L’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) va registrar l’any passat 284 incidències LGTBIfòbiques, la qual cosa suposa un increment del 50,3 % pel que fa al 2020, les dades més altes des que l’entitat té registres. Així mateix, l’entitat va alertar de l’increment d’incidències registrades pel col·lectiu trans.
A les comarques gironines, l’OCH va registrar una dotzena d’incidències, tres dels quals consten en l’informe presentat ahir. Citen, per exemple, l’incident homòfob durant un «botellón» a la Devesa, que va acabar amb l’agressió a un jove. També denuncien una «situació dediscriminació lesbòfoba» a l’ajuntament de l’Armentera. Expliquen que quan una parella de fet de lesbianes va demanar informació de cara al registre civil de la seva criatura, els van assegurar que la mare no gestant no podia constar com a mare i que la criatura no pot dur els seus cognoms perquè la parella no estava casada. L’Observatori també posa en relleu el tracte discriminatori que va rebre una noia trans en la manifestació del 8-M a Girona, on agents de policia van dirigir-s’hi en masculí, malgrat que l’afectada va demanar en diverses ocasions que se li adrecessin en femení. Segons l’informe, aquest és un cas clar de misgendering perquè els agents de policoa neguen i invaliden la identitat de la noia trans.
«La LGTBI-fòbia és estructural, no és la suma de situacions, estem en una societat patriarcal. Hem de fer un esforç per donar una resposta des de les institucions»
El president de l’OCH, Eugeni Rodríguez, que ahir va presentar l’informe anual al costat de la diputada i presidenta de la comissió d’igualtat del Parlament, Susana Segòvia (Comuns), va lamentar l’increment de casos, que atribueix principalment a la flexibilització de les restriccions de la pandèmia de la Covid-19 i a l’augment de la força de l’extrema dreta, que propugna l’odi cap al col·lectiu.
«La LGTBI-fòbia és estructural, no és la suma de situacions, estem en una societat patriarcal. Hem de fer un esforç per donar una resposta des de les institucions», ha assenyalat Segòvia.
Segons l’estudi, en termes generals el col·lectiu d’homes gais segueix sent el que més incidències reporta, arribant aquest any al 70,3 %, gairebé una tercera part del total.
El percentatge de les incidències registrades pel col·lectiu trans ha augmentat, sobretot en referència a les dones trans (un 12,3 %), igual que identitats de gènere (persones no binàries) o orientacions sexafectives invisibilitzades (bisexuals i asexuals).
En relació amb la distribució territorial de les incidències, Barcelona segueix sent la província més destacada amb un total del 44,7 % (297), la gran majoria ocorregudes a la ciutat de Barcelona (118).
En relació amb les dones lesbianes, aquest 2021 ha baixat el registre d’incidències 3 punts (7,8 %) encara que el nombre absolut augmenta (19 incidències).
La mitjana d’edat de les persones que pateixen una agressió/discriminació i que ho comuniquen a l’OCH és de 33,4 anys.
En relació amb la distribució territorial de les incidències, Barcelona segueix sent la província més destacada amb un total del 44,7 % (297), la gran majoria ocorregudes a la ciutat de Barcelona (118).
A més, la majoria es va donar de forma presencial, amb un 81 %, amb molta diferència de les següents tipologies (les virtuals o per pintades).
Quant a les recomanacions que apunta l’informe, es demana que es desenvolupi la llei 11/2014, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, així com un protocol d’atenció a les víctimes.
Així mateix, també es diu a implementar la perspectiva de la diversitat afectiva sexual i de gènere i de la coeducació en el sistema educatiu, «de caràcter obligatori i transversal per eradicar l’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, incidint en els vessants de prevenció, detecció i intervenció».
Finalment, insten al fet que es pugui presentar la denúncia per LGTBI-fòbia en qualsevol comissaria dels Mossos d’Esquadra, independentment de la qualificació que es faci, a posteriori, dels fets denunciats (penal, administratiu o un altre tipus d’itinerari). Aquesta mesura, a més de la formació del cos policial en diversitat, ajudaria a frenar la «infradenúncia» que l’informe apunta haver detectat per a aquest tipus d’agressions.
