sèrie de personatges i fets històrics de la ciutat. Cronològicament aplega des de finals del segle XIX fins a la finalització de la Guerra Civil.
La ruta patrimonial està disponible per fer de manera autoguiada (en 4 idiomes, en horari d’obertura del recinte) a partir del QR que consta al cartell situat a la porta del cementiri de Figueres, punt en què s’inicia l’itinerari. A la mateixa audioguia digital hi ha disponibles els textos locutats, per a les persones amb diversitat funcional auditiva. Cada punt de l’itinerari està geolocalitzat en un mapa també disponible a la mateixa audioguia digital.
