Des de fa unes setmanes nombrosos estornells s’apleguen a la zona natural de les llacunes de la Puda, al costat de l’Estany de Banyoles, per passar-hi la nit. A partir de la posta del sol, passades les cinc de la tarda, diferents grups d’aquests ocells arriben de totes direccions per aplegar-se sobre el paratge de les cigonyes. Sense deixar de volar, van formant un grup més gran mentre realitzen una dansa sincronitzada que ofereix unes formes en moviment que captiva la mirada hipnòtica d’aficionats i curiosos. La dansa acaba amb una concentració dels estornells formant una densa bola que encara el vol cap a terra fins que diferents grups d’ocells es desprenen del conjunt per aterrar sincronitzadament i desaparèixer entre els joncs de la llacuna. Cada dia l’espectacle és diferent amb una durada d’entre 10 i 20 minuts. El fenomen pot allargar-se fins ben entrat el mes de gener.
Gaudir de les danses dels estornells, pot esdevenir una activitat diferent i atractiva per a les tardes d’aquest Nadal. Un espectacle natural que també es pot combinar amb l’observació de les cigonyes que amb la posta de sol es concentren a les llacunes per fer-hi un ressopó i beure aigua abans d’anar a dormir. Portar binocles permet al visitant observar millor les diferents espècies d’aus. És molt important que els visitants estiguin en silenci per no destorbar als ocells i en cap cas acostar-s’hi amb un gos. La presència de gossos, i en alguns casos deslligats, representa una amenaça real de cara a mantenir la colònia estable de cigonyes a Banyoles.
Un dels punts habituals per contemplar el vol dels estornells cada hivern és els Aiguamolls de l’Empordà, però enguany no se n’hi veuen. Segons explica Eduard Marquès, «estem tenint unes condicions meteorològiques molt dures, molt de vent i fred, possiblement aquest sigui el motiu que aquest any, els estornells, no estiguin entrant a dormir als canyissars».
Les particularitats dels estornells
Els estornells són ocells que habiten en boscos, terrenys agrícoles, cultius arboris, parcs, jardins i nuclis urbans; és a dir, pràcticament a tot arreu. De fet, estan presents a gairebé tota la península Ibèrica, on trobem dues espècies (Sturnus unicolor i Sturnus vulgaris). Mentre que el primer viu aquí tot l’any, el segon només hi passa l’hivern.
Com explica José María de la Peña, de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEU/BirdLife), en ser molt gregàries, totes dues espècies formen enormes estols durant l’hivern quan l’aliment escasseja.
«A més de convertir la cerca d’aliment en una tasca menys tediosa, els grans grups serveixen als estornells per evitar o despistar als possibles depredadors que rondin per la zona. I és que resulta molt més fàcil detectar qualsevol amenaça, perquè són milers d’ulls pendents de qualsevol intrús», diu De la Peña.
Els depredadors tenen molt difícil fer-se amb un estornell en aquestes condicions, perquè les formacions en les quals volen no segueixen una direcció constant, sinó que realitzen girs bruscs, canvis d’orientació, es reagrupen inesperadament… És així com aconsegueixen desorientar al caçador, fins i tot si es tracta dels veloços falcons, perquè no aconsegueixen concentrar-se en un ocell en concret.
Es tracta d’una estratègia molt semblant a la que segueixen els bancs de peixos al mar, afegeix De la Peña. Aquests grans estols es formen únicament a l’hivern, que és quan els estornells no han de cuidar les cries i poden dedicar més temps a la seva pròpia supervivència.
Però com aconsegueixen mantenir unides aquestes formacions, fins i tot movent-se tan ràpid? El mateix ornitòleg ens ofereix la resposta: Un dels factors que empren aquests ocells és la comunicació en ple vol. I és que els estornells volen fent molt soroll, de manera que informen la resta de membres de l’esbart sobre quin és la seva posició. És la forma que tenen per a no xocar entre si ni obstaculitzar-se.
L’altre mecanisme que empren per a la seva coordinació és la llum i la foscor. «Durant el vol en grup, sempre tendeixen a seguir les siluetes fosques dels seus companys i eviten les zones amb clars per on veuen llum. Això és el que crea aquests moviments ràpids i permet els canvis bruscos de direcció» afegeix.
Colònia permanent de cigonyes
L’espai protegit de La Puda compte actualment amb 3 nius permanents, dos de naturals i un d’artificial, ocupats per tres parelles de cigonyes que hi nidifiquen. La majoria d’aquestes aus arriben a Banyoles quan fan la ruta migratòria cap a l’Àfrica des de Suïssa, Alemanya o França. Els darrers hiverns, i a causa de les temperatures anormalment més altes, alguns exemplars s’han instal·lat permanentment a la zona de Banyoles on hi han trobat condicions òptimes per establir-se amb ecosistemes d’aiguamolls i abocadors propers on s’alimenten.
Ara com ara, la colònia de cigonyes blanques a la conca lacustre de Banyoles ha arribat a un màxim de 117 exemplars, que tractant-se d’aus salvatges, combinen estades a Banyoles amb altres zones properes com els Aiguamolls de l’Empordà, Peralada o la zona del Baix Ter.
