El proper curs escolar començarà una setmana abans. Així ho va fer públic ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va fixar el 5 de setembre com a data de retorn a les aules pels alumnes dels cicles d’infantil i primària i, el 7, pels estudiants d’ESO, Batxillerat i FP.
L’anunci, fet en roda de premsa, arribava al mateix moment que els equips directius dels centres rebien un correu electrònic firmat pel conseller d’Educació. «L’assumpte era: avançament del calendari escolar», va assenyalar ahir la directora de l’Escola Joan Bruguera de Girona, Gemma Martí, que va denunciar que la notícia la va deixar «perplexa» perquè «no en sabíem res, ens ha agafat completament per sorpresa». Amb tot, va retreure que, «com sempre, ens assabentem de tot pels mitjans de comunicació i no pel departament d’Educació, que no ens ha consultat res». I és que tot i que el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va defensar que han fet consultes «informals» amb equips directius, professorat i famílies, els centres educatius neguen saber-ne res. «El que més greu ens sap és que es prenen decisions sense demanar-nos la opinió», denuncia el director de l’Escola Vedruna de Palamós, Mario Mercader.
L’avançament del nou curs escolar arriba en un moment convuls pels centres educatius, encara desbordats per la gestió covid i amb la mirada posada en els esborranys dels nous currículums de Primària i Secundària (que entraran en vigor el curs vinent) i el requisit d’acreditar el nivell C2 de català a partir del 2024. «Partint de la base que estem vivint una escola molt diferent a l’habitual perquè la pandèmia ha limitat la nostra capacitat d’acció, ara ens exigeixen molts canvis a la vegada que ens agafen a contrapèl», va subratllar Mercader. En aquest sentit, la directora de l’Escola Joan Bruguera de Girona va lamentar que «no tenim temps de pair tants canvis» i va advertir que «un canvi de calendari així s’havia d’haver consultat amb tota la comunitat educativa».
Enquesta: Et sembla bé que l'inici del curs escolar s'avanci una setmana?
La conciliació, en dubte
La modificació del calendari, que també implicarà l’aplicació de la jornada reduïda a Infantil i Primària durant el mes de setembre (de 9 a 13h), a banda que permetrà guanyar un dia de vacances de Nadal i un altre de lliure disposició, respon a necessitats pedagògiques, alhora que busca facilitar la conciliació familiar. Una declaració d’intencions que, les famílies, no veuen amb bons ulls. I és que el clam és unànime: si el calendari escolar no va de la ma d’una reforma en el calendari laboral, les famílies hauran de fer mans i mànigues per a pal·liar el buit de la jornada reduïda.
Tot i així, el conseller d’Educació va defensar que es tracta d’una «demanda històrica de les famílies». Però la presidenta de l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), Belén Tascón, va insistir que «nosaltres mai hem demanat avançar el curs escolar».
Nomenaments a finals de juny
Per tal que els centres educatius puguin aixecar la persiana el 5 de setembre, el departament d’Educació va anunciar que avançarà un mes els nomenaments amb l’objectiu de conèixer la plantilla estructural del curs vinent. Així, aquests passaran a fer-se a finals de juny. Tot i l’avançament del calendari escolar, el departament d’Educació manté l’1 de setembre com a data oficial de reincorporació pel personal docent als centres educatius (és a dir, dos dies «laborables» abans de la tornada dels alumnes a les aules).
Amb tot, els equips directius temen per la logística. «El principal problema serà organitzatiu, les dues primeres setmanes de setembre eren clau», va assenyalar el director de l’Institut Montilivi de Girona, Rubén Pino, que, a més, va recordar que al setembre del curs passat encara estaven «matriculant alumnes».
Ara, però, els equips directius resten a l’espera que el departament d’Educació els doni les directrius per a plantejar el nou curs escolar, tenint en compte, sobretot, qui finançarà les activitats de lleure que s’hauran de programar durant les tardes de setembre.
