El sedentarisme és un dels factors de risc de mort en els països desenvolupats, però una part molt petita de la població és realment conscient del seu significat. Segons un estudi recent del Departament de Salut, un 7% de les persones enquestades sap que sedentarisme significa únicament estar massa temps assegudes. De forma paral·lela, l’exercici físic també hi té molt a veure. El 26% revela que mai fa una activitat física vigorosa que duri més de 20 minuts, en comparació amb el 41% que diu que en fa 1 o 2 vegades a la setmana o del 33% que comenta que en fa 3 o més vegades a la setmana.
Per combatre aquesta problemàtica, un dels eixos del Departament d’aquesta legislatura és la prevenció i promoció de la salut, des dels referents de benestar emocional a l’atenció primària, que impulsen diverses iniciatives per inculcar bons hàbits entre la població.
El professor i membre del grup de recerca Salut i Atenció Sanitària de la Universitat de Girona, Bernat Carles Serdà, constata aquesta problemàtica creixent, sobretot entre aquelles persones que tenen poca motivació a fer exercici físic. «Hem viscut moltes onades de la covid-19 i el dels gimnasos és un dels sectors que ha patit més restriccions; tot això ha fet que aquelles persones que hi anaven per altres motius més socials, a part de saludables, hagin perdut l’interès», explica a aquest diari. D’aquesta manera, estableix un paral·lelisme clar: «de la mateixa manera que s’han detectat malalties amb retard, per l’infradiagnòstic, també hi ha hagut més persones que s’han tornat sedentàries, perquè no han mantingut un nivell d’activitat física regular».
A més, afegeix, també s’han desenvolupat mals hàbits en l’alimentació. «Hi ha persones que per voler suplir la manca d’exercici físic, decideixen eliminar certs aliments calòrics de la dieta i s’ha de vigilar a l’hora d’abusar d’aquests canvis sense supervisió mèdica». Aquestes modificacions en la conducta alimentària s’han constatat en diversos estudis impulsats des de la Universitat de Girona.
Els CAPs gironins organitzen caminades pel Dia Mundial de l’Activitat Física
Amb el lema Activa’t i comença a sumar es vol continuar promovent l’activitat física, des de l’atenció primària i comunitària, com a eina de salut i benestar, i estendre els efectes beneficiosos d’aquesta pràctica enfront del sedentarisme. Ahir, en el marc del Dia Mundial de l’Activitat Física es van organitzar caminades des de la majoria de centres d’atenció primària, com és el cas de Can Gibert del Pla.
Influència de les xarxes socials
Serdà també recorda que cal tenir present la «problemàtica» que s’ha generat des de les xarxes socials, per la «mala influència» en els hàbits alimentaris dels adolescents. «Cal fer molta pedagogia, tant per retornar la motivació a les persones que s’han tornat sedentàries, com per prevenir els trastorns de conducta alimentària».
Finalment, fa una crida a la població perquè estigui alerta a l’hora d’adquirir certs fàrmacs per perdre pes a Internet. «Estem mal acostumats a voler assolir objectius de forma immediata, aquest no és el camí. Si volem perdre pes, s’ha de fer amb temps a partir d’exercici físic i una dieta saludable i equilibrada, sense excessos».
El professor i director de la Càtedra d’Esport i Educació Física de la Universitat de Girona-Centre d’Estudis Olímpics, Víctor López, també admet preocupació per aquest augment de població sedentària però es mostra optimista i considera que reprendrà l’activitat física. «Amb l’arribada de la primavera i la fi de les restriccions de la covid-19, tornarem a veure gent fent activitat física a l’aire lliure com abans; crec que tornaran a agafar interès», vaticina. De fet, deixant de banda la pandèmia, López considera que «des de sempre hi ha hagut molts factors i excuses per tal de no fer exercici però en els últims anys s’ha anat prenent consciència de la importància de portar una vida saludable».
Problema amb les «modes»
López afegeix que la «moda» és un dels problemes més habituals en l’activitat física i l’alimentació. «Estem en un entorn en el qual la informació circula molt ràpid sense contrastos, i cal ser molt curós a l’hora de decidir què mengem i quin grau d’activitat física fem».
Finalment, destaca la importància dels esportistes d’elit com a referents pels més joves. De fet, des de la càtedra impulsen seminaris amb la participació d’experts i esportistes i també estan implicats en un estudi que analitza dades d’activitat física en esportistes de menys de 18 anys, amb la col·laboració del Bàsquet Girona l’Escola Universitària Euses.
Recuperació de l’ictus a través de l’exercici físic
El grup de recerca en Salut i Atenció Sanitària de la Universitat de Girona té diverses línies d’investigació vinculades al disseny i implementació de programes de rehabilitació i exercici físic per la millora de la qualitat de vida en les malalties cròniques com per exemple el càncer, l’alzheimer i l’ictus. Bernat Carles Serdà explica que, en el cas de l’ictus, s’ha demostrat que l’exercici físic és «primordial» per tal de recuperar-se, en el cas dels ictus isquèmics. «Tot i que no es pot generalitzar perquè cada cas és diferent, és cert que en tots els casos s’ha produït una millora gràcies a l’activitat física». A més, detalla que estan recomanant la «tècnica del mirall», que consisteix en què la persona que té un ictus es basa en la mobilitat del «costat bo» del cos i reprodueix el moviment en la part afectada.
De forma paral·lela, també estan dissenyant programes d’exercicis per dur a terme a casa, sobretot aquelles persones d’edat molt avançada i que han patit alguna fractura òssia, a més de patir altres patologies.
«En el cas del càncer, estem treballant en exercicis personalitzats per tal de pal·liar el gran cansament derivat de sessions de quimioteràpia o radioteràpies agressives», apunta Serdà.
Exercicis contra el «burnout»
Finalment, una de les conseqüències més evidents de la pandèmia en el personal sanitari és tot l’estrès i malestar emocional que s’ha generat, fins a tal punt que s’han disparat els diagnòstics de burnout. Des del grup de recerca també estan dissenyant exercicis físics per millorar aquest problema, i és que «l’esport també és un molt bon tractament per millorar la salut mental», conclou.
