Aquesta és una pregunta que sempre ens hem de fer, i més per viure el proper Nadal, en la perspectiva d’iniciar un nou any i per confiar en l’Evangeli de Jesús.

De fet, la pregunta ja fou adreçada a Joan Baptista per aquells que escoltant-lo s’adonaven que calia fer quelcom per preparar-se per a l’esdeveniment que ell anunciava: l’arribada del qui havia de venir, el Messies. I Joan no contesta amb generalitats, sinó que concreta pensant en aquells que tenen de tot, menjar i vestit; no té temor d’indicar als cobradors d’impostos que no siguin «corruptes», amb una expressió ben actual. També els guardes, els policies del seu temps, són objecte de suggeriments concrets.

Tots hauríem de respondre a la pregunta. Però jo m’atreveixo, amb risc, a proposar humilment algunes indicacions per ajudar i animar a respondre-la concretament.

-Si ja ets cristià però tens com adormida la teva fe perquè no pregues, no celebres l’Eucaristia habitualment i no experimentes la joia de ser-ne, anima’t novament a viure l’amor de Jesús per tu i el seu desig que siguis feliç. Demana sincerament: Senyor, ajuda’m a viure la meva fe!

-Si tens els béns necessaris per viure tu i la teva família amb dignitat i amb les necessitats cobertes, pensa en tots els qui no poden tenir assegurades l’alimentació, o l’habitatge, o l’electricitat, per no tenir treball o la documentació per treballar i que necessiten ajuda. Col·labora amb Càritas o altres ONG de confiança.

-Si estàs casat fa més o menys anys, torna a recordar i a valorar l’amor que t’ha unit a la teva parella. Que, per a tu, el marit o l’esposa sigui un do, un regal meravellós. Renoveu la comunicació, la valoració de tot el que heu viscut, que la rutina i els anys donin més solatge al vostre matrimoni.

-Si ets avi o àvia i et sembla que ni els fills ni els nets et tenen prou en compte, i que només et volen per fer de cangur [...] (extret del Full Parroquial)