Els jutges de pau estan en perill de desaparició. Així ho contempla el nou projecte de Llei de mesures d’eficiència organitzativa del servei públic de Justícia del Govern de l’Estat, aprovat el 12 d’abril pel Consell deMinistres i que si s’acaba aplicant substituirà la figura dels jutges de pau per unes oficines de justícia.
Aquesta llei preveu tres figures clau per impulsar la «territorialitat» i l’accés igualitari a la Justícia, segons asseguren des del Ministeri: els Tribunals d’Instància, l’Oficina Judicial i les Oficines de Justícia dels municipis. Juntament amb aquesta llei també s’ha aprovat el projecte de Llei d’Eficiència Processal del Servei Públic deJustícia, que al seu torn vol promoure la cohesió social i agilitzar la tramitació dels procediments judicials.
Aquesta reforma legislativa «condemna» a la desaparició la figura dels jutges de pau, que tant des del mateix col·lectiu com la Generalitat reivindiquen. De fet, el Departament assegura que el més probable és que aquesta mesura, que s’imposa juntament amb un seguit de reformes que han de fer l’administració de justícia més eficient, no arribarà amb els «reforços necessaris», i que per tant suposarà un cost «afegit» a l’Administració catalana.
Segons dades proporcionades pel Departament, a les comarques gironines hi ha 221 municipis, dels quals 212 tenen jutjat de pau. L’activitat processal que van dur a terme els jutjats de pau gironins durant l’any 2021 s’eleva a les 42.469 actuacions i se situa en la segona província amb més activitat de Catalunya després de Barcelona (150.417). Per darrere ve Tarragona, (40.414), Lleida (23.702) i per últim la zona de les Terres de l’Ebre (9.757). D’aquest gruix d’actuacions, se’n van tramitar 22.520 de civils, i 19.949 de penals.
Pel que fa a la seva activitat registral, que inclou la gestió del registre Civil, es van fer 46.181 actuacions, de les quals 30.636 van ser certificacions manuals.
Sumant l’activitat processal i la registral, al conjunt català els 898 jutges de pau van fer 507.500 actuacions.
Servei de «primer ordre»
En una trobada amb els jutges de pau de Tarragona que es va celebrar fa pocs dies per fer un front comú davant l’aprovació de la nova llei, la consellera de justícia Lourdes Ciuró va titllar d’«imprescindibles» els integrants d’aquest col·lectiu, i va reivindicar el «servei de proximitat i el servei social de primer ordre» que ofereixen.
A més, també va remarcar que la figura dels jutges de pau es desenvolupa jurídicament a través de l’article 108 de l’Estatut de Catalunya, i que, per tant, això podria suposar un «buidatge de l’autogovern», que començant per aquesta figura, podria «trobar la porta per buidar de competències d’altres tipus», va alertar.
Escollits en ple municipal, els jutges de pau treballen en benefici de la justícia de proximitat, de l’agilitat, de l’eficiència i de l’apropament de l’Administració de justícia als municipis que no tenen jutjat.
Seguint amb aquesta voluntat d’unir posicions, Ciuró es reunirà dilluns amb els jutges de pau gironins en una trobada organitzada a través de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, que aplega els jutges titulars, substituts i exjutges de pau de Catalunya.
