La Llei aprovada pel Govern de l'Estat que elimina els jutges de pau ha provocat una carrera contra rellotge per part del Departament de Justícia i del mateix col·lectiu afectat per garantir la seva pervivència a Catalunya. En la trobada celebrada aquest matí a la seu de la Generalitat de Girona entre el Departament i una trentena de membres del col·lectiu gironí per fer front comú davant l’intent de «buidatge de competències», la consellera Lourdes Ciuró ha assegurat que treballaran per presentar una esmena a la Llei estatal que reconegui un fet diferencial català perquè puguin seguir exercint a Catalunya. La Llei preveu substituir-los per unes oficines de justícia. Ciuró confia no haver d’optar per la via dels tribunals: «el mal ja estaria fet», ha dit.
Juntament amb aquesta esmena, una estratègia que pretenen que tiri endavant gràcies a la "complicitat de totes les forces polítiques a Madrid", el Departament també té en marxa diverses iniciatives de caràcter pedagògic per cohesionar el missatge que volen enviar des de Catalunya: "no volem ni pensar que els jutges de pau no hi siguin; ens hi va un model de país i de servei públic molt arrelat". Entre aquestes altres mesures hi ha mocions municipals i una compareixença al Congrés dels Diputats que encara no té data però que segons Ciuró servirà per explicar la importància d'aquesta figura al territori català.
Ciuró també ha recordat que si la llei tira endavant, se substituiran els jutges de pau per unes oficines de justícia que es repartiran a cada municipi, amb places que es cobriran amb personal funcionari. Això, segons la consellera, comportarà dos problemes: "El funcionari podrà ser del poble o de fora, i aquest servei és satisfactori precisament pel coneixement que tenen els jutges del seu entorn", ha reblat. A més, el Departament "tem" que aquesta nova figura no faci "només" de jutge de pau, i que el servei que es presta caigui en picat, "si és que finalment es presta": "difícilment hi haurà una figura funcionària per fer només de jutge de pau; faran servir una figura de secretari o un tècnic de torn que a més faci funcions de jutge de pau".
Aquesta és la segona trobada que el Departament ha fet amb la comunitat de jutges de pau catalana -cridats per l'Associació Catalana en Pro de la Justícia-, la primera es va fer fa unes setmanes a Montblanc. L'objectiu és fer-ne a totes les províncies, per articular una resposta abans del 20 de juny, que és el termini per presentar les esmenes a la Llei d'eficiència organitzativa del servei públic aprovada el 12 d'abril pel Consell de Ministres i que ha posat en peu de guerra tant el Departament com els jutges de pau.
"Els jutges de pau són els metges de capçalera de la justícia", ha assegurat Ciuró, que ha recordat que aquesta figura està contemplada a l'Estatut d'autonomia i que a Girona és present a 212 municipis dels 221 que té la demarcació. "Fan tràmits, actes de conciliació, mediació, i solucionen problemes diaris dels ciutadans del municipi", ha indicat Ciuró, i ha afegit que "ajuden a descongestionar la justícia".
"Als pobles petits ens coneixem tots"
La proximitat amb el ciutadà és un dels trets forts que el col·lectiu reivindica per continuar prestant servei, com fan des de finals del segle XIX. Així ho ha expressat als mitjans Joan Llobet, jutge de pau de Cadaqués des de fa set anys. "Hem recordat a la consellera que si desapareix la nostra figura i es posa un administratiu és molt normal que faci les seves hores, i en canvi a nosaltres a qualsevol dia ens venen a buscar". A més, "coneixem a la gent, quan una persona obre la porta ja sabem què vol en el 99% de les vegades, als pobles petits ens coneixem tots".
Llobet ha explicat que els jutges de pau fan "molta mediació": "la gent et truca per preguntar què han de fer, et ve gent plorant i volen descarregar els seus problemes". El jutge, d'altra banda, ha assegurat que l'aprovació d'aquesta llei els ha sorprès.
